Viure i educar des de la igualtat és possible

Existeixen nombroses actituds i idees apreses que marquen la infància dels petits i els indueixen a comportar-se d’una manera o d’una altra en funció del seu gènere

Conquerir la igualtat de gènere en la societat és una carrera de fons que comença des del mateix dia en què naixem. Aquesta és una de les principals conclusions de la xerrada “Viure i educar des de la igualtat”, celebrada a l’oficina Store de CaixaBank a Barcelona.

Aquest esdeveniment forma part de la iniciativa #ACTUEMOS #Wengage de CaixaBank, l’objectiu del qual consisteix a subratllar la importància de la igualtat de gènere i els seus beneficis. En aquesta ocasió, quatre experts van reflexionar sobre el valor de l’educació a l’hora de construir una societat més igualitària.

La sociòloga Amparo Tomé, l’arquitecta Atxu Amann i els bloguers experts en conciliació familiar Mónica de la Fuente i Joaquim Montaner van analitzar la relació entre gènere i educació, així com la seva influència en la societat. El tema, segons va explicar Amparo Tomé, interessa als acadèmics des de fa anys.

En els anys 50, alguns investigadors anglosaxons van començar a preguntar-se per què els homes i les dones escollien diferents carreres universitàries. En aquests primers estudis, es va comprovar que existia un biaix que portava a les alumnes a triar estudis d’humanitats o relacionats amb la cura d’altres persones. Hi havia molt poques arquitectes, matemàtiques o químiques.

Amparo Tomé va destacar que «no només era el sexe el que ens dividia, sinó que hi havia un constructe social sobre el sexe. És a dir, es construïen maneres de ser home i de ser dona. Llavors va ser quan es va començar a parlar de gènere i sobre com la societat estableix unes normes perquè les nenes siguin d’una forma i els nens d’una altra».

En aquest sentit, Tomé va destacar com les expectatives que creem al voltant de nens i nenes marquen el desenvolupament de la seva vida i va fer una crida a trencar amb els estereotips, començant pel valor que atorga la societat al treball i a les atencions. «Fins ara, el treball era la part central, però, a partir d’ara, desapareixerà tal com el coneixem. Comencem a posar la vida al centre, parlem de valors que tenen relació amb l’atenció de les persones. Cuidar és el que manté la vida. Si no sabem cuidar, no sabem viure».

En aquesta línia, Tomé aposta per ajudar els nens a desenvolupar la seva sensibilitat com el primer pas per valorar l’atenció dels altres. «Quan vam començar a analitzar com es construeix la masculinitat, vam veure com pateixen els nois. Han de ser els primers en tot, no poden demostrar sensibilitat, quan la sensibilitat significa ser sensible a la vida i als sentiments dels altres. El valor de l’atenció ens acosta a la vida»”, va subratllar.

Joaquim Montaner, pare de sis fills, va coincidir amb la sociòloga en aquest extrem. Així, va explicar la seva experiència en la creació d’una comunitat de bloguers que escriuen sobre paternitat en igualtat. «Crec que és important la construcció d’un nou discurs d’homes que cuiden», va apuntar.

Dins l’educació en la igualtat de gènere, el paper de pares i educadors és fonamental. Els experts van coincidir en assenyalar que el pas més bàsic per aconseguir-ho consisteix a identificar els gestos sexistes que uns i altres cometen de manera inconscient en educar a nens i nenes.

En aquest sentit, Atxu Amann va posar el focus sobre alguns automatismes molt estesos com el costum de perforar les orelles a les nenes quan neixen. «Per què ho fem? Per què les marquem per sempre? Perquè s’hagi fet durant molts anys, no té per què ser una cosa bona. És necessari substituir aquest imaginari per un altre en el qual les dones no tinguin per què tenir les orelles perforades», va defensar l’arquitecta. «Davant del sexisme, el primer que cal fer és reconèixer-lo. Prendre consciència de la situació per poder imaginar després el que és possible», va afegir.

Aquests gestos no són exclusius dels pares i també es produeixen en moltes escoles. El sexisme està present en els llibres de text, en les activitats i fins i tot en els patis. «En molts d’ells, 22 nens ocupen el 80 % de l’espai jugant al futbol, mentre la resta dels nens i les nenes es concentra en l’altre 20 %. L’ideal en aquests casos consisteix a dedicar àrees a cada tipus d’activitat: un espai de joc ràpid, un altre de jocs més lents i un tercer de naturalesa. Així es trobarà un equilibri real», va proposar Amparo Tomé.

Mónica de la Fuente va explicar com en alguns col·legis es treballava especialment en els espais d’esbarjo, cercant que els rols en el joc no estiguin predefinits. «La creació d’horts i el contacte amb la naturalesa ajuden al fet que nens i nenes triïn amb llibertat a què volen jugar», va destacar.

Divulgar els beneficis de l’educació en igualtat és una tasca molt important a la qual contribueixen molts bloguers i blogueres. Així ho van destacar Joaquim Montaner i Mónica de la Fuente, dues figures destacades dins d’aquesta comunitat de creadors de contingut en línia sobre maternitat, paternitat, criança, educació i conciliació.

«Sovint desenvolupem accions de conscienciació, per exemple, sobre com es trien les disfresses de carnaval per a nens i nenes. També en el cas dels pares bloguers s’ha posat en marxa una campanya per reclamar que s’instal·lin canviadors de bolquers en els banys d’homes. Al principi ens diuen exagerats, però any rere any aconseguim que els bloguers escriguin sobre això i que es vegi com una cosa normal», va indicar Mónica de la Fuente.

Per a Joaquim Montaner, «la nostra posició en les comunitats de bloguers és un privilegi. Podem introduir píndoles per la igualtat i posar-nos les ulleres violeta a l’hora de crear continguts».

I els nens i les nenes? Com podem educar-los en igualtat per aconseguir una societat millor? Per a Atxu Amann, «el millor és educar en llibertat i amb sentit crític. Llavors, la igualtat vindrà sola». Amparo Tomé també aposta per educar-los «com a persones, donant-los autonomia i suport, no com a nens o nenes, una divisió que, a més, ha quedat obsoleta».

Per a Mónica de la Fuente, l’educació en igualtat consisteix a educar en el respecte. En aquest context, resulten especialment rellevants els rols que els nens i les nenes observen a casa. «Que, dins de la nostra convivència, els pares tinguem vides independents i siguem autònoms és molt important», va concloure.