Els bancs centrals són les institucions públiques que “gestionen la moneda d’un país o grup de països i controlen l’oferta monetària, és a dir, la quantitat de diners que hi ha en circulació”, segons explica el Banc Central Europeu.
Una de les seves funcions principals és fixar els tipus d’interès com a part de la seva política monetària: els apugen en moments en què s’ha de desincentivar el consum i els abaixen quan cal incentivar-lo. Amb aquestes estratègies, incideixen sobre els nivells d’inflació.
Aquests son els principals bancs centrals del món.
El 1988, el Consell Europeu va iniciar el procés d’integració econòmica de la majoria dels seus estats membres. Es van establir tot de comitès i organismes successius que van culminar amb la creació de BCE.
Des del 2019, la economista francesa Christine Lagarde és al capdavant d’aquesta institució.
El consell del BCE té sis membres, a més dels governadors dels bancs centrals dels dinou països de la zona euro.
El BCE treballa per mantenir l’estabilitat de preus a la zona de l’euro. El seu objectiu és que “amb els teus diners puguis comprar demà les mateixes coses que pots comprar avui”, recull el seu web. També contribueix a la seguretat i solidesa del sistema bancari europeu perquè els diners estiguin segurs al banc.
Les seves funcions es poden resumir en:
- Control de la inflació
- Supervisió del sistema bancari
- Disseny i emissió d’euros
- Gestió i suport d’infraestructures financeres
- Identificació de riscos per a l’estabilitat financera
Entre les seves últimes decisions hi ha la pujada de tipus d’interès en 50 punts bàsics, després d’onze anys sense fer-ho.
Després de diversos intents de creació d’una figura de banc central, es va crear durant el mandat del president Thomas Woodrow Wilson.
Aquesta agència integra dotze bancs de reserva regionals de caràcter privat, repartits per la geografia del país.
L’actual president de la Fed, Jerome Powell, és advocat i ocupa el càrrec des del 2018.
Fa cinc funcions per promoure el funcionament eficaç de l’economia estatunidenca i, en termes més generals, l’interès públic:
- Dissenyar i implementar la política monetària
- Promoure l’estabilitat del sistema financer
- Fomentar la seguretat i solidesa de les institucions financeres
- Donar suport a la seguretat i eficiència del sistema de pagament
- Promoure la protecció del consumidor i el desenvolupament de la comunitat
Entre les últimes decisions que ha adoptat hi ha la pujada de tipus de 75 punts bàsics per segona vegada en dos mesos, després de la reunió del seu Comitè Federal del Mercat Obert (FOMC).
La institució Bank of England va néixer fa tres segles com a banca privada. El 1946 es va nacionalitzar per convertir-la en el banc central britànic.
El governador del BoE, Andrew Bailey, amb una llarga trajectòria a l’entitat (s’hi va incorporar el 1985), va començar el seu mandat el 2020, que es prolongarà fins al 2028.
Es descriu com “promoure el bé del poble del Regne Unit mantenint l’estabilitat monetària i financera”. Aquest objectiu es concreta en els eixos següents:
- Facilitar mitjans de pagaments segurs
- Promoure l’estabilitat vigilant els preus
- Monitorar el funcionament d’entitats financeres
- Fomentar l’estabilitat del sistema financer
Igual que la Fed i el BCE, una de les últimes decisions del Banc d’Anglaterra ha estat apujar els tipus d’interès fins a l’1,25 % per reduir la inflació.
La història del banc es remunta a finals del segle XIX, amb la Restauració Meiji. L’Acta de nova moneda de Meiji (1871) va unificar la moneda a l’Imperi. El 1897 va ingressar en el patró or i el 1899 es van retirar els bitllets no emesos pel Banc del Japó.
El seu responsable és Haruhiko Kuroda. Aquest economista, format als EUA, va ser viceministre de Finances per a Assumptes Internacionals del Japó i president del Banc Asiàtic de Desenvolupament abans d’incorporar-se al BoJ el 2013 com a governador.
Els objectius principals del BoJ són emetre bitllets i dur a terme el control monetari i canviari, així com assegurar la liquidació fluida de fons entre bancs i altres institucions financeres per contribuir, així, al manteniment de l’estabilitat del sistema financer. També desenvolupa les funcions següents:
- L’estabilitat de preus, per contribuir així al desenvolupament sa de l’economia nacional
- Vigilància del sistema financer
- Supervisió de pagaments i mercats
- Emissió de monedes i bitllets
- Gestió de fons de tresoreria i serveis JGS
- Vigilància de finances internacionals
- Desenvolupament de publicacions i estudis
- Publicació d’estadístiques i anuncis
El BoJ ha publicat les seves actes de juny de 2022, en què destaca la idea que els augments salarials són clau per aconseguir de manera sostenible el seu objectiu d’inflació del 2 %. A més, posa de rellevància la seva intenció de mantenir les taxes d’interès baixes malgrat la creixent inflació.
