educació financera

29 Abril, 2019

L’econofísica aporta noves perspectives

És l'economia una ciència? Els científics més ortodoxos diran que de cap manera, atès que a l'economia li manquen capacitat de predir i reproductibilitat. No obstant això, vivim temps híbrids, d'encreuament de disciplines i teories disruptores suposadament revolucionàries. Una d'aquestes és la combinació entre l'economia i una de les ciències més pures que existeixen, la física, que algunes veus ja estan començant a anomenar econofísica. No és res estrictament nou: el creador d'aquest terme fou el professor de física de la Universitat de Boston H. Eugene Stanley en una conferència sobre física estadística que va impartir a Calcuta (Índia) el 1995. L'any següent, ja va incloure aquesta paraula en un article per a la revista científica Physica A. I el seu objectiu, que és intentar entendre els fenòmens econòmics des del punt de vista de la física, podria aportar noves perspectives. Segons Ricardo Mansilla, autor del llibre Una breve introducción a la econofísica, “aquest nou vessant d'investigació proposa una millor comprensió dels processos econòmics, basada en la descripció del comportament adaptatiu dels agents econòmics davant situacions canviants”. Un exemple perquè s'entengui: l'economia no pot predir el futur al 100%. No obstant això, l'econofísica seria capaç d'estudiar els mercats financers seguint, per exemple, un model desenvolupat originalment per tractar moltes partícules que interactuen entre si i que generen fenòmens com el magnetisme. Això resulta totalment aliè per a un economista tradicional, però per a un físic és el pa de cada dia. L'aposta d'aquells que defensen l'econofísica és que tant els fenòmens físics com els econòmics podrien posseir característiques universals, i que els sistemes complexos es podrien estudiar fent servir les eines amb què habitualment treballa la física. A més dels mercats financers i de les xarxes econòmiques complexes, l'econofísica s'ha centrat de moment a estudiar les propietats de la distribució dels ingressos i la presa de decisions estratègiques. Però els resultats encara no són concloents. No hi ha consens entre els experts i l'econofísica no passa de ser una teoria que encara no ha estat totalment comprovada. Tanmateix, l'accés que es té actualment a enormes quantitats de dades (el que es coneix com a big data) i la necessitat més gran d'una elevada capacitat de càlcul computacional podrien obrir noves possibilitats i donar nous sentits a l'econofísica. El temps ho dirà. També la llei de la gravetat de Newton va començar un dia del segle XVII sent precisament això, una teoria.

CORPORATIU
24 Abril, 2019

#FinancesXaFollowers VI: una recepta per a la nostra salut financera

En el sisè lliurament de «Finanzas para followers», el projecte de CaixaBank per impulsar l'educació financera i explicar, de manera amena i comprensible, els conceptes financers amb què ens trobem cada dia, el presentador Javier Muñiz compta amb la presència d'Alma Obregón, mare, runner i rebostera. Junts respondran als dubtes que han arribat al canal de Twitter de CaixaBank (@CaixaBank), convertint aquesta última entrega de #FinanzasXaFollowers en unes «FAQ sobre les finances personals». Què passa, per exemple, si un mes gasto més del que tinc al compte? Poden passar dues coses, explica Javier Muñiz: «que ens arribi el rebut i, com que no hi ha diners, que el banc el torni, la qual cosa ens suposaria alguna despesa addicional». Però també podria passar que el banc avancés l'import que cal pagar i que hàgim de tornar-lo amb els interessos o les comissions corresponents. Llavors tindríem el que s'anomena «un descobert» o, en unes altres paraules, estaríem en «números vermells». Un amic m'ha demanat que li avali un préstec. Què faig?, demana un altre internauta. Doncs, senzillament, has de saber que «si l'avales, estàs responent tu per aquesta persona, per la qual cosa si aquest familiar o amic no pot pagar el préstec, te n'hauràs de fer càrrec tu». Així que «molt de compte amb això», alerta Javier Muñiz. Un altre dubte recurrent és sobre què podria passar si un banc cau en fallida. Si el meu banc falleix, perdria els meus diners?, pregunten des de Twitter. La resposta és que no «perquè el Fons de Garantia de Dipòsits protegeix els clients dels bancs fins a 100.000 euros, en dipòsits o comptes corrents», explica Javier Muñiz. Així que si tens la sort de tenir més de 100.000 euros, «el millor és repartir-los entre diversos bancs», afegeix Alma Obregón. I què passa si surto una nit, em roben la targeta i es gasten els meus diners? No passaria res perquè fa poc ha entrat en vigor una normativa que protegeix els titulars de targeta, de tal manera que, si ens roben, només caldria assumir un màxim de 50 euros. De totes maneres, llevat que hi hagi frau per part nostra, la majoria dels bancs es fan càrrec del total de l'import robat. Això sí, «és molt important avisar el banc com més aviat millor». Un altre tuiter pregunta: Me'n vaig de vacances fora d'Espanya. Puc fer servir la targeta a l'estranger? Evidentment, la resposta és que sí: les targetes es poden usar a l'estranger. Però no tan sols es pot, sinó que són molt més pràctiques. Quan ets lluny de casa «no és recomanable anar només amb diners en efectiu, perquè si et roben un feix de bitllets, ningú no te'l torna», adverteix Javier Muñiz. A més a més, quan s'està de viatge, és molt probable que necessitis llogar un cotxe o reservar una habitació d'hotel «i, per a això, el més probable és que et demanin una targeta de crèdit». El vídeo s'acaba amb una recepta per millorar la nostra salut financera, que té tres parts diferenciades: l'estalvi, l'endeutament i la inversió. Estalvi: la base del plat. Té tres ingredients: el pressupost, el preestalvi (és a dir, estalviar a principis de mes) i el fons d'emergència (que seria l'equivalent a menjar de túper). Endeutament: un toc de sabor. És com un picant: una mica ens pot donar bon sabor i ajudar-nos a complir els nostres objectius... però molt se'ns pot posar malament. Sempre que demanis un préstec, fes servir la TAE per comparar els preus de les diverses ofertes existents. I evita sobreendeutar-te: que els deutes no sobrepassin mai el 30 o 40% dels teus ingressos. Inversió: el llevat dels teus estalvis. Les inversions poden fer que els teus estalvis pugin. És bo pensar a invertir-ne una part, que seria com posar-los a foc lent, cercant rendibilitat perquè els estalvis no perdin valor. Però, ull!, com més rendibilitat, més risc. Això seria com el sucre, que com més n'hi poses, més dolç està, però assumint el risc d'empatxar-nos. El millor de tot és diversificar les inversions per minimitzar-ne el risc, ja que no podem eliminar-lo del tot. És a dir, «no posar tots els ous al mateix cistell», que deia l'àvia d'Alma Obregón. Si seguim tots aquests consells, gaudirem d'una salut financera perfecta, fantàstica... i deliciosa. Recorda seguir el hashtag #FinanzasXaFollowers i el perfil a Twitter de CaixaBank (@CaixaBank) per estar sempre informat.

CORPORATIU
22 Març, 2019

Quins són els drets dels accionistes en una junta general?

Jordi Carrillo Professor associat de la UPF BSMA les societats de capital, per bé que el propietari acostuma a tenir coneixement dels seus drets i deures, això no és tan freqüent quan es tracta d’accionistes minoritaris. És a dir, les persones que han comprat una petita participació d’una companyia, sigui cotitzada o no. En qualsevol cas, s’estigui en una posició o una altra, conèixer els drets que tenim com a accionistes és molt rellevant per tal de poder defensar-los quan calgui.Així mateix, de vegades s’han implantat algunes idees equivocades sobre què implica realment ser accionista minoritari: entre d’altres, considerar que pràcticament no es tenen drets o que, encara que nominalment es puguin tenir, poder exercir-los és complicat i costós.D’altra banda, per bé que la Llei de societats de capital, en diversos dels seus apartats, distingeix entre societats limitades i anònimes, en la realitat del trànsit mercantil les diferències són més apreciables quan es distingeix entre societats no cotitzades i cotitzades. En aquestes últimes, els deures d’informació i transparència que exigeix a les empreses la Llei del mercat de valors suposen que els accionistes puguin tenir més informació i més actualitzada.Tradicionalment s’ha distingit entre dos tipus de drets: els econòmics i els polítics. Mentre els primers fan referència a la retribució monetària que s’obté pel fet de ser propietari d’una acció, en el segon cas ens trobem davant de la possibilitat que qualsevol accionista d’una companyia té de participar en la gestió de l’empresa.Els drets principals que representen aquestes dues categories serien el dret al dividend i el dret de vot, respectivament. Pel que fa al primer, per bé que existeix com a tal, l’empresa no està obligada a repartir-lo. Seguint les normes de decisió empresarial, serà la majoria del capital la que decideixi si efectivament hi haurà alguna distribució o no del resultat de l’exercici.Pel que fa al dret de vot, a diferència de l’anterior, no és inherent a la condició de soci, ja que es pot donar sense tenir aquest dret polític. Segons el tipus de decisió que es prengui, caldrà l’acord d’una majoria més o menys reforçada del capital.Per bé que és cert que els drets es poden exercir durant tot l’any, la realitat és que és la junta d’accionistes és el moment més important per exercir-los efectivament. Es tracta de la reunió en la qual es prenen les decisions principals i se sotmet a examen dels socis tot el que sigui rellevant a nivell econòmic per al futur de la societat.Conèixer els drets i els deures dels accionistes ha estat el tema principal de la sessió que ha impartit Jordi Carrillo a Barcelona, que forma part del programa de formació per a accionistes Aula de CaixaBank. L’objectiu d’aquestes jornades, que organitza el Departament de Relació amb Accionistes de l’entitat, és difondre coneixements relacionats amb els mercats financers i l’economia. Aquest any, CaixaBank impartirà 16 cursos per tot el territori espanyol en ciutats com Madrid, València o Bilbao. En aquestes sessions, els experts tractaran temes tan diversos com en què consisteix la inversió socialment responsable des del punt de vista d’un accionista, perspectives i riscos de l’economia global o l’anàlisi fonamental i tècnica del mercat de valors, entre d’altres.

CORPORATIU
18 Març, 2019

#FinanzasXaFollowers V: la TAE, l’endeutament i els préstecs

La cinquena entrega de “Finances per a followers”, el projecte de CaixaBank per impulsar l'educació financera i explicar, de forma amena i comprensible, els conceptes financers amb què ens trobem cada dia, arrenca, com és habitual, plantejant una pregunta en el perfil de Twitter de CaixaBank (@caixabank: Què és la TAE? Un 44% dels enquestats respon que la TAE és l'interès que et cobra el banc. I no van mal encaminats. Però el nou capítol de “Finances per a followers”, que presenta l'experta en comunicació financera Rosa del Blanco, aprofundeix en aquesta qüestió i explica, en aquesta ocasió amb l'ajuda del periodista, runner i presentador d'Operación Triunfo Roberto Leal, els conceptes d'endeutament, préstecs... i, per descomptat, la TAE. Què és, en primer lloc, l'endeutament? “L'endeutament és utilitzar diners prestats per comprar una cosa ara i pagar-la més tard, amb uns interessos o comissions”, assegura Rosa del Blanco. “Després, anirem tornant els diners a poc a poc, generalment en quotes mensuals”, afegeix. L'endeutament no és, per tant, una cosa que sigui bona ni dolenta en si mateixa. Però el que sí que és important és ser previsor i evitar sol·licitar un préstec si es veu que no es disposarà de prou ingressos per retornar-lo. En general, els experts aconsellen no endeutar-se més del 30-40% dels nostres ingressos mensuals, inclòs el que paguem per l'habitatge. “És com una carrera”, reflexiona el runner Roberto Leal. “Abans de córrer una marató, has de saber si pots córrer 5 km”. Del que es tracta, en el fons, és de ser conscient de la situació personal de cadascú i d'assumir quines són les possibilitats reals que es tenen.I què significa llavors la TAE? Són les sigles de taxa anual equivalent i el que reflecteix aquesta taxa és el cost d'un préstec. La TAE engloba les despeses, les comissions, els interessos i el termini de l'operació del préstec en qüestió. Però cal tenir molt en compte que el cost de la TAE no és l'única característica important que s'ha de valorar. No necessàriament ens hem de decidir pel préstec que ofereix la TAE més baixa, sinó que també cal tenir en compte la quota mensual que ens anirà millor pagar. Sol·licitar un préstec ha de ser, en definitiva, una decisió meditada. El vídeo acaba amb cinc consells que cal seguir abans de sol·licitar un préstec: Realment necessito comprar ara el producte? Quant s'encareix un producte a través d'un crèdit? Estudia i compara ofertes posant atenció a la TAE. El préstec que vull sol·licitar té despeses de cancel·lació? M'ofereixen altres productes financers amb el préstec? I és que, en el fons, demanar un préstec és com córrer una marató, insisteix Roberto Leal: segons la situació en què et trobis, sigui la de la teva economia o la del teu cos, serà millor fer una cosa o l'altra. “Finances per a followers” tornarà molt aviat amb una nova entrega. Recorda seguir el hashtag #FinanzasXaFollowers i el perfil de CaixaBank a Twitter, @caixabank, per estar informat.

CORPORATIU
15 Novembre, 2018

Consells bàsics per invertir #FinanzasXaFollowers

Ja és aquí el segon capítol de “Finances per a followers”, el nou programa per impulsar l'educació financera que s'emmarca dins el model de banca socialment responsable de CaixaBank, presentat per Javier Muñiz, youtuber educatiu, i Rosa del Blanco, experta en comunicació financera i en el món fintech. Després de la primera entrega dedicada al pressupost familiar, aquest segon vídeo, que compta com a convidat amb el popular cantant Xuso Jones, se centra a explicar de forma amena i comprensible un concepte que de vegades pot semblar una cosa complexa: inversió. El vídeo aborda la importància que tenen en aquest sentit els conceptes de risc i diversificació.Una enquesta en el perfil de Twitter de CaixaBank (@caixabank) revela que un 36% dels enquestats no coneixen la diferència entre un producte d'estalvi i un producte d'inversió. I a aquest 36% cal afegir un 7% més de respostes que creuen que ambdues coses són el mateix. Doncs no, no ho són. Mentre que un producte d'estalvi seria, per exemple, un compte remunerat, un compte d'estalvi o un dipòsit a termini, “invertir és posar a treballar els teus estalvis per aconseguir un objectiu”, explica Javier Muñiz. És a dir, “productes d'inversió serien les accions, els bons, els plans de pensions o una de les opcions més populars, els fons d'inversió”, afegeix Rosa del Blanco.La principal diferència és que, contràriament als productes d'estalvi, els productes d'inversió impliquen risc, que serà major o menor segons el producte en qüestió. Cada persona pot assumir un cert nivell de risc, segons la seva capacitat econòmica, coneixements, experiència, objectius… Per això, abans de contractar un producte d'inversió, el banc ens farà un test per saber quins productes són més adequats per a nosaltres. I per minimitzar el risc, el que cal fer és diversificar i no posar tots els estalvis en el mateix producte, un risc que el vídeo il·lustra molt gràficament quan Xuso Jones intenta desplaçar una sèrie d'ous en el mateix cistell. Sempre serà menys arriscat disposar els ous en diferents cistells. Què és, per exemple, un fons d'inversió? Per explicar-ho, el vídeo posa l'exemple d'un concert de rock. Perquè un concert es pugui celebrar en un gran recinte, és necessari que moltes persones facin, cadascuna, una inversió, és a dir, que paguin la seva entrada. Un fons d'inversió vindria a ser una cosa semblant: “es tracta d'un vehicle d'inversió en què un grup de persones inverteix els seus diners de manera conjunta. Després, un gestor professional agafarà aquests diners i els invertirà diversificant en diferents actius. D'aquesta manera, si un va malament, serà més fàcil que es compensi amb un altre que vagi bé. I així és com s'assoleixen èxits que no s'aconseguirien per separat”, explica Rosa del Blanco. Els millors consells per invertir El vídeo finalitza, com a resum, amb cinc consells bàsics a tenir en compte a l'hora d'invertir: Buscar assessorament professional. Tenir clar de quants diners es disposa per invertir, i no invertir els que es necessitin a curt termini. Definir bé els objectius d'inversió. Preguntar-se quant risc s'està disposat a assumir. Diversificar per minimitzar el risc. I sobretot, el més important és sempre entendre bé el que s'està fent. No invertir mai en productes que escapin al nostre coneixement, sinó en productes el contingut dels quals s'entengui clarament. El proper programa de “Finances per a followers” abordarà un nou tema: com utilitzar la banca online amb seguretat . Us el perdreu?

CORPORATIU
03 Setembre, 2018

Com hem canviat! Noves tendències per a la tornada a l’escola

Arriba el final de l'estiu i els més petits i els adolescents es preparen per tornar als estudis. És l'època de la tornada a l'escola, el període de preparació en què es compra i s'organitza tot el material escolar necessari per començar el curs amb bon peu. Aquesta tornada a l'escola serà molt diferent de les d'abans, encara que no cal remuntar-se a èpoques llunyanes per ser conscients dels canvis que s'han produït. Un exemple senzill: més d'un recordarà quan sortia a escriure a la pissarra amb el guix o quan la mà es ressentia després d'un examen molt llarg. Aquestes situacions que formaven part del dia a dia a les aules estan desapareixent. Tots els sectors es veuen sotmesos a una evolució constant, incloent-hi el de l'educació. Per això, és inevitable trobar nous escenaris educatius que estan influenciats per les noves tecnologies, la qual cosa, evidentment, també afecta el cistell de consum per a la tornada a l'escola.L'ús de les tecnologies en l'àmbit acadèmic no és una situació nova. Fa molts anys que s'utilitzen productes com ara processadors de text, calculadores o ordinadors per realitzar tasques concretes. Tanmateix, l'aparició d'internet i les tecnologies mòbils han generat un canvi significatiu. Segons un estudi del Ministeri d'Educació i Formació Professional, el curs 2016-2017, els col·legis espanyols tenien un ordinador per cada tres alumnes. A més, el mateix estudi indica que els dispositius portàtils representaven gairebé la meitat dels equips disponibles, amb un 48,5% del total. Cal destacar que no només els ordinadors han pres rellevància. La tecnologia digital també ha incorporat altres dispositius innovadors, com ara les pissarres interactives i les aules virtuals, perquè l'experiència educativa sigui més còmoda i tolerable. La digitalització també ha arribat als llibres de text; de fet, cada vegada hi ha més escoles i instituts que opten pel format digital. Això també afecta les butxaques de les famílies, ja que l'ús d'aquest tipus de suport permet estalviar la meitat de la despesa en llibres. Els experts del II Congrés del Llibre Electrònic afirmen que el llibre electrònic pot arribar a suposar un estalvi de fins al 90%, una dada molt important si es considera que, segons l'OCU, els preus dels llibres d'ensenyament obligatori han pujat més d'un 4% el 2018. En total, l'organització calcula que cada estudiant gastarà de mitjana 200 euros en llibres de text.Si fa uns anys el més habitual era comprar el material escolar a botigues físiques, la tendència actual indica que el comerç electrònic està guanyant terreny. El cistell de consum físic es digitalitza amb la tornada a l'escola. Les dades parlen per elles mateixes: segons un estudi d'Amazon, el 57,4% dels pares compra els llibres de text dels seus fills per internet. D'altra banda, el 42,6% de les persones enquestades creu que l'estalvi és el principal motiu per comprar en línia. Si més no, ja són cada vegada més empreses les que apliquen descomptes addicionals durant l'època de la tornada a l'escola. Economia col·laborativa Un dels models de consum que està més lligat al creixement tecnològic és el de l'economia col·laborativa, que consisteix a prestar, llogar, comprar o vendre productes segons les necessitats específiques, sense que els diners siguin l'únic valor de canvi vàlid per a les transaccions. Quants cops hem acumulat articles escolars que es queden obsolets i no sabem què fer amb ells? Durant els últims anys, els pares han vist en l'economia col·laborativa una bona oportunitat per evitar aquest problema i donar una nova vida útil al material escolar que no es fa servir. Aquest tipus d'economia permet, d'una banda, vendre productes que no s'utilitzen i, de l'altra, aconseguir productes escolars a un preu reduït. Per aquest motiu, cada vegada hi ha més gent que s'uneix a aquesta tendència quan arriba la tornada a l'escola. Més enllà de les aplicacions de segona mà que ja coneixem, com ara Wallapop, hi ha plataformes específiques com ara Donaz o Bolsa de Libros que permeten intercanviar llibres a preus rebaixats mitjançant un sistema de canvi. Segons un estudi de Digilant, el 40% dels pares comencen a comprar el juliol, a diferència del 23% que prefereix esperar fins a l'últim moment. Si pertanys a l'últim grup, encara tens temps d'estalviar per a la tornada a l'escola si segueixes alguns consells pràctics. Recorda també que CaixaBank t'ofereix “La Meva Guardiola”, un servei gratuït que t'ajuda a estalviar i a gestionar la teva economia. Que tinguis una tornada a l'escola excel·lent!

CORPORATIU
03 Abril, 2017

Renda 2016: totes les novetats que has de saber

El 5 d’abril arrenca la campanya anual de la declaració de la renda i ho fa amb dues grans novetats: desapareix definitivament el programa PADRE i s’implanta amb caràcter definitiu Renda WEB, posada en marxa l’any passat. Quines són les dates per marcar en vermell i la resta de novetats? Te les expliquem en aquest post!Aquest nou exercici porta novetats a la plataforma en línia. Com informa Expansión, s’introdueixen nous camps per al desglossament de les despeses deduïbles per calcular el rendiment del capital immobiliari, la separació del valor cadastral del sòl i del vol, etc. A més, només es podrà modificar el domicili habitual del declarant i/o cònjuge si s’ha marcat la casella “canvi de domicili”. Expansión també informa sobre la possibilitat de demanar rectificació de l’autoliquidació de l’impost a través de la pròpia declaració si s’han comès errors per part del contribuent que suposin una devolució o ingrés superior. La Vanguardia considera que una de les principals novetats de Renda WEB és que s’amplia a totes les rendes independentment del seu origen (fins ara només en recollia unes de determinades). L’avantatge principal és que certs grups de contribuents no tindran limitacions relacionades amb la descàrrega informàtica. A més, això facilitarà l’emplenament a través de dispositius mòbils: en la campanya de l’any passat el 20% de la navegació web va ser a través de smartphones i tablets. Per accedir a Renda WEB, únicament serà necessari identificar-se amb DNI o certificat electrònic, amb PIN o amb el número de referència que apareix a la casella 440 de l’any anterior.Malgrat que la implementació de Renda WEB és la principal notícia de la renda 2016, hi ha altres consideracions que cal tenir en compte: Societats civils: l’última reforma fiscal ha establert que les societats civils d’objecte mercantil tributaran a partir de gener de 2016 en l’impost de societats (IS). Es tracta d’un canvi important atès que aquestes entitats passaran a ser contribuents de l’IS al tipus fix del 25%. Fins a aquest moment, era diferent, ja que cadascun dels socis tributava en el seu IRPF pels rendiments de la societat civil tenint en compte la seva participación. Rendiment del treball: 2016 porta una ampliació de la quantia d’exempció. Ascendeix a 1.500 euros la quantia de l’exempció de rendiments de treball en espècie per pagament de les primes o quotes satisfetes a entitats asseguradores per a la cobertura de malaltia del treballador o del seu cònjuge i descendents, que afectava primes o quotes que no excedissin 500 euros anuals per cadascuna d’aquestes persones. Deducció per família nombrosa o persones amb discapacitat a càrrec: els contribuents que no estiguin obligats a presentar la declaració podran cedir el dret a la deducció de 100 euros mensuals per família nombrosa o persones amb discapacitat a càrrec a un altre contribuent que tingui el mateix dret. I com tributen els accionistes?: el Programa Aula de CaixaBank ho explica a la Guia de fiscalitat per a accionistes. La fiscalitat que recau sobre la rendibilitat que generen els valors negociables és sensiblement diferent en funció de si es reben dividends o es venen títols. En qualsevol cas, totes dues rendibilitats es declaren en la denominada base impossible de l’estalvi de l’IRPF. La seva tributació: 19% pels primers 6.000 euros, 21% per als imports entre 6.001 i 50.000 euros i al 23% per als majors de 50.000. En aquesta matèria, la principal novetat per a aquesta campanya és que, a partir de l’1 de gener de 2017, l’import obtingut en la venda de drets de subscripció preferent tindrà la consideració de guany patrimonial en el mateix any que es produeix la transmissió i passarà a tributar en l’IRPF al 19%-21%-23%, segons correspongui, deixant així de minar el preu d’adquisició de les accions com passava fins a finals de 2016. Necessites ampliar la informació? Visita la pàgina oficial de la renda de l’Agència Tributària.

CORPORATIU