Edge computing, més velocitat i capacitat

08 Maig, 2018

Edge computing, més velocitat i capacitat


Quan ja poc o molt ens havíem familiaritzat amb conceptes com la Internet de les Coses (en anglès, IoT), és a dir, la interconnexió amb Internet dels objectes quotidians, o el cloud computing, o sigui, els serveis informàtics que s’ofereixen a través d’Internet o en el núvol, ja s’està començant a parlar d’un nou model: l’edge computing.

Segons l’informàtic Javier Pastor, “els milions de dispositius d’aquesta Internet de les Coses que ens envolta tenen un problema: recullen informació, però no en fan res. L’envien al núvol, on grans centres de dades la processen per obtenir certes conclusions o activar certs esdeveniments. Aquest funcionament passiu de tots aquests dispositius és el que vol canviar el que es coneix com l’edge computing, un tipus de filosofia aplicable especialment en escenaris empresarials i industrials que aporta molta més autonomia a tots aquests dispositius, ja que fa que siguin una mica més «llestos»”.

Essencialment, l’edge computing permet que les dades produïdes pels dispositius de la Internet de les Coses es processin més a prop d’on s’han creat en comptes d’enviar-les a través de llargs recorreguts perquè arribin a centres de dades i núvols de computació. Es tracta d’una xarxa de malla de microcentres de dades, explica l’empresa IDC, que processa o emmagatzema la informació valuosa de forma local per després enviar les dades rebudes a un centre de dades central o a un repositori d’emmagatzematge en el núvol, però en una àrea inferior als 100 peus quadrats —uns 9,3 metres quadrats—.

Així, doncs, és el que ja fa per exemple Netflix per distribuir els seus continguts. Els arxius digitals que són les pel·lícules o sèries que veiem en els nostres dispositius connectats a Internet no estan allotjats als Estats Units, sinó en servidors situats al més a prop possible de l’usuari final, cosa que proporciona una millor experiència de streaming.

Quatre grans avantatges de l'edge computing

Descentralitzar d’aquesta manera el poder de computació fins a la vora de la xarxa, és a dir, al més a prop possible dels clients, té quatre grans avantatges respecte als sistemes centralitzats.

En primer lloc, el més obvi: una velocitat més alta. Els sistemes centralitzats poden generar retards en la recepció i el processament de les dades, un problema que l’edge computing redueix de manera considerable.

A més, assegura més disponibilitat i capacitat de recuperació. Avui dia, és perfectament normal operar en diversos llocs, en diferents països. Però si es produeix una errada en qualsevol lloc de la infraestructura, tot pot deixar de funcionar alhora. En canvi, si els recursos de TI es col·loquen al llarg de la xarxa, serà molt més fàcil garantir el funcionament de tots els llocs remots, independentment de les errades i de la font del problema.

Naturalment, l’emmagatzematge és una altra àrea en què l’edge computing pot contribuir a fer que les empreses ofereixin millors serveis, i amb més valor afegit, als clients.

Finalment, el nou model permet que les empreses accelerin en bona mesura l’anàlisi de dades, la pedra angular de moltes empreses de l’economia digital, ja que aquestes són les que permeten esbrinar des de com es comporten els seus clients fins a quines són les tendències de futur del mercat. Benvinguts a l’era de l’edge computing.

Deixa un comentari

La teva dirección de correu no será publicada Els camps necesaris están marcats *