Voluntaris i quarantena, parlen els protagonistes

Poques vegades es pot veure la solidaritat funcionar a ple rendiment com en les èpoques turbulentes. La pandèmia per coronavirus és una d’aquestes i hi ha centenars d’exemples de persones que donen el millor d’elles mateixes en el moment en què més se les necessita: voluntaris que aixequen una instal·lació d’oxigen en un hospital de campanya o veïns que ajuden la gent gran a fer la compra en són només alguns. També el voluntariat formal, aquest que es fa durant tot l’any, està buscant la manera d’adaptar-se a la situació de confinament.

Una pregunta recurrent durant aquests dies és saber què passa amb els voluntaris que ajuden els altres de manera habitual ara que no es poden desplaçar. També ells intenten adaptar-se a la situació de confinament i continuar donant un cop de mà des de casa seva. Perquè les persones que són solidàries, mai no deixen de ser-ho.

«Vaig començar les meves activitats de voluntariat per la meva filla. Volia que veiés que existeixen altres realitats. Mai no vaig pensar que una iniciativa que havia començat per ella arribés a omplir-me tant a mi també». Qui parla d’aquesta manera és Rocío Faraco, clienta de CaixaBank a Madrid i voluntària de l’Associació de Voluntaris de “la Caixa”.

Habitualment, Rocío i la seva filla participen en activitats de voluntariat basades en acompanyament i lleure, sobretot amb nens. Encara que el confinament, lògicament, dificulta aquesta mena d’accions, totes dues continuen mostrant la seva solidaritat des de casa seva. «Participem en algunes iniciatives que organitza l’Associació de Voluntaris “la Caixa”, com ara Cartes contra la soledat. Així, escrivim a residències de gent gran i a altres persones que noten d’una manera especial aquest problema durant el confinament. També col·laborem amb la creació de contes per a nens», explica Rocío. «Jo em pensava que, amb el confinament, la tasca de voluntariat s’aturaria. I no ha estat així», afegeix.

«El voluntariat és una experiència preciosa. Quan ajudes una altra persona, també t’ajudes a tu mateixa. Jo animo a tothom qui vulgui provar-la, que ho faci. Pot començar ara mateix: el voluntariat en línia és una manera excel·lent de fer-ho», conclou Rocío.

L’acompanyament a gent gran, una activitat força habitual dins del voluntariat, també és una de les més fràgils davant una situació de confinament. Tanmateix, Belén Garrido, clienta de CaixaBank a Sevilla i membre de l’Associació de Voluntaris “la Caixa”, no llança la tovallola: «Habitualment acompanyo un cop per setmana una senyora gran amb problemes de salut. Vaig amb ella a fer la compra i li faig companyia. Des que va començar l’estat d’alarma, li truco més sovint i m’interesso per ella. Parlem totes dues i ens entretenim. Sortim una mica de la rutina».

Belén assegura que aquesta mena d’activitats són molt més entretingudes del que pugui semblar, ja que «se n’aprèn moltíssim, de la gent gran». «Si algú es planteja aquesta mena d’activitats d’acompanyament, jo li diria que, quant pugui, provi de fer-ho, encara que tan sols sigui una tarda. Segur que se’n sorprèn. Hi ha molta gent que està tota sola a prop nostre i que només necessita una mica de companyia. Ajudar aquestes persones és fer una cosa diferent i enriquidora».

Als seus 69 anys, Ángel Gil, client de CaixaBank a Badajoz, porta gran part de la seva vida ajudant els altres. Ha participat en tota mena d’iniciatives amb diversos organismes i fins i tot ha posat en marxa pel seu compte organitzacions solidàries. «Sempre tinc l’impuls d’ajudar. Si veig algú que necessita ajuda, m’hi ofereixo. És una manera de viure», destaca.

Ángel ha començat a col·laborar amb l’Associació de Voluntaris de “la Caixa”, a la qual aportarà la valuosa perspectiva que li proporciona la seva àmplia experiència en voluntariat. «Jo vull contribuir amb idees i crec que, en aquest sentit, m’entendré bé amb aquesta organització», explica. A més a més, Ángel participarà en activitats de contacte telefònic amb persones que viuen en residències per acompanyar-les en aquests moments d’aïllament.

«Hi ha més felicitat en el fet de donar que en el de rebre. Tots els grans savis de la història han estat homes que es van lliurar als altres. No se m’acut cap millor exemple que mostrar algú que es plantegi començar a fer voluntariat», confirma Ángel.

«No em puc estar quieta. Sempre he d’estar fent alguna cosa i ajudant els altres». Així de rotunda es mostra Consuelo Ruiz, clienta de CaixaBank a Mislata (València), que habitualment col·labora en activitats relacionades amb l’esport inclusiu. Encara que no s’estiguin celebrant competicions pel confinament, Consuelo, com bé comentava al principi, no para mai quieta.

«Col·laboro amb una escola de futbol per a persones amb diversitat funcional i en l’organització de la competició Projecte Unió. Tot i que ara no s’estan fent trobades, m’encarrego de fer tota la gestió documental des de casa, que déu-n’hi-do, i també la gestió de les xarxes socials, entre altres activitats. Cada dia tinc alguna cosa a fer», explica.

L’acompanyament i el suport emocional que Consuelo acostumava a prestar als participants i a les seves famílies en persona cada setmana, ara s’ha traslladat a WhatsApp. «El vincle que s’estableix entre voluntaris i participants és molt especial», afirma. «Quan els pares dels nois em diuen que soc un referent per a ells, quan els veig les cares cada cop que surten a jugar… aquesta sensació cal viure-la per saber com és. Crec que el voluntariat és una cosa que cal provar-la almenys una vegada en la vida», conclou Consuelo.

Dues germanes de Granada, Concepción i Amalia Hita, han trobat en l’acompanyament una manera d’ajudar els altres, tot i que elles, en això de tenir cura dels altres, tenen la mà trencada. «Vaig estar-me 42 anys treballant en un hospital amb malalts oncològics i terminals», explica Concepción.

Avui dia, les dues germanes col·laboren amb diverses iniciatives de voluntariat. «Acompanyem alguns nens a activitats de bàsquet i als assajos de l’Orquestra Ciutat de Granada. I també visitem museus en companyia de gent gran», detallen.

Durant el confinament, aquestes germanes s’ajuden de la tecnologia per desenvolupar el seu costat més solidari. «Participem en Cartes contra la soledat, la iniciativa organitzada per l’Associació de Voluntaris de “la Caixa”. Escrivim correus electrònics a persones que estan soles, malaltes o en alguna situació vulnerable perquè se’ls faci més suportable el confinament. Els expliquem el nostre dia a dia i sempre intentem posar-hi un toc d’humor perquè el destinatari es diverteixi tant com sigui possible», expliquen les germanes.

Tampoc dubten gens ni mica a l’hora de recomanar el voluntariat com a forma de vida. «Provar activitats diferents de les habituals i veure realitats diferents, com viu l’altra gent, són coses que aporten moltíssim, tant a qui ho fa com a qui ho rep», destaquen Concepción i Amalia.

Tots els voluntaris coincideixen que ajudar els altres és un camí de dues direccions. També la persona que ajuda gaudeix dels beneficis de la seva solidaritat. Conèixer altres realitats, establir vincles molt valuosos i sentir la satisfacció d’aportar valor a la vida d’unes altres persones en són alguns. Ara és un moment ideal per provar-los, gràcies al voluntariat a distància i a la gran quantitat de propostes que ofereix.