L’euro fa 16 anys sense marxa enrere

28 Febrer, 2018

L’euro fa 16 anys sense marxa enrere


“En euros o en pessetes?” Molts recordaran la frase que se sentia en gairebé totes les botigues, a l’hora de pagar, durant els primers dies de circulació de la moneda europea. En realitat, el període de transició amb prou feines va durar dos mesos, els de gener i febrer de l’any 2002. El 28 de febrer, avui fa 16 anys, va ser l’últim dia dels poc més de 133 anys de vida que va tenir la pesseta espanyola.

També va ser l’últim dia de moltes altres monedes històriques, com el franc francès, el marc alemany, la lira italiana o l’escut portuguès. L’endemà, l’1 de març del 2002, l’euro va passar a ser l’única divisa de curs legal als 12 països de la Unió Europea que van acordar passar a la moneda única, la coneguda com a zona euro.

El precedent de l’euro havia estat una altra moneda, l’ECU, que es va crear el 1979 com a unitat de comptabilitat interna. Però per diversos motius, l’ECU, sigles de European Currency Unit, mai no va arribar a circular i va ser substituït per l’euro (amb paritat 1:1) el 1999 en els mercats financers, i ja com a moneda física el 2002.

Des de llavors, la cotització de l’euro ha viscut diversos alts i baixos. Lleugerament per sobre del dòlar el 1999 i lleugerament per sota durant els tres anys següents, el seu valor es va anar apreciant després de la seva posada en circulació, fins a assolir uns valors màxims que van superar els 1,5 dòlars per euro cap al 2008. Tanmateix, la tendència es va invertir durant els anys següents i en els últims temps sembla que s’ha estabilitzat en valors lleugerament superiors al dòlar, però ja no tan allunyats de la paritat.

Un euro ja adolescent

Sens dubte, l’euro ha aportat grans avantatges. Per una banda, ha facilitat els intercanvis comercials entre països i, per una altra, als particulars els resulta molt còmode moure’s per bona part d’Europa sense haver de canviar de moneda. I és que al llarg dels anys la zona euro s’ha ampliat i avui dia ja està formada per 19 països, més 4 microestats que també han adoptat la moneda.

No obstant això, la cronologia de l’euro també ha viscut alguns moments més difícils. El primer va arribar el 2007, amb la gran crisi econòmica i financera dels Estats Units, que es va traslladar a Europa transformada en crisi de deute sobirà. El 2010, Grècia, que ja havia viscut certes dificultats en entrar en l’euro, va ser el primer país que va demanar un rescat. El van seguir Irlanda, Portugal i Xipre, i en el cas d’Espanya, un rescat bancari. Grècia va viure un segon rescat el 2012 i fins un tercer el 2015, que van aconseguir evitar la sortida de l’euro del país hel·lè quan molts ja la donaven per feta.

Tanmateix, ja fa més de tres lustres que tenim l’euro entre nosaltres i hi ha tota una nova generació que no ha conegut cap altra moneda. Per a ells, la pesseta no és res més que un element del passat, com per als més grans ho són els reals, els ducats o els maravedisos.

I per a aquells que encara conservin pessetes a casa i les vulguin canviar per euros (al tipus de canvi que es va fixar al seu dia, 166,386 pessetes per euro), hi ha una data límit no gaire llunyana: el 31 de desembre del 2020 serà l’últim dia en què el Banc d’Espanya acceptarà fer el canvi. A partir de llavors, les pessetes passaran definitivament a formar part de la història i només ens quedarà l’euro.

Deixa un comentari

La teva dirección de correu no será publicada Els camps necesaris están marcats *