Canvi climàtic, un repte global (amb una solució global)

T’imagines que tots els humans ens poséssim a remar en la mateixa direcció? Si fóssim capaços de posar-nos tots d’acord, no hi hauria repte que se’ns resistís. Precisament ara tenim per davant un desafiament que dona l’oportunitat a la humanitat d’oferir una resposta conjunta. Entre altres raons, perquè és l’única manera que hi ha per superar-ho. Es diu canvi climàtic i té una capacitat tal de transformar el planeta, que no ens quedarà més remei que aturar-ho entre tots.

El cert és que el potencial disruptiu del canvi climàtic va molt més enllà de les conseqüències que tots tenim al pensament quan parlem del tema. En fer-ho, normalment ens passen pel cap imatges de deserts, fenòmens meteorològics extrems o casquets polars que es fonen. No solem pensar en uns altres efectes, com els econòmics i els socials, que són igualment importants. Si no ho frenem, el canvi climàtic pot convertir aquests costos en un fet inassumible.

Aquesta és una de les principals conclusions del dossier Frenar el canvi climàtic: ara o mai elaborat per CaixaBank Research i inclòs en el seu Informe Mensual de novembre. Aquest treball analitza les conseqüències d’aquest fenomen i ofereix algunes pautes per afrontar-lo.

El canvi climàtic és de vegades motiu de controvèrsia. Fins a quin punt és causat per les nostres accions i no per condicionants naturals? Al cap i a la fi, fa 100.000 anys que la Terra s’escalfa i es refreda consecutivament. En aquest punt, l’evidència científica indica que l’acció de l’home té molt a veure amb aquest fenomen. S’estima que tres quartes parts del canvi climàtic dels últims 60 anys és degut l’activitat humana que ha incrementat de manera substancial l’emissió i posterior concentració de gasos hivernacle a l’atmosfera.

El treball tècnic del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), l’equip d’experts que assessora l’ONU, ha estat clau perquè el món arribés a compartir aquest diagnòstic sobre el canvi climàtic que posa l’acció humana en el centre. Gràcies a ell, la comunitat internacional s’ha compromès a evitar un augment de la temperatura mitjana global de més de 2 ºC respecte als nivells preindustrials. Amb aquest objectiu, s’han de reduir les emissions globals de GEI al voltant del 30% el 2030 des dels nivells actuals.

Què passaria si renunciem a reduir les emissions? I si les reduïm, però no tant? Actualment, es plantegen quatre grans escenaris en l’horitzó de l’any 2100:

– Business as usual: si no prenem mesures i seguim amb el ritme de creixement d’emissions actual, la temperatura pujaria entre 4 ºC i 5 ºC.

– Transició energètica insuficient: si seguim amb les polítiques actuals de mitigació del creixement, l’augment seria d’entre 3 ºC i 4 ºC.

– Transició energètica intermèdia: si implementem íntegrament les mesures de l’Acord de París, l’augment seria del 2 ºC.

– Transició energètica ambiciosa: l’augment arribaria a 1,5 ºC.

Si tenim en compte que una pujada de la temperatura per damunt dels 2 ºC provocaria riscos climàtics greus i freqüents (sequeres, ciclons, huracans, pujada del nivell del mar…), el cert és que petites variacions en la temperatura poden ser essencials per a la vida a la Terra. Fins i tot limitar aquesta pujada a 1,5 ºC en comptes de 2 ºC pot suposar que la quantitat de persones que patirien problemes per accedir a l’aigua potable es reduiria a la meitat.

Les conseqüències del canvi climàtic també tenen un important vessant econòmic. De fet, ja s’estudien els impactes que tindrà sobre el PIB global l’any 2100. Així, un article publicat a la revista Nature apunta que, en un escenari on se segueixin aplicant les polítiques energètiques que tenim avui, es produirà una reducció del PIB global d’entre el 15% i el 25% el 2100, en comparació a un escenari en què les temperatures es mantinguessin en els nivells actuals. I si no fem res (business as usual), la reducció superaria el 25%.

A més, l’informe estima que passar d’un escenari amb un augment de 2 ºC a un d’1,5 ºC beneficiaria el 90% de la població global el 2100, i permetria estalviar més de 18 bilions d’euros, l’equivalent d’una quarta part del PIB global actual.

Fer front a aquest gran desafiament no és una tasca fàcil. Té els seus propis reptes, com la resposta social que poden despertar les diferents mesures, tal com va succeir en el cas de les armilles grogues a França. Per això és important que els plans que posin en marxa els Governs tinguin el major consens polític possible, la implicació de col·lectius que puguin veure’s afectats o el suport als sectors més vulnerables.

També és necessària la transparència a l’hora d’utilitzar els ingressos obtinguts per l’augment d’impostos al carboni, així com la inversió de part d’aquesta recaptació en tecnologies per lluitar contra el canvi climàtic. La inversió pública pot tenir un paper determinant en aquest sentit.

Pel que fa a la inversió que poden fer empreses i famílies contra el canvi climàtic, al costat de la captació de finançament necessari per portar-la a terme, la seva promoció serà molt més senzilla si existeixen unes regles clares i estables. Com moltes d’aquestes inversions tenen períodes d’amortització llargs, la certesa i la garantia d’estabilitat en la norma són imprescindibles.

A més, és important que el sector financer disposi de les eines necessàries per poder valorar i gestionar els riscos financers que van associats al canvi climàtic. Per exemple, actualment no existeixen uns estàndards comuns de divulgació d’informació financera relacionada amb el clima. Si existissin, podríem saber més fàcilment quines companyies poden aprofitar millor les oportunitats de l’economia descarbonitzada o quines empreses estan més preparades per afrontar els riscos climàtics.

Sector públic, empreses i societat civil hem de respondre a l’uníson davant el gran repte del canvi climàtic. Una resposta coordinada pot portar tants beneficis que val la pena fer l’esforç. Deixar un món millor a qui l’habitaran en el futur és una qüestió de justícia.