La teoria dels 6 graus i la primera xarxa social

09 Gener, 2019

La teoria dels 6 graus i la primera xarxa social


Al llarg de la història han existit moltes xarxes socials. És un fet connatural a l’ésser humà; al cap i a la fi, som éssers socials. Però només ha estat en temps recents quan aquestes xarxes s’han pogut informatitzar i assolir una mida que avui ens sembla normal, però que veient-ho en perspectiva és senzillament impressionant. Perquè, segons l’investigador israelià Yuval Noah, els éssers humans estem «programats» per poder relacionar-nos, com a màxim, amb un cercle de 150 persones. I aquí estem, amb llargues llistes de seguidors a Twitter, xifres cada vegada més grans d’«amics» a Facebook, i centenars, per no dir milers de contactes a LinkedIn. Com hem arribat fins aquí?

Que internet va néixer com una eina de comunicació és un fet àmpliament conegut. En aquells primers anys de la xarxa de xarxes, al voltant dels 70, la principal forma de comunicació eren els correus electrònics; dècades després arribarien els xats en línia o IRC, els fòrums… Fins i tot en aquell internet de l’antiguitat hi havia llocs dedicats a qui volia trobar parella. Però no és fins al 1997 quan sorgeix la que avui es considera la primera xarxa social digital de la història, SixDegrees.

L'ADN d'una xarxa social

Per què diem que SixDegrees és la primera xarxa social nascuda a internet? Encara que els esmentats xats, correus electrònics o fòrums tenen característiques socials ―principalment, que permeten la comunicació directa entre usuaris―, SixDegrees va ser la primera eina a reunir les característiques que avui pressuposem a una xarxa social clàssica com Facebook o Twitter: personalització del perfil propi, capacitat per compartir contingut i contribuir a la xarxa, facilitat per connectar amb altres usuaris i eines per comunicar-nos en temps real. Tot això era el que oferia SixDegrees, cosa que avui ens pot semblar molt bàsic però que fa 20 anys va ser una petita revolució.

Un moment! Ens estem oblidant d’una de les característiques més interessants de qualsevol xarxa social i la que, precisament, origina el nom de SixDegrees: la possibilitat de conèixer persones que estan fora del nostre cercle immediat d’amistats i connectar-hi. En realitat, la «teoria dels 6 graus de separació» en què es va basar la primera xarxa social és força antiga; en resum, defensa que totes les persones del món estem connectades les unes amb les altres a través d’una cadena de coneguts de, com a màxim, 5 persones. És a dir que, per conèixer el teu ídol ―posem pel cas, el tennista Rafa Nadal―, només hauries de «tirar del fil» i contactar amb 3, 4 o 5 persones com a màxim. A partir d’aquesta interessant premissa funcionen xarxes socials modernes com LinkedIn.

El naixement d'un fenomen global

Prop dels anys 2000, la xarxa social SixDegrees va arribar a tenir al voltant d’un milió d’usuaris. Aquesta xifra, que avui ens sembla irrisòria, va obrir el camí a altres xarxes socials com Live Journal, encara molt activa. Aquella va ser una de les primeres «espurnes» del que avui coneixem com blogosfera, una xarxa social basada en blogs.

Encara que hem dit que SixDegrees va ser la primera xarxa social a veure la llum a internet, alguns experts rebaten aquesta idea i apunten cap a Friendster, fundada l’any 2002, com la primera gran xarxa social ―va arribar a tenir fins a 90 milions d’usuaris en el seu millor moment―, una eina que perfeccionava tot allò vist a SixDegrees i permetia crear una veritable xarxa de contactes.

Si no et sona Friendster, no pateixis, aquesta xarxa amb prou feines va ser coneguda més enllà del seu lloc d’origen, a Àsia.

La que de ben segur que et sona és MySpace, considerada la primera xarxa social que es va convertir en fenomen global. Tirant de nostàlgia, avui recordem MySpace com una mena d’híbrid entre xarxa social i blog personal, en què la principal característica era la gran personalització que podíem donar al nostre «space» a la xarxa.

Encara que MySpace també va ser molt usada a Espanya pels primers internautes, aquells mil·lennistes avui ja crescuts recordaran amb molt més afecte Tuenti.

La no tan modesta aportació espanyola

La xarxa social Tuenti ―reconvertida ara en empresa de telefonia― va ser llançada a finals de 2006 i a penes en un parell d’anys es va convertir en un autèntic fenomen de masses a Espanya. Si eres jove i social, havies d’estar a Tuenti. No és una exageració: l’any 2011 Tuenti representava el 15 % del trànsit web a Espanya, superant Google i Facebook, junts.

Per als espanyols, Tuenti va ser la primera xarxa social adoptada massivament, la que va obrir la possibilitat de compartir un estat, pujar fotografies de l’últim cap de setmana o compartir una cançó o vídeo. Sí, quan Tuenti va néixer Facebook ja estava aquí, però la xarxa social de Zuckerberg era encara una mica estranya per a l’internauta espanyol.

La resta, com se sol dir, és història. A poc a poc van anar arribant YouTube, Flickr, Twitter, Instagram, Snapchat… i el que abans eren milions d’usuaris es van convertir en desenes, centenars i finalment milers de milions d’usuaris. El darrer estiu Facebook ja comptava amb gairebé 2.200 milions d’usuaris al món ―això és gairebé un terç de la població total― i YouTube estava a punt de trencar la barrera dels 2.000 milions.

Deixa un comentari

La teva dirección de correu no será publicada Els camps necesaris están marcats *