INNOVACIÓ

Hidrogen, el combustible del futur?

Tiempo de lectura: 5 minutos

Hidrogen, el combustible del futur?
Avatar

CaixaBank

25 Febrer, 2021


L’ús de l’hidrogen com a combustible no és res nou, tot i que últimament en sentim a parlar molt. De fet, aquest element ja el trobàvem al primer motor de combustió interna, que es va presentar el 1813. Amb el pas dels anys, el seu ús va quedar relegat a un segon pla, perquè van aparèixer carburants com la gasolina o el gasoil. Des de llavors, l’hidrogen es va convertir en una mena d’etern aspirant a omplir els dipòsits dels nostres vehicles, incapaç de superar en preu els derivats del petroli.

Ara, l’hidrogen té molts números per ocupar el tron dels combustibles en el futur. Aquest combustible s’ha convertit en una de les mesures estrella de la Unió Europea (UE) per descarbonitzar l’energia i assolir la neutralitat climàtica el 2050. Per fer-ho, els fons europeus Next Generation EU impulsaran la implantació de l’hidrogen d’origen renovable com a font d’energia, sobretot en l’àmbit del transport.

Reduir la petjada del transport

Reduir la nostra petjada ambiental és el primer pas per frenar el canvi climàtic, un dels grans desafiaments que afronta la humanitat actualment. Aquesta és la raó que hi ha al darrere de moltes tendències que ja ens són familiars. Per exemple, que els habitatges siguin cada vegada més eficients, que s’estengui l’ús d’energies renovables o que els cotxes siguin cada vegada més elèctrics.

Efectivament, els vehicles incorporen cada cop més la tecnologia elèctrica per complir els estrictes estàndards anticontaminació que imposa la Unió Europea. Cal reduir la seva petjada de carboni com sigui. No en va, el transport és el responsable de més del 30 % de les emissions contaminants a la Unió Europea. I, en concret, els cotxes, furgonetes, camions i autobusos copen més del 70% del total d’aquestes emissions, entre les quals hi ha les partícules i l’òxid de nitrogen, nocius per a la salut i el medi ambient.

El camí que han trobat els fabricants per desenvolupar cotxes menys contaminants consisteix a incorporar-hi motors elèctrics que ens permetin desplaçar-nos sense emetre substàncies nocives durant el trajecte.

Dins d’aquesta alternativa, una de les vies més prometedores és la tecnologia de pila de combustible, que permet utilitzar un dels elements més abundants de la taula periòdica per moure un vehicle. Es tracta d’un desenvolupament que permet posar hidrogen al cotxe com si fos gasolina i elimina dos dels grans problemes dels vehicles elèctrics amb bateria: les llargues esperes per recarregar-los i l’autonomia, que encara és limitada.

Els vehicles de pila de combustible transformen l’hidrogen del seu dipòsit en electricitat, que el motor fa servir per funcionar, i en inofensiu vapor d’aigua, que surt per l’escapament. Això vol dir que els cotxes de pila de combustible no produeixen emissions mentre circulen, al contrari que els que fan servir carburants.

Més enllà de la mobilitat

Encara que la seva utilització en vehicles és una de les més prometedores, el fet cert és que les possibilitats de l’hidrogen com a substitut dels combustibles fòssils van més enllà. De fet, la Unió Europea aspira que l’hidrogen es faci servir també en indústries, com la química o la metal·lúrgica, en què és difícil utilitzar energia elèctrica per les altes temperatures que requereixen.

L’àmbit residencial també podrà beneficiar-se en el futur de l’ús d’hidrogen com a alternativa sostenible al gas. Fins i tot la indústria energètica podria transformar en hidrogen els excedents d’energia elèctrica d’origen renovable que es produeixen a la primavera i l’estiu, per després emmagatzemar-los. Així, doncs, aquest hidrogen es podria aprofitar a la tardor i l’hivern, quan la demanda és més alta, mitjançant l’ús de piles de combustible o turbines.

Del gris al verd: l'aposta per un hidrogen net

La qüestió és que produir hidrogen no sempre és un procés tan net com el que fa la pila de combustible en un vehicle. Això es deu al fet que l’hidrogen es pot obtenir de diverses maneres. Una és la que es coneix com a «hidrogen gris». Consisteix a processar combustibles fòssils, com el gas natural, per obtenir aquest element mitjançant un procés que acaba amb una quantitat important d’emissions contaminants.

Per aquesta raó, avui dia es desenvolupen alternatives, com l’«hidrogen blau», que també utilitza gas natural, però captura les emissions de carboni per emmagatzemar-les o reutilitzar-les més endavant. O la gran promesa, l’«hidrogen verd», que s’obté mitjançant un procés d’electròlisi capaç de separar l’hidrogen de l’aigua. Per fer-ho, s’utilitza electricitat procedent d’energies renovables.

En aquest punt, la Unió Europea aspira a impulsar la producció d’«hidrogen verd» mitjançant el desenvolupament de tota una economia al voltant d’aquest element.

L’«economia de l’hidrogen net» es desplegarà en tres fases: la primera, que durarà fins al 2024, té com a objectiu descarbonitzar la seva producció per a usos actuals, sobretot a la indústria, mitjançant la instal·lació de sis gigawatts d’electrolitzadors, així com la promoció de noves aplicacions. La segona suposarà la instal·lació de 40 gigawatts fins al 2030 perquè l’hidrogen també es faci servir en camions i trens o a la indústria de l’acer. En la tercera, fins al 2050, ja s’espera el desplegament d’hidrogen net a gran escala per arribar fins i tot a sectors de difícil descarbonització.

Empreses, investigadors i entitats públiques ja treballen en la transició a aquesta economia de l’hidrogen renovable que persegueix Europa en el seu objectiu de neutralitat climàtica. Un camí que, encara que està ple de reptes, sembla haver rebut per fi el suport definitiu per arribar fins al final.