Regalar un telèfon mòbil al teu fill comporta reconèixer la seva responsabilitat i maduresa, ja que, a partir d’ara, no haurà de demanar-t’ho cada vegada que el vulgui fer servir.
Segons dades d’Unicef, l’edat mitjana d’accés a un dispositiu mòbil d’ús personal —com un smartphone— es troba per sota dels 11 anys a Espanya. Són edats primerenques en les quals els nens no tenen les eines adequades per fer anar un telèfon mòbil amb total llibertat. Per això, quan arriba el moment, és molt important preparar-los per a un ús responsable del telèfon mòbil.
Com fer-ho? No és que aquests dispositius vinguin precisament amb un manual d’instruccions per fer-ho. Per això, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) i Unicef han editat una guia amb consells per regalar un telèfon mòbil al teu fill amb seguretat.
La guia recomana preparar l’arribada del telèfon mòbil amb antelació. La raó és molt senzilla: quan es regala un telèfon mòbil, donem accés potencial a una gran varietat d’informació, relacions i continguts.
És cert que els nens estan acostumats a fer anar tecnologia des de molt petits, però això no significa que siguin conscients dels riscos als quals s’exposen. És necessari conèixer el grau de maduresa i arribar a un comprimís amb ell.. Plasmar aquest acord per escrit, com si fos un contracte familiar, pot resultar molt útil.
És important que el telèfon mòbil no tregui temps als teus fills a les activitats clau per al seu desenvolupament, com dormir, estudiar o jugar a la vida real. Encara que els programes de control parental són molt útils, la supervisió ha de ser activa. Entre altres raons, perquè un bloqueig excessiu pot causar efectes indesitjats.
Per tot això, convé mantenir oberta la possibilitat d’anar desbloquejant contingut interessant i apropiat a la seva maduresa. També és important acordar filtres, restriccions i temps.
Jugar a través del telèfon mòbil suposa, en la majoria dels casos, fer-ho connectats amb altres persones. Això té avantatges i riscos, igual que passa amb les xarxes socials. Per això, cal aplicar certes precaucions relacionades amb els jocs al telèfon mòbil:
– Informació personal que comparteixen.
– Oferir-los jocs adequats a la seva edat i maduresa.
– Supervisar a què juguen, com es comporten i quant temps hi dediquen.
Pel que fa a les xarxes socials, també convé guiar-los en l’ús d’aplicacions en les quals la seva informació personal està més exposada:
– Establir quines poden utilitzar i quines no.
– Parlar amb ells sobre els perills que es poden trobar a les xarxes socials i sobre el maneig de les seves dades, a les quals és possible que hi accedeixin més persones de les que esperen.
– Configurar junts cada perfil a les xarxes socials perquè no tothom pugui veure el que publiquen. Decidir també quina informació és pública i quins usuaris poden accedir-hi, amb diferents nivells de privacitat.
– Ensenyar-los a configurar qui pot veure cada publicació.
– Assegurar-se que només s’inclouen les dades estrictament necessàries per registrar el perfil i utilitzar un nick o sobrenom en comptes del nom real.
És important tenir informació sobre les persones amb qui juguen els teus fills, a qui segueixen i quins contactes tenen a les seves xarxes socials. Convé interessar-se per això, sempre respectant la privacitat. També ensenyar-los a no compartir informació ni fotografies personals amb desconeguts, que poden conduir a ciberassetjament, xantatge o grooming.
En cap cas, han de facilitar informació que permeti localitzar-los: on viuen, a quin centre estudien o a quins equips juguen. Tampoc no han d’acceptar o afegir com a contactes persones que no coneguin a la vida real.
El que es fa a internet té conseqüències. Per això, han d’assegurar-se de tenir permís d’altres persones abans de publicar a les xarxes, reenviar fotos, vídeos o àudios en els quals apareguin. Això inclou la difusió d’informació sobre elles.
Mai no han de crear o difondre informacions falses o malintencionades. El que pot semblar divertit en un moment donat, també pot tenir conseqüències impredictibles.
Els teus fills han de saber que poden comptar amb els seus pares o adults a càrrec per explicar-los qualsevol situació que els incomodi. Per evitar mals majors, el millor és estar disponibles per ajudar a temps. Això és especialment important si els menors han vist contingut que implica perill, provoca ansietat o por, o si és sexual o violent.
Hi ha un canal prioritari de l’AEPD per comunicar la publicació no autoritzada a internet —per exemple, fotografies, vídeos, àudios o informació que identifiqui persones— i sol·licitar que es retiri urgentment.
Si un menor d’edat es riu d’algú o publica contingut sensible sobre altres persones, pot estar cometent infraccions administratives o delictes. En aquests casos, són els pares o tutors legals els que responen civilment pels danys i perjudicis causats. També responen solidàriament de les multes per infracció de la normativa sobre protecció de dades imposades als seus fills menors d’edat i majors de 14 anys.
Tenir moments lliures de tecnologia per a tota la família és necessari perquè els nens accedeixin a altres experiències i completin el seu desenvolupament. També han de poder concentrar-se en els seus estudis i descansar. Per això, cal acordar-los mútuament. Així, serà més fàcil evitar una possible addicció a les pantalles i generar relacions personals positives.
Si el teu fill presenta canvis d’humor o reaccions fora de lloc després d’un ús intensiu del telèfon mòbil, cal prendre mesures. Són símptomes que hi ha algun problema que afecta el seu benestar. No té per què ser causat per l’ús de pantalles, però sí que pot ser que aquesta interacció faci que es manifestin.
Cal estar atents a les seves emocions per detectar qualsevol situació perjudicial com més aviat millor. Parlar i interessar-se per la seva experiència digital és la millor estratègia. I, davant qualsevol dubte, consultar amb professionals sanitaris i educatius.
