SOSTENIBILITAT

Així va néixer el 8 de març com a jornada per reconèixer a les dones

Temps de Lectura: 5 minutos

Així va néixer el 8 de març com a jornada per reconèixer a les dones
Avatar

CaixaBank

05 Març, 2019


Una de les dates reivindicatives més importants de l’any té al darrere una història de lluita social que recorda la importància de la igualtat

Un dia per celebrar els èxits assolits per les dones a tot el món. El 8 de març és una data en què la societat es para a prendre consciència, cada any, del paper que les seves ciutadanes desenvolupen, sense que importin la seva nacionalitat, ètnia i llengua ni la seva situació política, econòmica i cultural. L’objectiu d’aquesta data és valorar una part de la societat que, durant la història, ha conquerit una gran quantitat de drets que li havien estat negats. Una lluita per la igualtat que, en molts àmbits, encara es manté.

Són nombrosos els països de tot el món que celebren el Dia Internacional de la Dona el 8 de març. Aquesta data la va instaurar l’ONU l’any 1975. Tanmateix, la seva història es remunta molts anys enrere i és el resultat d’un esforç col·lectiu.

L'origen del Dia Internacional de la Dona

Les activitats dels col·lectius de treballadores en el marc de la Revolució Industrial als Estats Units i Europa són el germen del Dia Internacional de la Dona, segons explica l’ONU. Des de llavors, aquesta data ha anat adquirint una dimensió global tant per a les dones que viuen en països desenvolupats com per a aquelles ciutadanes d’altres en desenvolupament.

El desenvolupament d’un moviment internacional femení, que es va veure reforçat per quatre conferències globals organitzades per l’ONU, ha ajudat a convertir aquesta commemoració en un punt de reivindicació dels drets de les dones, així com de la seva participació en les àrees política i econòmica.

Fou el 1909 que es va celebrar el primer Dia Nacional de la Dona. Va ser als Estats Units el dia 28 de febrer. El Partit Socialista d’Amèrica va designar aquest dia com a homenatge a una vaga de dones que havia tingut lloc un any abans a Nova York. Les treballadores de la indústria tèxtil havien parat per protestar per les seves condicions de treball. Unes quinze mil van recórrer els carrers de la ciutat per exigir millors horaris i salaris, i també el seu dret al vot.

El 1910, Clara Zetkin va proposar que aquesta commemoració es convertís en internacional. Ho va fer durant la reunió de la Internacional Socialista a Copenhaguen (Dinamarca), en què es va decidir que el Dia Internacional de la Dona serviria per honrar cada any el moviment pels drets de les dones, així com per aconseguir suport internacional amb l’objectiu d’establir un sufragi universal que inclogués aquest col·lectiu.

Com a resultat de la iniciativa de Copenhaguen, el Dia Internacional de la Dona es va establir per primera vegada el dia 19 de març en quatre països pioners. Van ser Àustria, Dinamarca, Alemanya i Suïssa. Allà, més d’un milió de dones i homes es van manifestar per demanar el sufragi universal i reclamar el dret de les dones a treballar, a accedir a una educació vocacional i a no patir discriminació en l’àmbit laboral.

Dones contra la guerra

El Dia Internacional de la Dona també va servir com a instrument per protestar contra la Primera Guerra Mundial. A Rússia, les dones van celebrar el seu primer Dia Internacional de la Dona com a part del moviment pacifista l’últim diumenge de febrer del 1913, segons el calendari julià pel qual es regia el país.

També el 1917, les dones russes van protestar i van anar a la vaga amb el lema “Pa i Pau” l’últim diumenge de febrer, que coincidia amb el 8 de març del calendari gregorià. Ho van fer com a resposta a la mort de més de dos milions de soldats russos en la Gran Guerra i a l’escassetat d’aliments. Quatre dies després, el tsar Nicolau II va abdicar i el Govern provisional va reconèixer el dret de la dona al vot.

A partir de llavors, l’ONU va promoure una conferència anual per coordinar els esforços internacionals a favor dels drets de les dones, així com la seva participació en els processos econòmics, polítics i socials.

Ja el 1975 es va celebrar l’Any Internacional de la Dona. Llavors, l’ONU va celebrar per primera vegada de manera oficial el Dia Internacional de la Dona un 8 de març, una commemoració que continuaria celebrant-se cada any des de llavors.

Més enllà del 8 de març

La celebració i la reivindicació del paper de les dones en la societat és alguna cosa més que una cita anual. La Carta de les Nacions Unides, signada el 1945, va ser el primer acord internacional per reafirmar el principi d’igualtat entre dones i homes. Des de llavors, l’ONU i les seves agències tècniques han promogut la participació de les dones com a actors iguals als homes a l’hora de conquerir el desenvolupament sostenible, la pau, la seguretat i el respecte als drets humans.

L’organització considera l’apoderament de les dones com un factor essencial dins els seus esforços per afrontar els reptes socials, econòmics i polítics a tot el món.

Tanmateix, aquest objectiu encara no s’ha completat. Segons càlculs del Fòrum Econòmic Mundial, la bretxa de gènere no es tancarà fins a l’any 2126, mentre que la paritat a la feina no s’assolirà fins d’aquí a uns dos-cents anys.

L’últim informe global d’aquest organisme sobre la bretxa de gènere indica que el seu final, lluny d’acostar-se, s’allunya cada cop més. Això es deu al fet que la presència de les dones en el mercat laboral i la política, lluny d’augmentar, ha perdut força. També qüestions com l’accés de les dones a la sanitat i l’educació han patit revessos el 2018.

La reivindicació d’una igualtat real entre homes i dones continuarà aquest any i molts anys més. Convertir-la en un acte quotidià que aconsegueixi resultats reals és una tasca que requereix la participació de tots els ciutadans.