Subscriure ES|CA
El Blog de CaixaBank

El blog de CaixaBank

El Blog de CaixaBank
  • CORPORATIU
  • INNOVACIÓ
  • SOCIAL
< Tornar
Karen Uhlenbeck, primera dona a aconseguir el «Nobel» de matemàtiques

18 Juny, 2019

Karen Uhlenbeck, primera dona a aconseguir el «Nobel» de matemàtiques

SOCIAL

En els seus 17 anys d’història, el Premi Abel, considerat el «Nobel» de les matemàtiques juntament amb la Medalla Fields, sempre havia anat a parar a mans masculines. Això va canviar per fi el passat 19 de març, quan l’estatunidenca Karen Uhlenbeck es va convertir en la primera dona a rebre el preuat guardó per «l’impacte fonamental del seu treball en les àrees de l’anàlisi, la geometria i la física matemàtica», va explicar l’Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres.

Quan va anunciar el premi, l’Acadèmia escandinava va destacar les contribucions d’Uhlenbeck en l’avenç i el desenvolupament de les ciències matemàtiques, però també el fet que aquesta professora de la Universitat de Texas a Austin (EUA) serveixi com a inspiradora de vocacions científiques femenines, i constitueixi un model per a nenes i joves.

Matemàtica de vocació

Farà uns 50 anys, Karen Uhlenbeck, en aquella època una jove matemàtica plena d’il·lusió, va començar a cercar la seva primera feina seriosa després d’un parell de treballs temporals. «Em van dir que ningú contractava dones, perquè les dones havien d’estar a casa i tenir bebès», va recordar el 1997. Mig segle després, l’Acadèmia Noruega ha decidit concedir a Uhlenbeck un premi que, a més de l’evident prestigi que comporta, està dotat amb 6 milions de corones noruegues, uns 600.000 euros.

Nascuda a Cleveland (Ohio) com Karen Keskulla el 1942, les seves contribucions fonamentals s’han produït en tres grans àmbits de les matemàtiques: l’anàlisi geomètrica, l’estudi de sistemes integrables i la física matemàtica.

En el primer, l’anàlisi geomètrica, el seu coneixement de les equacions diferencials i de tècniques geomètriques li va permetre entendre de forma intuïtiva un fenomen conegut com a bubbling (o pompes de sabó), que serveix per reduir al màxim l’energia que es gasta, i que és molt útil en l’estudi dels moviments de robots i satèl·lits. El segon, l’estudi de sistemes integrables, és un àmbit relacionat amb la solució d’equacions diferencials en problemes físics, com ara les trajectòries dels satèl·lits o el control dels seus moviments.

Finalment, Uhlenbeck ha destacat també en la física matemàtica, especialment en la teoria de Yang-Mills, molt relacionada amb Einstein i la seva famosa teoria de la relativitat general. Consisteix a estudiar com una informació va canviant quan existeixen dos observadors diferents, un estudi que es duu a terme utilitzant una tècnica geomètrica denominada «connexions». De fet, el treball teòric d’Uhlenbeck ja va constituir la base del treball posterior del britànic Simon Donaldson, que va rebre l’altre gran premi matemàtic, la Medalla Fields, el 1986.

«Amb prou feines m’ho puc creure. Estic profundament agraïda», ha explicat Uhlenbeck. «Pertanyo a la primera generació de dones que podien esperar una progressió professional. Potser no igual que els homes, però les portes ja no estaven tancades. En les dècades de 1960 i 1970, quan es van eliminar les barreres legals per avançar, esperàvem que les dones i les minories obririen les portes i ocuparien el lloc que els correspon, almenys al món acadèmic».

«Va quedar demostrat que no era tan fàcil, però s’ha aconseguit un progrés molt gran, almenys per a les dones. Les joves matemàtiques d’avui són un grup de talent impressionant i divers. Espero haver contribuït, a la meva manera, al costat d’altres persones, a obrir aquestes portes tancades i mantenir-les obertes de bat a bat», va afegir la premiada.

Ja el 1988, Uhlenbeck denunciava que la discriminació explícita no era l’únic obstacle en la seva disciplina. «Un dels problemes més seriosos que tenen les dones és fer-se a la idea que existeix una subtil falta d’acceptació envers elles i que han d’actuar en conseqüència», va alertar. «No puc pensar en una dona matemàtica per a qui la vida hagi estat fàcil. Els esforços heroics tendeixen a ser la norma».

Trenta-un anys després, Karen Uhlenbeck ha contribuït, per fi, a multiplicar la igualtat en el camp de les matemàtiques.

POSTS RELACIONATS

SOCIAL

Per què necessitem més científiques amb Premi Nobel

Visibilitzar les científiques és el primer pas perquè les nenes somiïn ser-ho. Així és el cercle virtuós de dones i nenes en la ciència.

03 Juliol, 2019

L’impacte dels algoritmes en la vida quotidiana: el cas de l’NBA

INNOVACIÓ

TAGS

Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres / dona / Karen Uhlenbeck / matemàtiques / Premi Abel

POSTS DESTACATS

  • 15 Març, 2021

    Lideratge i gestió: la recepta de Ferran Adrià per sortir-se’n

    CORPORATIU
  • 08 Abril, 2021

    Calm technology: quan la innovació cerca el benestar mental

    INNOVACIÓ
  • 19 Març, 2021

    Consells per estalviar aigua a casa

    SOCIAL

El Blog de CaixaBank

  • Corporatiu
  • Innovació
  • Social
© CaixaBank, S.A. 2021. Tots el drets reservats Política de Cookies Informació legal

REP ELS NOSTRES NOUS ARTICLES PER E-MAIL!

PERFECTE!

El teu correu s'ha enviat correctament.
Gràcies.

ENS SAP GREU

Sembla que alguna cosa ha fallat. Si us plau, torna-ho a intentar d'aquí a un instant.
Gràcies.

La teva privacitat és important per a nosaltres

CaixaBank utilitza galetes pròpies i de tercers per analitzar les teves dades de navegació amb fins estratègics, de personalització (p. ex., idioma) i publicitaris i per mostrar-te publicitat personalitzada mitjançant un perfil elaborat segons les teves dades de navegació. Prem aquí per obtenir més informació o per configurar-ne o rebutjar-ne l'ús. Per acceptar totes les galetes, prem el botó “Accepta i continua navegant”.

Acceptar i continuar navegant