El mes de gener de 2020, el Banc Central Europeu (BCE) va començar a explorar la possibilitat de crear una moneda digital davant l’avenç de criptomonedes com ara bitcoin o Ethereum i l’aparició de Libra, la criptodivisa que acabava de llançar Facebook i que va posar en peu de guerra els bancs centrals per la manca de regulació d’aquest mercat.
Precisament va ser aquesta explosió de criptoactius, la possibilitat que les BigTech introduïssin stablecoins mundials que es poguessin expandir ràpidament i que els pagaments fossin dominats per empreses no europees, així com el fet que altres grans economies emetessin les seves pròpies monedes digitals i afectessin el paper internacional de l’euro a escala mundial, el que va portar la institució dirigida per Christine Lagarde a crear un equip especial que es dediqués a estudiar els riscos i beneficis que tindria per a la zona de l’euro tenir una moneda digital.
Dos anys i mig més tard, el BCE continua en fase d’investigació i anàlisi, però ja té definits certs aspectes de l’euro digital, un actiu que pretén garantir que els ciutadans de la zona euro puguin continuar tenint accés, sense cap cost, a un mitjà de pagament senzill, universalment acceptat, fiable i, sobretot, sense risc.
Aquest projecte sorgeix per donar resposta a la creixent demanda dels consumidors de pagar digitalment, però no està previst que es converteixi en un substitut dels diners en efectiu. L’euro digital i el tradicional conviuran. L’euro digital seria un complement de l’euro en efectiu i no pas un substitut. Els diners en efectiu continuaran estant disponibles.
L’única diferència que hi haurà entre l’euro digital i el tradicional és que el digital estarà emès de manera electrònica pel Banc Central Europeu (BCE), però tots els ciutadans i les empreses podran utilitzar-lo com es fan servir ara mateix els bitllets. Simplement estarà en format digital.
En principi, està ideat per a pagaments retail amb límit (s’especula amb 3.000 euros), però inicialment no inclou pagaments majoristes.
L’euro digital no és una criptomoneda: té el suport del BCE, fet que permet que tingui una menor volatilitat i més seguretat (les criptomonedes no tenen aquest suport perquè no les emet cap autoritat).
A més a més, s’emetrà de manera centralitzada pel Banc Central Europeu, no tindria riscos i respectaria la privacitat i la protecció de dades. Al contrari, el bitcoin i altres criptomonedes tenen una emissió descentralitzada i no hi ha cap entitat reconeguda responsable dels criptoactius, raó per la qual els consumidors no poden reclamar els seus drets.
A més a més, no és un mitjà de pagament generalment acceptat (no pots anar a comprar un pa o un cafè a qualsevol lloc amb les teves criptomonedes).
Avui dia, el projecte de l’euro digital està en una fase d’investigació i d’anàlisi iniciada el mes de juliol de 2021 i es preveu que finalitzi l’octubre de 2023.
Fins ara, s’han anat treballant els potencials casos d’ús d’aquesta moneda digital, com ara el pagament de persona a persona. Per als comerços i petites empreses seria un mitjà addicional per rebre pagaments dels seus clients. També s’han tractat altres aspectes més tecnològics, com ara els pagaments machine to machine.
Una de les últimes fites d’aquesta etapa ha estat la selecció de cinc empreses per explorar solucions per fer pagaments amb l’euro digital. En concret, es faran prototips per a pagaments P2P offline, pagaments al punt de venda, amb processos específics segons els iniciï el comerç o el client, o pagaments per a e-commerce.
CaixaBank ha estat l’únic banc europeu escollit pel BCE per col·laborar en el prototip de l’euro digital. L’entitat treballarà fins a final d’any en el desenvolupament d’una aplicació mòbil que simuli allò que haurà de fer un ciutadà quan vulgui carregar el seu compte d’euros digitals i pagar o transferir fons a altres persones.
El principal repte d’aquesta moneda digital és que sigui emprada pels ciutadans, per a la qual cosa serà necessari que continuï existint una capa de privacitat similar a la que existeix amb els diners en efectiu, de manera que si el consumidor paga, ningú sàpiga en què s’ha gastat els diners.
Amb l’euro digital, és probable que el client decideixi quines dades del pagament vol revelar, tenint en compte que les entitats bancàries continuaran exercint la seva tasca de prevenció de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme, i també del frau.
Això no obstant, el Banc Central Europeu adverteix que l’Eurosistema no té interès a recollir les dades de pagaments d’usuaris individuals. Tampoc a rastrejar els seus hàbits de pagament o compartir aquesta informació amb organismes o institucions.
En aquest sentit, aclareix que els usuaris s’haurien d’identificar la primera vegada que accedissin als serveis d’aquesta moneda digital, però podrien mantenir diversos graus de privacitat per fer els seus pagaments.
A més del BCE, hi ha altres bancs centrals que ja estan analitzant la manera de llançar les seves pròpies monedes digitals. De fet, el passat 9 de març, el president dels EUA, Joe Biden, va signar una ordre executiva per avaluar quins riscos i beneficis es derivarien de la creació d’un dòlar digital.
Tanmateix, tant als Estats Units com a Europa prima la cautela a l’hora de desenvolupar la moneda digital perquè encara resten molts aspectes per polir. Un dels punts de debat actual és si cal assolir un estàndard comú que permeti la interoperativitat entre les diferents Central Banks Digital Currencies (CBDC).
A la zona de l’euro encara no hi ha un calendari tancat per llançar la moneda. Abans de prendre una decisió, el Banc Central Europeu n’ha de decidir el disseny i comprovar si realment satisfà les necessitats dels usuaris.
Està previst que, un cop acabada la fase d’anàlisi, abans del final d’octubre de 2023, el Consell de Govern del BCE decideixi si passa a la fase següent, centrada en el desenvolupament de serveis integrats i experiments reals d’un euro digital, amb una durada estimada de tres anys (2026).
