Turista nacional vs. internacional: així viatgem per Espanya

Una família espanyola visita un destí de platja a la Costa del Sol. Allà, es creua amb una família estrangera pel passeig marítim. Tots passegen tranquil·lament. Els nens corren i juguen, mentre els pares es prenen un gelat i gaudeixen de la brisa del mar. En aparença, hi ha pocs factors que puguin diferenciar els dos grups. Tanmateix, les dades ens diuen que existeixen disparitats en la seva manera de viatjar, allotjar-se i passar temps en un lloc.

Per començar, és probable que la família espanyola hagi reservat un cap de setmana llarg per a aquesta escapada. D’altra banda, la família estrangera aprofitarà el viatge per anar a la platja durant una setmana sencera. A més, és més probable veure la família espanyola pel passeig marítim en qualsevol època de l’any que l’estrangera.

Aquestes són algunes de les conclusions que es poden extreure de l’últim Informe Sectorial sobre Turisme elaborat per CaixaBank Research. Entre altres qüestions, aquest estudi analitza l’evolució del turisme a Espanya en els últims anys i assenyala les diferències principals entre els turistes nacionals i els internacionals.

Quan es tracta de viatjar durant tot l’any, els turistes nacionals destaquen sobre els internacionals. L’informe de CaixaBank Research assenyala l’estacionalitat com la primera diferència destacable entre els dos grups. Això sí, aquesta disparitat a l’hora de triar èpoques de l’any per visitar algun lloc d’Espanya és cada vegada menor.

L’estacionalitat del turisme és un factor amb una gran influència sobre la sostenibilitat del sector turístic i del mercat de treball. Que els turistes nacionals reparteixin els seus viatges més durant l’any suposa una estabilitat laboral més gran. Això es deu al fet que una estacionalitat alta tendeix a afavorir els contractes puntuals per cobrir pics d’activitat. Precisament a Espanya, la contractació temporal assoleix el 25,9% del total. És la quota més elevada de la Unió Europea.

Tanmateix, l’estacionalitat del turisme nacional ha augmentat progressivament durant els últims anys. Concretament, la contractació de viatges de residents entre juny i setembre –és a dir, en temporada estival– va passar d’una proporció del 36% el 2011 al 41% registrat el 2018, segons l’estudi de CaixaBank Research.

El turisme internacional, al seu torn, no va experimentar aquest augment de l’estacionalitat. D’aquesta manera, les diferències amb el turisme nacional pel que fa a aquest concepte s’han reduït. L’informe apunta que, el 2018, l’estacionalitat dels visitants forans només era quatre punts percentuals superior a la dels residents.

L’informe de CaixaBank Research també incideix en una altra diferència important entre turistes nacionals i internacionals: la durada mitjana dels seus viatges. Els residents viatgen més sovint, però fan estades més curtes que els forans.

L’estada mitjana dels turistes nacionals és de 3,7 dies, pels 7,4 dies que passen a Espanya els que procedeixen de fora de les seves fronteres.

Malgrat que el fet que els turistes nacionals viatgin més assíduament és positiu per al treball en el sector, que els seus viatges durin menys repercuteix en les despeses que fan per viatge, les quals són menors que les dels internacionals. En concret, els turistes residents gasten uns 174 euros per viatge. Els forans multipliquen aquesta quantitat fins a assolir els 1.086 euros.

Una explicació possible del fet que els turistes internacionals inverteixin més diners en els seus viatges és, precisament, que les seves estades són més llargues. Tanmateix, l’estudi de CaixaBank Research també indica que hi ha diferències en la despesa diària que fan en comparació amb els residents.

En concret, l’informe revela que els turistes estrangers gasten uns 146 euros al dia, mentre que els nacionals en gasten 48. La despesa més gran que fan en els seus desplaçaments els visitants internacionals explica en gran mesura aquesta disparitat: inverteixen una mitjana de 29,6 euros diaris en aquest concepte, mentre que els residents en gasten 10,9. Amb tot, també inverteixen més diners en allotjament (31,2 euros cada dia davant els 11,7 euros dels nacionals) i manutenció (9,4 euros més cada dia que els residents).

L’explicació d’això últim cal cercar-la, en part, a la forma d’allotjar-se que tenen uns i altres. Com existeix una proporció superior de turistes internacionals que s’allotgen en hotels, també tendeixen a gastar més en aquests conceptes.

De fet, en comparar la despesa mitjana diària dels turistes allotjats en hotels, les diferències entre nacionals i internacionals es redueixen, tal com reflecteix l’informe. En aquest sentit, els turistes residents que s’allotgen en hotels gasten uns 111,2 euros diaris davant els 197 euros que inverteixen els turistes internacionals en les mateixes condicions.

D’acord amb aquesta realitat, l’informe assenyala que el tipus d’allotjament i el mitjà de transport escollit per arribar a destí són dos predictors de la despesa que farà el turista nacional durant la seva estada. En particular, els turistes residents que s’allotgen en hotels solen fer una despesa mitjana diària que és més del triple de la que fan els que s’allotgen en altres tipus d’allotjaments.

Així, davant els 111,2 euros diaris dels residents que s’allotgen en hotel, els que trien altres llocs per pernoctar gasten només 34,5 euros. Es tracta d’aquells que decideixen llogar un habitatge, tenen un en propietat o bé aprofiten l’allotjament de familiars o amics, entre altres possibilitats.

La manera com viatgem determina en gran mesura el funcionament del sector turístic, que el 2018 va generar el 14% del creixement econòmic del país. Llavors, va donar treball a més de 2,6 milions de persones, tal com assenyala l’Enquesta de Població Activa. Aquest any, l’informe de CaixaBank Research prediu que el nombre d’ocupats nous en el sector serà de 82.000 persones, un 3,4% més. Un mercat amb bones perspectives que convé seguir molt de prop.