“Si ets una noia i sents que l’enginyeria és la teva passió, endavant”

14 Gener, 2021

“Si ets una noia i sents que l’enginyeria és la teva passió, endavant”


“Jo vull ser inventora.” Així de clar ho tenia Carlota Armillas, enginyera industrial i mecànica, quan era petita. La Carlota és una de les guanyadores dels Premis WONNOW 2018, organitzats per CaixaBank i Microsoft per potenciar les dones que, com ella, han demostrat excel·lència en estudis relacionats amb disciplines STEM.

Per a la Carlota, és fonamental l’organització d’aquest tipus d’iniciatives, que permeten visibilitzar el paper de les dones en ciència i tecnologia, perquè esdevinguin referents de totes aquelles nenes que desitgin estudiar carreres STEM en el futur.

Quan et vas adonar que volies estudiar una enginyeria?

Jo vaig decidir estudiar enginyeria perquè des de petita em fascinava poder inventar coses que ajudessin els altres i l’enginyeria està molt vinculada a això. Llavors vaig dir: “Jo vull ser inventora, vull fer coses tècniques que ajudin a crear un futur millor i que tinguin algun impacte positiu en algú”. Per això vaig estudiar un doble grau en Enginyeria Industrial i Mecànica.

Ha canviat la teva perspectiva sobre els teus estudis?

És cert que, quan jo vaig començar la carrera, tenia unes expectatives determinades. Tenia certes idees sobre el que faria després i em preguntava si això es compliria o no. Afortunadament, en el meu cas s’està complint i per això estic contenta.

Com és la presència de dones en el teu àmbit?

La veritat és que guanyar els Premis WONNOW em va obrir portes a participar en projectes relacionats amb aquest món i em vaig adonar que hi havia moltes més dones treballant en aquestes disciplines del que jo pensava.

Abans de guanyar el premi, a la meva facultat gairebé tots els estudiants eren nois, però després de guanyar el premi, posar-me en contacte amb més dones que treballaven en ciència, i més tard marxar a Cambridge a estudiar un màster… vaig veure totes aquestes dones brillants que treballen en ciència i m’hi sento molt més connectada. Potser ja no em sento potser tan sola com abans, sinó que tinc la sensació que som moltes més en aquest àmbit.

Encara que és veritat que, en relació amb el nombre d’enginyers, hi ha menys enginyeres, i moltes menys encara que siguin conegudes. Però a poc a poc jo crec que aquest tipus d’iniciatives que intenten visibilitzar les figures femenines que treballen en STEM em fan sentir més emparada. I també crec que hi ha més nenes que se senten animades a desenvolupar la seva carrera en aquest àmbit professional.

I a la teva carrera? Com era la presència de noies en els teus estudis?

Jo vaig estudiar un doble grau d’Enginyeria en Disseny Industrial i Enginyeria Mecànica i la situació era molt diferent.

A Disseny Industrial, el primer any hi devia haver unes 15 o 20 noies d’un total de 60 alumnes. Tanmateix, a Enginyeria Mecànica hi havia unes set noies en una classe de 80 o 100 persones. Érem molt poques. Això sí, al màster que estic cursant a Cambridge sobre Enginyeria per al Desenvolupament Sostenible, la proporció de dones és més elevada, de prop del 40 %.

Per què creus que passa això?

Crec que hi ha diversos factors que ho expliquen, sobretot relacionats amb estereotips i falta de referents. Si penses en els referents que tenen avui les nenes, t’adones que elles veuen metgesses, influencers, models o veterinàries, però no veuen enginyeres. És més complicat que tinguin com a referent una arquitecta famosa, encara que ara s’estigui intentant visibilitzar més.

Un altre problema són els estereotips lligats a les joguines. Quan jo era petita, les joguines eren, per exemple, nines i cuinetes, mentre que els anuncis de joguines més científiques com mecanos, pipetes o microscopis solien estar més orientats a un públic de nois. De fet, a la caixa hi apareixen nens. Vulguis o no, això et desanima i són coses que la societat a poc a poc et va ficant al cap.

També està la idea que tu ets noia i la ciència no és per a tu, o la tecnologia no és per a tu perquè costa treure-te-la del cap.

Quins han estat els teus referents?

Jo vivia amb la meva mare i, com que ella era informàtica, jo sempre la veia programar, i això es va convertir en un fet perfectament normal per a mi. A més, ella m’explicava històries de Zaha Hadid, l’arquitecta, i em fascinava el que feia. Jo pensava: “A mi també m’agradaria fer alguna cosa així amb el meu futur”.

També vaig tenir referents masculins com Edison, per exemple. A mi em va marcar molt aquesta figura d’un inventor amb tant enginy i tantes idees. Jo crec que, per l’educació que vaig tenir, no distingia tant entre homes i dones. I, a l’institut, vaig tenir molta sort que la meva professora de matemàtiques fos una dona que era física. També hi havia moltes professores de ciències i de tecnologia. Potser jo vaig tenir sort perquè a la meva escola veia dones en totes les àrees, per la qual cosa no sentia que es tractés de coses exclusivament per a homes.

Per què et vas presentar als Premis WONNOW?

Em va animar un dels meus professors, Alberto Cerezo. Encara que em semblava molt difícil aconseguir-ho, ell em va dir que el meu perfil s’ajustava molt bé al premi i que no perdia res per intentar-ho. Així doncs, m’hi vaig presentar.

Aquest premi em va canviar la vida. No només va ser una recompensa enorme a l’esforç de tants anys d’estar estudiant, sinó que també m’ha ajudat a obrir-me portes. Gràcies a aquest premi, he pogut estudiar el màster que jo volia a la Universitat de Cambridge i puc dedicar-me avui dia al que m’agrada, que és l’enginyeria en disseny i mecànica, però orientada al desenvolupament sostenible. Per això estic molt agraïda d’haver aconseguit aquest premi.

Crec que aquest tipus d’iniciatives són molt necessàries, perquè ajuden altres estudiants d’aquesta branca de l’àmbit STEM. Veus el que ha aconseguit una altra noia i penses: “Potser jo també puc aconseguir-ho”. T’anima i et fa veure que, si t’esforces i treus bones notes, potser tu també podràs aconseguir aquest premi. És important que es vegi que les dones estem aquí, treballant molt, i que també podem aconseguir mitjanes molt altes, igual que qualsevol altra persona.

Què penses sobre l’evolució de la presència de la dona en aquest tipus d’àmbits?

Soc positiva quant a aquesta qüestió. Fa un parell d’anys vaig tenir la sort de ser voluntària en un projecte STEM. Anava a instituts i treballava en tallers, amb nenes, per desmuntar estereotips i ajudar-los a ser lliures per decidir la seva carrera professional. La resposta que vaig rebre va ser molt bona, crec que les nenes ja estan començant a desmuntar els estereotips.

Amb tot, alguns es mantenen i vaig sentir algun comentari preocupant com “la meva mare no vol que sigui criminòloga perquè això és d’homes”. Tanmateix, sí que he notat un canvi positiu en la majoria de les nenes.

Què li diries a una noia que s’estigui plantejant dedicar-se a aquest àmbit?

Jo li diria: si això és el que t’agrada i tu sents que aquesta és la teva passió, endavant. Les enginyeries són carreres difícils, però ho són per a tothom. A més, pel que jo vaig veure, almenys en la meva carrera, les noies solem treure millors notes. Si veritablement és el que t’agrada, perdràs l’oportunitat de dedicar-te al que t’agrada i tenir una vida feliç per por? No val la pena intentar-ho? Fes-ho. No hi perds res.