Aigua per frenar el canvi climàtic

És un d’aquests elements que no solem valorar com es mereixen fins que els perdem. L’aigua és aquesta companya que és a tot arreu i que és imprescindible perquè la nostra vida sigui com és. No només ens hidrata: manté ecosistemes, ens ajuda a aconseguir aliments o a preservar la nostra salut. A més, l’ús que fem de l’aigua ens pot ajudar a frenar el canvi climàtic i les seves conseqüències. Aquest any, el Dia Internacional de l’Aigua promogut per l’ONU es dedica precisament a la relació que hi ha entre ambdós conceptes.

De com ens relacionem amb l’aigua dependrà, en gran mesura, la manera com viurem en el futur. Si ho farem en un entorn amigable o, al contrari, patint les pitjors conseqüències de les inundacions, les sequeres, l’escassetat i la contaminació. Això és perquè la correcta gestió de l’aigua és una de les armes més efectives que tenim al nostre abast per lluitar contra el canvi climàtic. Tot seguit veurem alguns exemples sobre com una gestió intel·ligent i sostenible de l’aigua ens pot ajudar a frenar aquest fenomen, a estar preparats per conviure amb els seus efectes i fins i tot a reduir el consum d’altres recursos.

Protegir les zones humides és una estratègia que aporta grans avantatges. Una de les primeres que se’ns solen acudir és la conservació de la biodiversitat, a causa de l’elevat nombre d’espècies que les habiten.

Les zones humides fins i tot ajuden a conservar l’aigua, un recurs cada vegada més escàs. Això és així perquè l’aigua es mou pel planeta a través d’interaccions complexes entre la pluja, l’evaporació, la infiltració, els fluxos superficials i la recàrrega d’aqüífers. Les zones humides tenen un paper fonamental en aquest delicat equilibri.

Resulta que, a més, les zones humides són especialment bones en altres tasques. Una és la retenció de carboni. Tal com explica l’ONU, absorbeixen perfectament gasos amb efecte d’hivernacle de l’aire.

Per exemple, les torberes cobreixen amb prou feines el 3% de la superfície terrestre, però emmagatzemen almenys dues vegades més carboni que tots els boscos del planeta junts. Els manglars, d’altra banda, retenen uns 60.000 milions de tones de diòxid de carboni, fins a tres o quatre vegades més que els seus equivalents terrestres.

Aquesta és la raó per la qual aquests entorns es consideren un dels recursos no explotats més importants –i barats– per mitigar el canvi climàtic. Per això és especialment convenient fer una gestió de l’aigua adequada que posi al centre les zones humides i ajudi a preservar-les. A més, es tracta de recursos especialment efectius com a barreres contra les inundacions i, per tant, contra l’erosió del sòl i els esdeveniments climàtics extrems.

El canvi climàtic ja ha començat a afectar les nostres vides; per això, és important que sapiguem com adaptar-nos a la seva presència. Els seus efectes són especialment dramàtics en certes zones del món, on les sequeres i l’escassetat d’aigua són ja una realitat quotidiana. L’ONU cita, en concret, els petits estats insulars en desenvolupament entre les comunitats més vulnerables al canvi climàtic i la pujada del nivell del mar. En aquests, gestionar l’aigua de manera correcta és ja una qüestió d’adaptació i resiliència davant el canvi climàtic.

En llocs on s’alternen pluges extremes amb períodes secs, és important tenir recursos per emmagatzemar l’aigua quan fa acte de presència i tenir-la disponible quan escassegi. En aquest sentit, hi ha solucions sostenibles, rendibles i escalables que es poden aplicar. Una és la denominada gestió conjunta de l’aigua, que inclou la recàrrega controlada dels aqüífers mitjançant la recollida de l’aigua de pluja i el control de crescudes per al reg.

Aquesta gestió conjunta permet fer front a les sequeres i l’escassetat d’aigua, a més d’ampliar la capacitat d’emmagatzematge d’aquest recurs en una regió determinada. Una troballa que pot ser molt valuosa també per a altres indrets del món de cara al futur.

L’aigua reciclada és un altre gran exemple de com podem aprofitar aquest recurs en tot el seu cicle de vida. Degudament tractades, les aigües residuals es poden utilitzar per al reg, així com per a usos industrials o urbans.

Al costat d’aquests usos, les aigües residuals presenten altres oportunitats menys evidents. De fet, poden servir com a font d’energia, de nutrients o de matèria orgànica, entre altres recursos. Fet especialment important quan molts d’aquests comencen a escassejar o estan sobreexplotats.

En aquest sentit, la UNESCO cita la recuperació de fòsfor en instal·lacions de tractament d’aigües residuals com una oportunitat, ja que es considera que els recursos extraïbles d’aquest element seran molt escassos o s’hauran esgotat en els propers 50 a 100 anys.

A més, l’energia química, tèrmica i hidràulica present en les aigües residuals pot recuperar-se com a biogàs, per generar electricitat o com a font d’energia per a calefacció i refrigeració. Fins i tot la NASA ha estudiat la possibilitat de produir combustibles per a aviació a partir del cultiu de microalgues en càpsules que floten en zones costaneres i s’alimenten de les aigües residuals de les ciutats.

L’aigua és vida. En tots els sentits. Cuidar aquest recurs tan essencial i gestionar-lo de manera intel·ligent és una de les millors inversions que podem fer perquè la Terra segueixi sent un lloc magnífic on viure durant molts anys més.