Com funciona un datàfon?

Els datàfons o TPV (terminal punt de venda) són dispositius que a través d’una connexió de dades permeten el cobrament per mitjà de targeta de crèdit o dèbit en un establiment.

L’aparell detecta la targeta (a través de la banda magnètica abans, a través del xip i el pagament contactless ara), es comunica (via telefònica, o IP via GSM, GPRS o Wi-Fi) amb la central de l’entitat financera i comprova que la targeta està activada i no té restriccions per a la transacció (que no té límit, que si el té no s’ha excedit o que no té cap alerta associada; per exemple, que no és una targeta robada). Un cop s’aprova la compra, s’imprimeix un comprovant que confirma que s’ha fet correctament.

El datàfon està associat a un compte de l’establiment, on es reflecteixen els abonaments dels clients fets a partir d’aquest dispositiu. Generalment, les vendes s’actualitzen cada dia.

Hi ha diversos tipus de datàfons:

• Fix: es connecta a través d’un cable a la xarxa. Sol ser resistent, però és poc versàtil, ja que no té mobilitat.
• Mòbil: gràcies a la seva targeta SIM es connecta a la xarxa (dades) i permet el desplaçament del dispositiu al lloc necessari per al cobrament. Sol ser molt útil per cobrar en terrasses d’hostaleria o en taxis.
• Wi-Fi: habilita el seu funcionament en un espai on hi ha cobertura de Wi-Fi.

Hi ha altres solucions de pagament que no impliquen l’ús d’un terminal de cobrament. Parlem de les plataformes de pagament virtual per a apps o comerços online. També parlem de l’ús de tauletes tàctils i dispositius electrònics similars per a cobraments.

• Funcionen a temps real: eviten fraus i donen informació al moment tant al comerç com al client sobre la transacció, que es reflecteix automàticament als seus comptes, i facilita així la comptabilitat.
• Són segurs: disminueixen la quantitat d’efectiu que han de manipular el client i el comerciant, i eviten així la possibilitat de robatoris.
• Són còmodes: faciliten la transacció tant al client com al comerciant, atès que ofereixen una modalitat de pagament cada dia més habitual.

Als anys 70 es van començar a utilitzar les targetes de crèdit amb relleu. Aquestes targetes es passaven manualment per uns dispositius amb un paper de calcar i un corró, on quedaven establertes les dades de la transacció, amb una còpia per al comerç, una altra per al client i una altra per al banc. Aquests dispositius es deien comunament a Espanya bacallaneres.

A la dècada dels 80 es va començar a dotar les targetes d’una banda magnètica que disposava de la informació del titular i la targeta. Les bacallaneres van començar a passar a la història i es van substituir per datàfons connectats a la xarxa telefònica per fer els cobraments, que recollien la informació a través d’un lector de bandes magnètiques.

El pas següent va ser el reemplaçament de la banda magnètica pel xip i el desenvolupament de la tecnologia contactless, que permet una lectura més ràpida i sense contacte.

Avui dia, el pagament contactless permet també l’ús de mòbils i rellotges intel·ligents per al pagament en datàfons.