10 Abril, 2020
Ha arribat el moment de tornar a viatjar i molts ho farem al volant, però els navegadors ens condueixen a tots per les mateixes rutes i fan que deixem de passar per multitud de pobles.
Les Rutes per Perdre’s et proposen desviar-te una mica en alguns dels trajectes més habituals per descobrir llocs únics on val la pena aturar-se.
Llocs que, gràcies a la xarxa d’oficines més extensa del país, a CaixaBank coneixem bé. Nosaltres ja hi som i et convidem a venir-hi.
Gaudeix d’aquesta ruta per Castella que et porta de Madrid a Conca, amb una durada total de 3 h 21 min de trajecte en cotxe.
La primera parada ens acosta a una curiosa història al voltant d’una fàbrica: Juan de Goyeneche, oriünd de la vall de Baztan (Navarra), va triar aquest lloc de la Meseta, aleshores erm i despoblat, per establir una indústria del vidre a començaments del segle xviii. I va contractar el cèlebre arquitecte José Benito Xoriguera (també conegut com a José de Churriguera) per dissenyar-ne el pla urbanístic.
El nucli antic del poble, amb la característica retícula ortogonal inspirada en les primeres ciutats industrials, estava constituït pels habitatges dels obrers. Es creu que els treballadors eren majoritàriament agotes, una minoria social de les zones més apartades de Navarra que acostumaven a ser víctimes d’assetjament i discriminació.
Per a ells, Nuevo Baztán va representar l’oportunitat d’un nou començament.
Entrem a la Comunitat de Madrid per descobrir aquest petit municipi de cases emblanquinades a la falda de la vall, conegut per l’extensa galeria de coves.
Una zona fèrtil, regada per les aigües del Tajuña, que en altres temps va acollir un castell del qual amb prou feines es conserven les restes de la torrassa. I encara molt abans, els homes del neolític habitaven en les més de cinquanta coves que hi ha excavades en un cingle de marga i guix.
Al costat d’aquestes coves podem trobar les vies d’un antic tren, el ferrocarril de Tajuña. Si t’agrada el senderisme, et recomanem un bonic i accessible trajecte seguint aquesta vella via fèrria.
A la falda de la serra d’Altomira trobem aquest poble gairebé mil·lenari, documentat ja des del segle xi, i de rica tradició mossàrab.
Albalate és conegut per la Fuente de los Trece Caños, una deu cabalosa on els caminants romans, visigòtics i àrabs s’havien aturat a beure i descansar. Es creu que al voltant d’aquest lloc de pas va néixer el poble: Al-balat vol dir ‘camí’ en àrab.
Malgrat el nom, són vuit les canelles que ragen d’aquesta font, esculpides com a caps humans, de lleó i de gos. Com els antics viatgers, hi pots saciar la set després de recórrer alguna de les sis rutes a peu que circumval·len el poble.
Prem “Més opcions” al mapa per obrir la ruta al dispositiu.
