La jubilació es considera com un període dolç de les nostres vides, una recompensa en forma de temps lliure com a resultat del temps treballat durant la vida adulta. Tanmateix, l’estalvi per a la jubilació sembla ser encara una assignatura pendent a Espanya.
L’OCU, per exemple, recomana estalviar per gaudir d’una jubilació sense ensurts fins i tot si es cobrarà una pensió contributiva, tot compaginant inversions privades amb altres alternatives d’estalvi o plans de pensions. Per fer-ho, resulta molt útil saber què passa al nostre cervell perquè ens costi tant estalviar de cara al futur. A quins biaixos cognitius ens enfrontem que impedeixen l’estalvi per a la jubilació?
Tot i tenir un nom tècnic, el biaix de la gratificació instantània (psicologia) és un mecanisme que ens fa prioritzar les recompenses o satisfaccions immediates i que evita considerar l’impacte que té a llarg termini. En economia se’n diu descompte hiperbòlic, al fet de triar una recompensa més petita ara que més gran més endavant, i està directament relacionada amb la jubilació, perquè suposa un llarg termini.
Té solució el biaix de la gratificació instantània? Ser conscients de la seva existència ajuda a superar-lo, tal com passa amb tots els altres biaixos. També hi ajuda saber quants diners rebrem de pensió i quan, per poder fer càlculs. El simulador de jubilació de la Seguretat Social hi pot ajudar.
El biaix de disponibilitat és complicat de definir sense fer servir tecnicismes, però ve a ser una drecera mental que ens impedeix considerar dades rellevants en funció de com sigui de difícil cercar-les. Al mateix temps, ens porta a considerar dades irrellevants simplement perquè estan disponibles.
Un exemple d’aquest biaix de disponibilitat el veiem en l’esfera de les amistats: si has sentit que un conegut s’ha fet ric invertint en criptomonedes és possible que ignoris els advertiments d’organismes com ara la CNMV o el Banc d’Espanya. També és possible que consideris aquest cas únic com una generalització.
Com podem escapar del biaix de disponibilitat? L’única manera de fer-ho consisteix a fer una anàlisi rigorosa a partir de dades, ignorant en la mesura del possible exemples puntuals i cercant la informació científica més recent.
El biaix d’aversió a la pèrdua fa que evitem pèrdues monetàries abans que aconseguir guanys monetaris equivalents. Ens pesa molt més una possible pèrdua que un possible guany a l’hora de decidir-nos.
Un exemple: si se’ns planteja una inversió que pot tenir un benefici potencial de 100 euros, val més que no puguem perdre molt més de 40 euros, perquè només pensar que això pugui passar farà que ni tan sols considerem la inversió en la majoria de les ocasions. Acostumem a valorar les pèrdues potencials d’1,5 a 2,5 vegades més que no pas els guanys.
Aquest biaix és molt curiós perquè, encara que afavoreix l’estalvi, penalitza la inversió i, per tant, evita que ens beneficiem d’algunes oportunitats a llarg termini de cara a la jubilació.
Per superar el biaix d’aversió a la pèrdua, convé conèixer el nivell de risc d’una inversió —d’1 a 7, en què és 1 el més baix —o la nostra pròpia tolerància al risc —conservador, moderat, dinàmic—.
Els humans evolucionem en un entorn en què el futur era menys rellevant que no pas el present, amb el menjar d’avui al davant del menjar del demà, rebutjant per complet haver d’amoïnar-se pel menjar d’aquí a uns anys. El biaix del present ens impedeix considerar el futur com una cosa que importa, a valorar allò que cal tenir en compte.
Solucionar aquest biaix passa per ser conscients de la seva existència i plantejar metes a llarg termini amb fites a mitjà termini. També hi ajuda fer tècniques de visualització de futur. Per exemple, imaginar com seria la nostra vida d’aquí a unes dècades en funció de les eleccions d’avui pot resultar molt útil.
El biaix d’optimisme és un biaix cognitiu que ens fa pensar que en el futur és menys probable que s’experimentin certs esdeveniments negatius. En general, ens costa veure’ns com una persona gran amb limitacions: ens imaginem com uns ancians atractius, sans i actius, com els que acostumem a veure en els anuncis, no com aquests iaios que amb prou feines arriben a finals de mes amb la pensió que els ha quedat.
És semblant a la fal·làcia de planificació per la qual pensem que en el futur tindrem més temps per fer coses. (Espòiler: si avui no tens temps, demà probablement tampoc no en tindràs)
Què fem amb el biaix d’optimisme? És important adoptar un enfocament realista i objectiu en avaluar situacions i riscos, moderant expectatives amb dades concretes. També hi ajuda el fet de considerar diversos escenaris possibles en el futur, incloent-hi els més negatius.
El cervell humà és considerat una de les formacions més complexes de l’univers. Tant que de vegades no sabem per què fa el que fa o com ho fa, raó per la qual resulta difícil modificar certs hàbits, pors o marcs mentals. Però el simple fet de coneixer els nostres biaixos cognitius pot ayudar a contrarestar-los i, en aquest cas, a començar a estalviar per a la jubilació.
