Bons socials, un instrument per invertir-hi i generar impacte positiu

Les bones idees —les bones de debò— necessiten suport per convertir-se en realitat. Aquesta és, a grans trets, la filosofia que hi ha al darrere dels bons socials, uns instruments financers que pretenen dos objectius: produir una rendibilitat i exercir un impacte positiu en la societat.

Com ho fan? Molt senzill: aporten finançament a projectes socialment responsables, que són els que exerceixen en la pràctica aquest impacte positiu en la societat. Els bons socials són productes cada cop més populars entre els inversors.

Abans d’entrar en matèria per parlar sobre bons socials, convé tenir clar què és exactament un bo. I per explicar-ho, cal tenir en compte dos punts de vista: el de l’inversor i el de l’empresa que rep el finançament.

Els bons d’inversió són un tipus de títol de deute que emeten empreses o governs per obtenir finançament. Així, doncs, un bo és, d’una banda, un instrument de finançament que permet que les empreses puguin accedir als recursos que necessiten. I, de l’altra, és un producte de renda fixa privada en què es pacta per endavant tant el termini com la quantitat que es rebrà a canvi de la inversió.

Abans d’entrar en matèria per parlar sobre bons socials, convé tenir clar què és exactament un bo. I per explicar-ho, cal tenir en compte dos punts de vista: el de l’inversor i el de l’empresa que rep el finançament.

Els bons d’inversió són un tipus de títol de deute que emeten empreses o governs per obtenir finançament. Així, doncs, un bo és, d’una banda, un instrument de finançament que permet que les empreses puguin accedir als recursos que necessiten. I, de l’altra, és un producte de renda fixa privada en què es pacta per endavant tant el termini com la quantitat que es rebrà a canvi de la inversió.

Els bons socials formen part de la coneguda com a inversió socialment responsable o sostenible. Aquest enfocament d’inversió, vinculat estretament a la sostenibilitat, és el que es guia per criteris ESG —mediambientals, socials i de bon govern—. En comptes d’enfocar-se únicament a obtenir guanys financers, la inversió socialment responsable també té en compte aquests factors ESG en triar en quines empreses i en quins projectes invertir.

En la inversió socialment responsable, no n’hi ha prou amb fer una anàlisi financera d’un projecte per decidir si s’hi inverteix o no: per rebre els fons, aquest projecte també ha de complir amb uns determinats estàndards ESG.

En aquest context van sorgir els bons socials, instruments financers que s’emmarquen dins d’aquesta inversió socialment responsable. Els seus fons es destinen en exclusiva a finançar o refinançar projectes que tinguin beneficis clars per a la societat.

Aquests bons també tenen els seus propis estàndards que han de complir perquè puguin ser considerats socials: els Social Bond Principles (SBP) publicats per l’associació ICMA com a marc de referència per a aquesta mena d’instruments. Es tracta de paràmetres que comprenen el destí del finançament, el procés de selecció de projectes, la gestió del finançament i el reporting sobre el seu destí.

Recordem que, en darrera instància, aquests productes pretenen produir un impacte social positiu.

Per entendre-ho, podem agafar l’exemple de CaixaBank, que va ser la primera entitat bancària espanyola a emetre un bo social en suport als Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU l’any 2019.

D’aleshores ençà, ha emès tres bons socials més, l’últim d’ells el 2022 i destinat a finançar préstecs a famílies, autònoms i pimes a Espanya. En total, l’entitat ha arribat als 4.000 milions d’euros en el nominal col·locat en el mercat en format social.

Si ens fixem en els dos últims bons socials emesos per CaixaBank —el 2021 i el 2022 —, podem veure que s’han centrat en el finançament d’activitats i projectes que contribueixen a lluitar contra la pobresa, impulsar l’educació i el benestar, i també a fomentar el desenvolupament econòmic i social a les zones més desafavorides d’Espanya.

A efectes pràctics, l’emissió d’aquests bons facilita l’accés a serveis financers de col·lectius vulnerables, amb la concessió de microcrèdits i el finançament d’àrees rurals.

També contribueix a finançar infraestructures tan essencials com ara centres sanitaris i centres educatius, o a promocionar el creixement de les microempreses i les pimes a les regions més desafavorides d’Espanya.

En total, l’entitat ha formalitzat prop de 300.000 préstecs concedits a més 275.000 prestataris en la construcció de la seva cartera social, de la qual formen part els bons socials emesos.

Gràcies als préstecs identificats dins d’aquesta cartera, s’han creat o s’han mantingut més de 82.100 llocs de treball i unes 4.000 companyies noves. A més a més, es calcula que més d’1,2 milions de persones es veuran impactades positivament a través dels vuit préstecs concedits a centres sanitaris, mentre que els préstecs concedits a centres educatius han beneficiat uns 15.000 estudiants, entre altres impactes.

És possible invertir i exercir un impacte positiu sobre la societat.