Fernández defensa també la necessitat que existeixi un marc regulador per a la transició energètica que sigui clar i estable, en què «les lleis que el defineixen haurien de comptar amb un ampli consens polític i social. Cal evitar situacions com l’actual, en què, en diversos països europeus, la incertesa sobre les possibles futures restriccions de circulació als vehicles dièsel ha contribuït a una aturada de les vendes», alerta.
«Més enllà de consideracions econòmiques i financeres, la transició energètica és també un tema de responsabilitat. De tots, dels particulars i de les empreses. Responsabilitat per fer el correcte. I el correcte és fer el que estigui en les nostres mans per deixar un planeta en condicions a les generacions futures», conclou Enric Fernández.
Seguint amb la temàtica, l’economista Jordi Singla assegura a l’article «El mix energètic del futur» que «l’economia global evoluciona cap a un mix energètic més sostenible, que pretén combinar un creixement econòmic dinàmic amb un major control de la contaminació». Tanmateix, considera que els progressos que es produiran en els propers anys «seran limitats, ja que, tot i que s’espera que el PIB global creixi molt per damunt del consum energètic, les emissions de carboni continuaran augmentant de forma notable i la millora en relació amb l’última dècada serà modesta».
A «La geopolítica de l’energia», l’economista Ricard Murillo aprofundeix en els aspectes geopolítics del sector, i explica que les relacions internacionals que s’han forjat a través de les fonts d’energia seguiran canviant, probablement en benefici dels estats exportadors de gas. «No obstant això, l’ús més eficient de l’energia i l’aposta per les fonts renovables permetran que els països que les desenvolupin de forma correcta es puguin independitzar energèticament», conclou amb una recordada cita de l’expresident dels Estats Units Jimmy Carter: «ningú no podrà embargar mai la llum del sol».
Per part seva, l’economista Manel Pardo indica a l’article «Els costos i els beneficis del mix energètic del futur» que el nou mix serà més eficient «a causa del major pes de les energies renovables i del gas natural, en detriment del carbó, menys eficient i més contaminant. L’eficiència energètica comportarà diversos beneficis econòmics, com un estalvi en la factura energètica per als consumidors. Però, d’altra banda, també reduirà la producció en alguns sectors econòmics, tot i que s’estima que el resultat net serà positiu».
Roser Ferrer, també economista de CaixaBank Research, recorda a «El finançament que pensa en verd» que empreses, governs i reguladors tenen un paper important a jugar per donar suport a la transició cap a una economia més sostenible a llarg termini. «També el sector financer, com a intermediari entre l’estalvi i la inversió», afegeix. «Però, perquè aquesta transició pugui ser finançada de forma efectiva, és clau treballar per identificar i per eliminar les barreres que limiten el desenvolupament de les finances verdes».
Finalment, a l’últim article del Dossier, «El nou mix energètic a la península ibèrica: el combat contra l’escalfament global», l’economista Vânia Duarte conclou que el canvi del mix energètic tindrà efectes positius a Espanya i Portugal, no només per al medi ambient, sinó també per a la salut pública i l’economia. «Així, aquest canvi permetrà reduir la dependència energètica de les economies ibèriques del petroli i dels productes petroliers, la qual cosa reduirà la factura energètica, gràcies a una reducció de les importacions, i, conseqüentment, contribuirà a la millora de la balança comercial».
Tanmateix, afegeix, «es manté el dubte sobre quin serà l’impacte d’aquest mix energètic més sostenible sobre el cost de l’energia per al consumidor final».
