Espanya és una potencial mundial en energia solar, segons l’informe Snapshot of Global PV Markets, que publiquen l’Agència Internacional de l’Energia (AIE) i el Programa de Sistemes d’Energia Fotovoltaica (PVPS).
Amb una mitjana de 2.500 hores de sol assegurades cada l’any (dades de Manual d’Energies Renovables. Solar tèrmica, de l’IDAE), Espanya té a la seva disposició una font inesgotable, accessible i barata per produir energia.El 2022, l’energia solar disposava de 19.946 MW fotovoltaics instal·lats, 4.658 MW més que l’any anterior, segons la Xarxa Elèctrica Espanyola.
L’energia solar s’utilitza des de l’antiguitat, però va ser amb la invenció de la cèl·lula fotoelèctrica que es comença a desenvolupar l’energia fotovoltaica (generació d’energia elèctrica per mitjà del sol).
Recorrem l’Espanya fotovoltaica i fem parada a la Comunitat de Madrid, Andalusia i Extremadura.
Entre la serra de Guadarrama i la vall del Tajo hi ha San Agustín de Guadalix. El 1985, els seus veïns se sorprenien amb el nou projecte que s’ubicava al seu municipi: la primera instal·lació fotovoltaica d’Espanya que es connectava a la xarxa elèctrica. La seva potència, avui, ens resulta ridícula: 100 kW. Tanmateix, va suposar una fita en l’aprofitament d’una energia que, tres dècades després, suposaria el 10 % en el mix de generació.
Però aquest municipi compta amb una altra instal·lació pionera d’un altre àmbit: diversos dels aqüeductes del sistema de subministrament d’aigua del canal d’Isabel II. Un dels més imponents és l’aqüeducte de La Retuerta, al canal Bajo, exemple d’obra d’enginyeria civil de mitjan segle XIX.
Compta amb dues altures, una a 170 metres i una altra a 28 metres, amb voltes i plafons de maçoneria. Hi ha diverses rutes de senderisme amb sortida al llac dels Ànecs que recorren la zona i permeten accedir a llocs on les vistes d’aquest aqüeducte són espectaculars.
A més, és a prop de la cascada d’El Hervidero, una zona de gorgs on l’entorn natural és de gran bellesa
Itàlica és bressol d’emperadors romans. Adrià i Trajà van néixer en aquesta vil·la romana, situada a la localitat sevillana de Santiponce. Fundada el 206 abans de Crist, es creu que va arribar a tenir una població d’entre 8.000 i 10.000 habitants.
Al dia a dia dels seus ciutadans econòmicament i políticament destacats, les termes tenien una funció especial. Era el lloc on es discutia, es tancaven tractes i aliances i s’escoltava els poetes mentre et banyaves o et feien un massatge. Per això, era fonamental anar-hi i deixar-se veure.
Les dimensions i la complexitat de les termes d’Itàlica ens en revelen la importància. Les termes grans ocupaven una superfície de més de 32.000 metres quadrats, mentre que les termes petites comptaven amb 1.500 metres quadrats. I, en el funcionament d’aquestes instal·lacions clau, l’energia solar hi tenia molt a dir.
El disseny d’aquests edificis sempre s’orientava al sud-oest, per aprofitar la llum solar i que la calor que servia per escalfar l’aigua del caldarium (l’espai amb aigua calenta) no afectés el frigidarium (l’espai amb aigua freda).
A més de les termes, el conjunt arqueològic d’Itàlica té racons extraordinaris per visitar. Admirar-ne els mosaics, conèixer-ne les botigues, el teatre i l’amfiteatre ens evoca la vida dels romans, que fa 2.000 anys ja coneixien el potencial del Sol Invicte. Es pot reservar visita a aquest paratge.
El final d’aquest viatge ens ha dut a algun lloc entre dos municipis de Càceres, als voltants de la serra de las Villuercas. Aquí s’aixeca la instal·lació fotovoltaica més gran d’Espanya, que porta el nom d’un conquistador local, Francisco Pizarro.
Va començar a funcionar l’agost de 2022 i disposa d’una potència instal·lada de 590 MW; evita que s’aboquin a l’atmosfera 150.000 tones de CO₂ anuals. La finca comprèn més de 1.000 hectàrees, encara que els panells solars només n’ocupen 310. La seva tecnologia inclou 12.000 seguidors solars, que poden orientar-se segons el moviment del sol, per aprofitar-ne al màxim el potencial.
Precisament Aldeacentenera és un dels 19 municipis que formen part del Geoparc de Villuercas-Ibores-Jara, reconegut per la UNESCO. En aquest conjunt conflueixen 44 geollocs destacables, entorns naturals de gran valor (especialment, per a l’albirament d’aus), paisatges espectaculars, patrimoni cultural (com el monestir de Guadalupe) i oferta turística i gastronòmica.
En 2.500 quilòmetres quadrats es despleguen multitud de plans per a tota la família, des de contemplar el cel nocturn en família fins a degustar els formatges extremenys. No hi ha excusa per no gaudir del geoparc, el colofó a aquest viatge per l’energia sostenible a Espanya.
