ECONOMIA

Com i per què s’actualitzen les previsions del PIB

Temps de Lectura: 5 minutos

Com i per què s’actualitzen les previsions del PIB
Avatar

CaixaBank

28 Setembre, 2021


L’avaluació del PIB es fa de manera constant, per la qual cosa són freqüents les revisions. Què passa quan són a la baixa?

Per què es fan les previsions?

Les previsions del producte interior brut (PIB) tenen com a objectiu informar sobre la seva evolució futura. És un tipus de predicció de l’àmbit macroeconòmic, ja que analitza com serà la producció de béns i serveis de demanda final d’un país en valor monetari. A més, es projecta per a un període de temps determinat, com pot ser un trimestre o per a l’any següent.

Informa sobre la possible evolució de tendències econòmiques presents, dona unes guies generals que ajuden a la presa de decisions i pot servir d’ajuda a l’hora d’establir uns pressupostos, entre d’altres. Així, és una eina útil per fer-se una idea de com podria estar el país en el futur proper.

No obstant això, les previsions poden fallar, ja que determinar l’evolució exacta dels sistemes humans és pràcticament impossible per la quantitat de variables a què estan subjectes. Per tant, les autoritats, com el govern de cada país o un banc central, i les organitzacions financeres corregeixen a l’alça o a la baixa les dades que emeten amb relativa freqüència.

Amb aquestes actualitzacions, la imatge que es mostra, malgrat que és teòrica, pretén ajustar-se el màxim possible a la realitat. Això n’augmenta la utilitat per a tota la societat i pot servir per anticipar-se als fets que el futur ofereixi.

CaixaBank també fa previsions del PIB i d’altres indicadors econòmics, per a Espanya i per a les principals economies desenvolupades i emergents, a través del seu servei d’estudis, CaixaBank Research.

La qüestió de les rebaixes

La rebaixa de les previsions, o la seva alça depenent del cas que es doni, es produeix un temps després de la informació original. Durant aquest període, han passat esdeveniments suficients per anul·lar o exigir una modificació de la previsió original, per la qual cosa és important establir una de nova mitjançant una correcció. Aquesta ha d’estar justificada perquè resulti útil i altres organismes tinguin l’opció de posar-la en dubte.

Segurament has vist en diverses ocasions com el Govern oferia una xifra i, passat un temps, el Banc d’Espanya o la Unió Europea aportaven els seus propis càlculs o establien una correcció. Això és una cosa que passa en funció dels criteris o de les eines que s’utilitzen per arribar a la previsió. Cada organisme en pot utilitzar un de diferent, en especial quan es busca fer una projecció en diferents períodes de temps.

Per exemple, un dels models utilitzats pel Banc d’Espanya és l’Spain-STING (Spain, Short-Term Indicator of Growth), el qual té en compte 10 indicadors mensuals. Vuit estan relacionats amb l’activitat real (índex de producció industrial no energètic, afiliats al règim general de la Seguretat Social, etc.) i dos recullen dades d’opinió.

Així, s’aconsegueix una previsió de l’evolució macroeconòmica del país. Per regla general, les discrepàncies entre unes xifres i altres no solen ser àmplies. A més, les correccions es fan a l’alça o a la baixa, segons correspongui.

L’impacte en una economia de la variació en les previsions pot ser important. En establir una revisió a la baixa, l’optimisme que havia causat la primera xifra es dilueix, cosa que en molts casos provoca canvis en estratègies de negoci o en la del propi govern. Al cap i a la fi, el canvi suposa una actualització en les expectatives, per la qual cosa és lògic que se li presti atenció.

També cal conèixer l’índole del problema que ha provocat la correcció. La incertesa sempre està present, ja que poden passar successos inesperats de qualsevol tipus. Per exemple, en la situació pandèmica actual, l’avenç de la vacunació afecta de manera directa el producte interior brut. Si s’estanca, afectarà negativament les contractacions i el moviment de les persones; en cas que s’acceleri, succeirà al contrari.

Escenaris per limitar la incertesa

Sol ser habitual que es plantegin diversos escenaris en la previsió. D’aquesta manera, es limiten els efectes de la incertesa i es prepara tant les institucions com la població per a diverses situacions. No obstant això, una vegada més, la realitat pot tirar per terra qualsevol de les prediccions i presentar unes circumstàncies diferents.

A l’hora de jutjar la qualitat d’una previsió, es valora l’exactitud d’aquesta. Aquesta es pot veure afectada de forma negativa pels biaixos de l’organisme o grup que l’elabora. Així, el resultat emès pot resultar massa optimista o pessimista en funció de diferents factors. Per exemple, el biaix de confirmació fa que les persones tendeixin inconscientment a buscar arguments que emparin les seves idees, cosa que les pot portar a afavorir algunes dades sobre altres i rebaixar l’exactitud d’una predicció.

En definitiva, una rebaixa del PIB afecta les decisions de la població, les institucions i les empreses. Aquesta correcció es pot fer per l’organisme que va emetre la primera predicció o per una altra institució. En qualsevol cas, la seva importància i repercussió estan fora de qualsevol dubte.