L’Organització Internacional del Treball (OIT) estima que el 2030 es comptabilitzaran 24 milions de noves ocupacions verdes, 8,4 milions de les quals estaran destinades a joves de menys de 29 anys.
Si delimitem aquesta previsió a l’àmbit nacional, el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC) 2021-2030 preveu que la creació de llocs de treball verds serà d’entre 250.000 i 350.000 llocs de treball. A això, cal sumar-hi l’impuls que suposen els fons europeus Next Generation UE, que impliquen una inversió de 140.000 milions d’euros per a la transició ecològica i digital.
L’Estratègia Espanyola de Ciència, Tecnologia i Innovació 2021-2027 planteja, en la seva segona fase (2024-2027), aconseguir igualar la inversió en recerca amb la mitjana europea. Tenint en compte l’aplicació de fons europeus de recuperació Next Generation UE amb focus en el medi ambient, cal esperar que Espanya necessiti perfils científics.
Les empreses necessitaran incorporar perfils especialistes en legislació ambiental, enginyeria ambiental, sostenibilitat ambiental, economia circular, prevenció de riscos, sistemes de qualitat o responsabilitat social corporativa. L’objectiu serà adequar-se al nou escenari normatiu de transició ecològica.
L’Estratègia Espanya Circular 2030 amplia les metes de reciclatge al nostre país. Per això, la gestió de residus és un sector que requerirà perfils, tant en el disseny i la construcció d’instal·lacions, com en el sistema d’eficiència energètica o logística.
L’impuls que estan experimentant les energies renovables i la seva projecció són notables al nostre país. Les energies renovables més utilitzades a Espanya són l’eòlica, la solar i la hidràulica. Andalusia, Castella-la Manxa i Castella i Lleó són les tres comunitats amb més potència renovable instal·lada.
Aquest sector juga un paper essencial a l’hora de fer de les ciutats espais sostenibles. En aquest sentit, el transport de mercaderies ja ha començat a implementar mesures per reduir emissions.
El disseny té un important pes en la transició ecològica. La UE ja obliga els fabricants a dissenyar productes duradors i reparables per reduir la generació de residus.
La formació per a nous perfils també és un camp que es preveu que creixi. No només en formació acadèmica, sinó també en formació d’empreses i conscienciació de la ciutadania en general.
L’informe ‘Empleo en Sostenibilidad y Medio Ambiente’ d’UNIR i Infoempleo de 2021 apunta que el sector mediambiental va suposar un 2,48 % del PIB, uns 27.828 milions d’euros (dades de l’INE, 2020). Hi conflueixen diferents activitats, com la gestió de residus, el control de la contaminació, el tractament de les aigües i les energies renovables.
A aquest grup, cal sumar-hi la gestió dels impactes ambientals (construcció i rehabilitació sostenible), l’eficiència, l’educació mediambiental, l’agricultura biològica i la ramaderia sostenible, la gestió forestal sostenible i el turisme sostenible.
A Espanya, tenim uns 530.937 treballs verds, segons l’informe. El sector que més treballs verds acumula és el de la gestió de residus, amb 140.343 treballs (el 26,4 % del total). A continuació, hi ha el puixant sector de la producció d’energies renovables, amb 109.368 llocs (el 20,6 % del total.) El tercer sector en treball verd és el sector públic, amb 53.072 llocs (10 %). Seguidament, trobem l’agricultura i la ramaderia ecològiques, que suposen 49.867 llocs de treball (9,4 %).
Si ens guiem per territoris, l’informe apunta que Catalunya concentra la quantitat més gran de treballs verds (93.660), seguida d’Andalusia (91.517) i Madrid (62.494). No obstant això, no hi ha treballadors qualificats per a moltes d’aquestes ocupacions, segons l’ABC.
A més dels sectors tradicionals, hi ha nous nínxols de creació de llocs de treball amb una important projecció al nostre país, segons l’informe ‘Empleo verde en una economía sostenible’. Algunes d’aquestes activitats són la indústria del reciclatge, el transport públic i el ferrocarril, el disseny i la construcció d’edificis verds, la rehabilitació verda d’edificis, l’enllumenat eficient, l’eficiència energètica, l’agricultura sostenible a petita escala, l’agricultura orgànica, la reforestació, l’agrosilvicultura i l’ordenació forestal sostenible.
