Aquests són els impostos que has de pagar si vens roba per internet

Amb la campanya de Nadal a l’horitzó, s’apropa una època important de compres, moltes de les quals es faran a través d’internet. Si tens un petit taller de disseny de peces i has de començar a vendre-les, en aquest post t’expliquem quins impostos hauràs d’assumir com a venedor.

La venda de roba no suposa una activitat excepcional, per la qual cosa està subjecta a una sèrie d’impostos comuns, els mateixos que graven el comerç tradicional i la resta d’activitats econòmiques. Ens referim a l’IVA, l’IRPF i l’impost de societats. Cadascun d’aquests afecta les persones en funció de com s’organitzin.

Vendre a través de la xarxa no és complicat. Hi ha diferents plataformes per començar. El que sí que serà necessari és estar donat d’alta com a autònom o crear una societat, ja que hauràs de fer factures de la venda.

En el primer cas (autònom), tributaràs per l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), i en el segon (societat), a través de l’impost de societats.

Independentment del fet que la venda sigui com a autònom o a través d’una societat, has de donar-te d’alta a l’IAE (impost d’activitats econòmiques), a través del model 036 o el 037. Recorda, com que la venda serà online, l’epígraf que has de donar d’alta serà el 665 de l’IAE (Comerç al detall per correu o per catàleg de productes diversos).

Els autònoms tributen en l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) utilitzant el model 130, que és una autoliquidació del pagament fraccionat de l’IRPF i la seva presentació és trimestral, cosa que comparteix amb l’IVA. La tributació es fa obtenint la diferència entre els beneficis i les despeses deduïbles.

El que es declara en el model 130 és el rendiment net acumulat de l’exercici. D’aquesta manera, durant el primer trimestre s’ha de declarar el rendiment net de l’1 de gener al 31 de març, i durant el segon trimestre sumar-hi la quantitat corresponent, i així successivament.

El rendiment net és la diferència entre els ingressos obtinguts i les despeses fiscalment deduïbles de l’activitat. En cada trimestre se sumen els rendiments nets acumulats de l’exercici, però el percentatge que s’haurà de pagar només serà del 20 % del rendiment del trimestre a què correspon la declaració que es presenta.

Quan es faci la declaració de la renda, les quantitats satisfetes durant l’any a través del model 130 disminuiran la quota resultant si la declaració surt a pagar. En cas que sigui a retornar, se sumarien a aquest import, augmentant-lo.

En crear una societat, estaràs subjecte al pagament d’aquest tribut, que segueix el Pla general comptable.

La quota associada és del 25 % del benefici net, llevat que l’empresa sigui de nova creació (15 % el primer exercici en què obtinguin beneficis i el següent).

Per declarar en l’impost sobre societats (IS) són necessaris dos models:

– El model 202, pel qual es fa el pagament fraccionat de l’impost. Aquest model es fa per regla general els 20 primers dies dels mesos d’abril, octubre i desembre.

– El model 200 és la declaració anual de l’IS.

Finalment, hi hauria l’IVA, que en aquest cas és una mica més complex, ja que dependrà de qui sigui el destinatari dels nostres productes. La seva gestió és una de les parts més delicades en l’administració de l’e-commerce o botigues online. Hi ha diversos tipus i supòsits en fer aquesta activitat.

El destí dels productes és fonamental per poder calcular l’IVA de manera adequada. Si la venda es fa al territori peninsular o cap a les Balears, aquest tribut s’aplica en qualsevol venda i seguint el tipus associat al producte. En el cas de les peces de roba, aquest és del 21 %. Pel que fa a les vendes fetes a les Canàries, Ceuta i Melilla , s’aplicarà l’IGIC (impost general indirecte canari) o l’IPSI (impost sobre la producció, els serveis i la importació). Les vendes cap a aquests territoris es consideren exportacions, per la qual cosa també es pagarà el tribut que correspon al DUA (document únic duaner).

En el cas de vendes a clients de la Unió Europea, l’IVA no s’aplica llevat que el client sigui un particular. En aquest cas, s’inclou el tribut en la factura i s’utilitzen els tipus d’Espanya. Quan la transacció es duu a terme a l’estranger, és a dir, a compradors extracomunitaris, no s’aplica l’IVA en la factura i es tindran en compte les despeses relacionades amb la duana. Això és perquè l’impost es tributa al destí.

A més, hi ha el règim especial de recàrrec d’equivalència, que afecta comerciants detallistes, persones físiques o entitats en règim d’atribució de rendes en l’IRPF. Si es dedica a vendre peces fabricades a mà, estaria afectat per aquesta circumstància, sempre que les vendes a consumidors finals durant l’any precedent fossin superiors a les totals.

Pel que fa a la tributació a l’estranger, aquesta està subjecta a la legalitat de cada país i es pagaran les taxes de duanes, aranzels imposats a productes concrets o taxes aplicades sobre les importacions.

Per tant, et recomanem que revisis a fons el funcionament dels tributs i que actuïs en conseqüència per evitar problemes legals.

En definitiva, a l’hora de vendre roba a través d’una botiga online, cal prestar atenció a diferents impostos. El funcionament és complex, però és indispensable portar-los al dia per poder fer la seva activitat de forma completament legal, sobretot atesa la complexitat d’alguns tributs, com és el cas de l’IVA.