Vuit respostes per esvair els teus dubtes sobre les herències

Una herència és el conjunt de béns, drets i obligacions d’una persona que són transmissibles als seus hereus o legataris, segons consta en el Codi civil. Les herències es poden acceptar o rebutjar, però els hereus han de ser conscients que assumir-la implica quedar-se també amb els deutes del difunt i pagar tota una sèrie d’impostos que hi estan associats.

Les herències inclouen els béns i els deutes —sobretot, préstecs— del difunt i el pagament d’impostos associats: impostos sobre successions, impost de la plusvàlua municipal o l’impost sobre la renda.

Pots acceptar l’herència o renunciar-hi. En el primer cas, es donen dues possibilitats:

– Acceptació pura i simple: reps l’herència amb béns, drets, deutes i obligacions. Això implica que la responsabilitat dels deutes i de les obligacions s’estén al teu patrimoni com a hereu, cosa que significaria que hi podries respondre amb els teus béns.

– Acceptació en benefici d’inventari: acceptes l’herència amb la condició que els béns i els drets siguin d’un import superior als deutes i a les obligacions, de manera que el teu patrimoni personal no es vegi afectat.

El primer que cal fer és saber si la persona difunta ha deixat testament o declaració d’hereus. També cal conèixer l’escriptura de l’herència (béns del difunt) i les persones que han estat triades per heretar. Ja saps que es pot heretar l’herència de manera pura i simple o acceptar-la en benefici d’inventari. El pas següent és pagar els impostos i els deutes.

No. D’entrada, els plans de pensions no tributen en l’impost sobre successions i donacions, sinó en el de l’IRPF. La resta de béns (valors, unit linked, comptes, rendes vitalícies, fons i carteres, estructurat i immobles) tributen per l’impost sobre successions i romandran bloquejats fins que es paguin els impostos que es graven.

La llei determina que les assegurances de vida, igual que les rendes vitalícies i els unit linked, tenen una liquiditat anticipada perquè no formen part de la massa hereditària estrictament.

Això suposa que els hereus podrien disposar del capital resultant d’aquests productes abans de la tributació per la totalitat de l’herència.

Aquesta possibilitat permet obtenir liquiditat per fer front el pagament dels impostos. A més de tot això anterior, aquests productes també gaudeixen d’una reducció específica en l’impost sobre successions, fet que pot reduir-ne considerablement la tributació.

L’habitatge habitual del difunt també té un tractament especial depenent de la comunitat autònoma. I amb les empreses familiars passa el mateix.

1. Revisar, ordenar i planificar els béns que formen part del patrimoni.
2. Conèixer l’abast de la llibertat per testar i decidir el repartiment dels béns. Saber què té previst la llei en cas que no faci testament i en cas que en faci.
3. Calcular els impostos de l’herència i veure la influència que hi té la residència fiscal.
4. Deixar constància de la voluntat.

– Organitzar millor el futur.
– Conservar el patrimoni familiar.
– Minimitzar els impactes fiscals.

Fer testament és un dret, no una obligació. Avui dia, el 40 % dels espanyols mor sense fer testament. El 60 % sí que n’ha fet, tot i que en la majoria dels casos està desactualitzat, cosa que acostuma a provocar que no es respecti la voluntat del difunt, perquè el seu patrimoni canvia en el transcurs de la vida. Per tant, ja no tan sols és important fer testament, sinó que també cal tenir-lo actualitzat.

Si no fas testament, es produirà una successió intestada. En aquest cas, la llei és la que marca qui són els hereus, en quina proporció hereten i el percentatge d’usdefruit.

Si una persona fa testament, es produeix una herència testada en què es pot decidir gairebé tot. L’única limitació és el repartiment de la legítima, que el decideix la llei. La persona que fa el testament establirà la part de lliure disposició, concretament els hereus i el percentatge que hereten.

En cada cas, el pagament d’impostos serà diferent, depenent del grau de parentesc entre el difunt i la persona a la qual vol deixar l’herència. Cal tenir en compte que com més gran sigui el parentesc, menys impostos s’han de pagar, i que l’impost sobre successions és progressiu, que significa que es paga més com més s’hereta. El pagament de l’impost sobre successions i donacions pot variar molt en una herència depenent de la comunitat autònoma.