Un país en festes, l’origen de les més populars

Et proposem un viatge per algunes de les celebracions més curioses i interessants d’Espanya.

N’hi ha de mil·lenàries i n’hi ha de centenàries. N’hi ha de solemnes, n’hi ha d’irreverents i n’hi ha de pantagruèliques. Tanmateix, totes tenen alguna cosa en comú: mouen milers de persones a l’uníson. Les festes populars a Espanya són tot un art que es cultiva, durant tot l’any, tant a les grans ciutats com als pobles minúsculs. S’hi celebren tota mena de motius, des dels més pragmàtics fins als més místics.

Les processons que recorren Sevilla per Setmana Santa o les falles que cremen cada any a València han esdevingut rituals que congreguen multituds cada any. Passa el mateix amb els Sanfermines o el Sant Joan de Menorca. Totes aquestes festes van començar en algun moment i han anat evolucionant fins a convertir-se en el que són avui dia. Conèixer-ne els orígens és un valor que pot ajudar-nos a gaudir-les més plenament. Podrien ser centenars els exemples que sortissin en aquest reportatge, així que n’hem triat algunes que recullen l’esperit de moltes altres.

Potser la més famosa sigui la que se celebra a Sevilla, però la Setmana Santa té el seu ressò a tot Espanya. Milers de persones surten als carrers de ciutats i pobles en processó durant aquesta època de l’any.

La Pasqua dels Cristians se celebra des dels primers passos d’aquesta religió per recordar la Passió i la Mort de Crist. Això no obstant, les processons són més recents. Algunes fonts apunten al segle xv com el moment del naixement de les germandats i les confraries, quan grups de laics s’ajuntaven per recolzar-se els uns als altres i experimentar la penitència. Amb tot, n’hi ha d’altres que indiquen que l’origen de la Setmana Santa —tal com la coneixem avui— es troba en el teatre religiós del segle xvi que se celebrava a les esglésies, els actors del qual es van anar substituint per imatges de fusta i tela.

Una altra de les festes més conegudes internacionalment, els Sanfermines, també té un origen religiós. Les primeres notícies que se’n coneixen es remunten al segle xii, en les quals es recull el trasllat, el 1186, d’una relíquia del sant fins a Pamplona. Amb el temps, als actes religiosos se’n van unir uns altres que se celebraven a la ciutat, com ara la fira ramadera o els actes taurines. Avui, el protagonisme el comparteixen la gent i els bous.

El vam descobrir fa 790.000 anys i, d’aleshores ençà, no ha deixat de fascinar-nos. El foc té alguna cosa captivadora. Tant és així que, en plena era del big data i de la intel·ligència artificial, encara ens reunim al seu redós per a les celebracions més diverses.

Les Falles són una mostra perfecta d’aquest poder d’atracció que exerceix el foc. Una de les festes espanyoles més conegudes, al costat de la Setmana Santa i dels Sanfermines, va tenir el seu origen en una tradició de fusters de València. Aquests artesans, abans del dia del seu patró (Sant Josep), cremaven al davant dels tallers els trastos vells i altres estris de fusta —que feien servir per il·luminar-se a l’hivern— per donar la benvinguda a la primavera.

Amb el pas dels anys, aquesta pràctica es va anar estenent. Les falles van agafar un sentit satíric i es van transformar en monuments que reproduïen realitats censurables, per acabar reduïts a cendres la nit del dia 19 de març.

Altres festes relacionades amb el foc són les que se celebren la vespra de Sant Joan, durant la nit del 23 de juny. Tot i el seu nom, el seu origen és pagà i mil·lenari, ja que es vincula amb l’exaltació del solstici d’estiu. La festa se celebra al voltant de fogueres que s’encenen a milers de localitats arreu d’Espanya.

Entre les més famoses hi ha les Fogueres d’Alacant, que repliquen a la ciutat les celebracions que els pagesos alacantins dedicaven al dia més llarg de l’any per a la recol·lecció de les collites i la nit més curta per espantar els mals. En aquestes dates també destaca el Sant Joan de Menorca, l’origen del qual es remunta a començaments del segle xiv. En aquesta època ja existien representants de l’obreria del sant que es desplaçaven a cavall fins a l’ermita de Sant Joan de Missa per honrar el seu patró.

Les fires comercials també són esdeveniments mil·lenaris. Ja existien en antigues civilitzacions com ara l’egípcia, la grega o la romana. Eren la resposta a la necessitat que tenien els pobles d’intercanviar béns. En el seu dia també van ser l’origen de milers de festes populars a tot Espanya.

Sempre associem la Fira d’Abril de Sevilla amb casetes engalanades, «rebujitos», vestits de flamenca i molta diversió. Tanmateix, el seu origen va ser molt més pragmàtic. El 1846, dos regidors van decidir organitzar una fira anual de tres dies, que se celebraria a l’abril i serviria per al comerç de ramat. Amb el pas dels anys, va canviar el seu caràcter mercantil pel festiu que es viu avui dia.

Altres fires molt populars també van tenir la seva arrel en el comerç de ramat. És el cas de la de Còrdova, una de les més antigues d’Espanya, amb més de set-cents anys, o la famosa Fira del Cavall de Jerez, l’origen de la qual es remunta a més de sis-cents anys i encara manté l’activitat comercial. Els de Jerez també honren una altra tradició centenària, les Simbombes, que des del final del segle xviii donen la benvinguda al Nadal a base de flamenc.

Una altra festivitat vinculada a les fires és la de Sant Jordi a Barcelona. Al segle xv se celebrava en aquesta ciutat una fira de roses amb motiu d’aquesta festivitat, que era freqüentada per nuvis, promesos i matrimonis joves. Es creu que la tradició de regalar una rosa el 23 d’abril té l’origen en aquesta fira, que tenia lloc al Palau de la Generalitat. Des del 1927, a aquesta activitat va sumar-se’n una altra per fomentar la lectura.

Per la seva banda, la Fira de Màlaga va tenir uns inicis ben diferents dels de la resta de fires esmentades: va aparèixer per commemorar la presa de la ciutat per part dels Reis Catòlics. També les Festes de la Magdalena de Castelló celebren un moment històric: el de la fundació de la ciutat.

Els cordovesos obren els patis de casa seva durant alguns dies del mes de maig perquè els veïns i els turistes puguin admirar-ne les flors, les fonts i els pous. Ho fan des del 1918 i aquest costum es va formalitzar amb el primer Concurs de Patis, Balcons i Aparadors del 1921. Així mateix, les Curses de Cavalls que tenen lloc a les platges de Sanlúcar de Barrameda (Cadis) es mantenen des del 1845 i són tot un espectacle que continua congregant-hi milers de persones.

A Andalusia també són pioners a l’hora de celebrar l’arribada dels Reis Mags. En concret, Granada organitza la Cavalcada de Reis des del 1910, tot i que Alcoi ja va organitzar un esdeveniment semblant a les acaballes del segle XIX.

Al costat de totes aquestes festes, n’hi ha molts milers a tot Espanya que donen fe que ens encanta reunir-nos per celebrar la vida en companyia. Tant se val quin sigui el motiu.