Jordi Torres: “La computació cognitiva és una manera d’extreure coneixement de grans quantitats de dades”

26 Octubre, 2016

Jordi Torres: “La computació cognitiva és una manera d’extreure coneixement de grans quantitats de dades”


Vivim en un mar de dades. Per fer-se una idea de la magnitud, només cal prestar atenció a l’estudi elaborat per l’escola de negocis OBS Business School sobre Big Data el 2015 (dades del 2014): en un minut es generen 4,1 milions de cerques a Google, s’escriuen 347.000 tuits i 3,3 milions d’actualitzacions a Facebook, es pugen més de 100 hores de vídeo a YouTube i s’escolten 32.000 hores de música en streaming. En total, en un minut es transfereixen més de 1.570 terabytes d’informació.

Davant d’aquesta marea de “dades”, què en podem fer? Aquest és l’interrogant que es plantegen molts experts i que ha portat a la creació de diferents projectes, com el Barcelona Supercomputing Center – Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS). Un dels aspectes de la seva recerca és l’aplicació de la computació cognitiva a la innovació financera, un projecte que du a terme juntament amb CaixaBank per estudiar noves eines que permetin millorar el servei i optimitzar l’eficiència corporativa.

Però, què és la computació cognitiva i quines aplicacions pot suposar per a la banca? Jordi Torres, expert en supercomputació per a intel·ligència artificial del BSC-CNS, té les respostes.

 

Comencem per la pregunta bàsica: en què consisteix la computació cognitiva?

La computació cognitiva és una manera d’extreure coneixement de grans quantitats de dades. Una de les seves característiques principals és que aquest coneixement es pot obtenir a partir de l’anàlisi d’informació procedent de múltiples fonts de dades: dades de les bases de dades corporatives, dades en temps real procedents de sensors, de textos en qualsevol format, de vídeos, d’enregistraments de veu, de les xarxes socials, etc. I una altra de les seves característiques és que l’anàlisi d’aquestes fonts ens dóna no només un coneixement de la realitat, sinó també una gran capacitat de predicció.

La clau, doncs, està en l’extracció de les dades.

Un dels elements que distingeixen la computació cognitiva —que és una forma d’intel·ligència artificial— d’altres formes d’analitzar grans quantitats de dades és que és la computació mateixa la que extreu coneixement a partir de les dades. Ja no és el programador qui diu a la computadora què i com ha de cercar en el mar de dades a què té accés, sinó que són les màquines les que, convenientment programades amb avançats algoritmes d’aprenentatge automàtic, distingeixen quines dades són rellevants per extreure, per exemple, models complexos de patrons de comportament que permeten predir comportaments futurs.

I què cal per fer funcionar aquesta tecnologia?

Per entendre’ns, podríem dir que la computació cognitiva se sustenta en tres pilars: les dades, d’origen múltiple i en grans quantitats; la supercomputació, és a dir, maquinari i programació que permeti analitzar ràpidament aquestes dades, i algoritmes d’intel·ligència artificial, que dotin les màquines de la capacitat d’extreure’n coneixement.

Què pot aportar aquesta computació a la innovació financera?

El sector financer es caracteritza per generar un gran volum d’operacions cada dia. A més, les dades que generen són de múltiples tipus i, al seu torn, també cal que es puguin contrastar amb altres dades procedents d’altres fonts.

Ens en pot posar algun exemple?

La computació cognitiva pot ser molt útil, tant per proveir la velocitat de processament que es requereix per a l’operativa diària, sovint en temps real, com per exemple, per detectar i controlar el frau. També, igual que en altres tipus de negocis, dóna als gestors l’oportunitat de conèixer molt millor els seus clients i de poder-los aportar solucions personalitzades, segons els seus interessos.

A què es dedica el Barcelona Supercomputing Center?

Som el centre líder de la supercomputació a Espanya —el centre nacional de supercomputació— i un dels centres de supercomputació més complets que existeixen en l’àmbit internacional. La nostra especialitat és la computació d’altes prestacions: investiguem en maquinari i programació d’altes prestacions i també la manera d’utilitzar aquesta computació de frontera per fer front als reptes de la ciència, l’enginyeria i les empreses.

És un projecte d’una gran envergadura.

Al nostre centre treballen més de quatre-cents investigadors, una bona part dels quals utilitza la supercomputació per aplicar-la en les més diverses disciplines científiques, a l’enginyeria i en altres camps que puguin ser d’utilitat per a les empreses. La resta investiga la manera de millorar el maquinari i el programari per adequar-los a les noves tendències tecnològiques i a les necessitats dels usuaris. A més, disposem d’infraestructures de supercomputació —la més coneguda és el nostre superordinador MareNostrum—, que estan al servei de la comunitat científica internacional i dels projectes que desenvolupem al Barcelona Supercomputing Center.

Tornant a la computació cognitiva, en aquests moments esteu treballant en l’aplicació d’aquesta tecnologia en l’àmbit financer arran del conveni de col·laboració amb CaixaBank. Per què s’ha escollit CaixaBank com a entitat financera per dur a terme aquest projecte?

CaixaBank és una entitat puntera en un sector que es troba en fase de transformació i al qual la recerca i la innovació poden oferir múltiples oportunitats. Com a companyia líder, CaixaBank n’és conscient i aposta per aplicar el potencial de les noves tecnologies al negoci, cosa que el converteix, segons el nostre parer, en un soci ideal per a la recerca en computació cognitiva aplicada. El conveni que hem signat ens permet obrir una nova recerca de cas pràctic d’optimització de solucions de sistemes cognitius complexos en plataformes d’alt rendiment.

Quin és l’objectiu principal d’aquest acord de recerca?

L’objectiu que ens hem marcat és promoure conjuntament el desenvolupament de sistemes avançats de deep learning – aprenentatge profund- amb aplicació als serveis bancaris. Concretament, estudiem innovacions que poden facilitar el servei als clients i millorar l’eficiència operativa. A més, utilitzem la supercomputació per analitzar i avaluar l’evolució tecnològica i els escenaris de futur que obre aquesta evolució en el panorama dels serveis financers.

Si t’interessa el tema, pots consultar altres posts que hem publicat sobre Big Data en aquest mateix blog.

Deixa un comentari

La teva dirección de correu no será publicada Els camps necesaris están marcats *