Contra la pobresa, Big Data

En els darrers anys, les dades han esdevingut un dels avantatges competitius més valuosos gràcies a la seva explotació i interpretació per convertir-los en informació útil i descobrir noves tendències que permetin reduir costos, millorar la presa de decisions o generar nous productes i serveis. Vivim en una societat cada vegada més digital, en què constantment fem consultes a Google, enviem missatges de text per WhatsApp i publiquem continguts a les nostres xarxes socials. Aquestes accions generen quantitats massives de dades que poden servir per lluitar contra la pobresa.

Segons dades de la GSMA, avui dia ja hi ha més de nou mil milions de subscriptors mòbils únics als països en via de desenvolupament. La penetració de la telefonia mòbil en aquestes localitats és tan gran que, per exemple, a l’Àfrica és més fàcil accedir a un smartphone que a un servei d’aigua potable. I és que l’expansió de les xarxes mòbils ha creat una infraestructura global, que genera enormes quantitats de dades que són de gran rellevància per al desenvolupament social i econòmic.

Les dades són essencials per prendre decisions: sense aquestes no es pot saber quantes persones viuen en la pobresa, quantes escoles s’han de construir i on, etcètera. Aquesta tecnologia permet obtenir i analitzar grans quantitats d’informació, que procedeixen de fonts molt variades, de manera ràpida i eficaç. Per això, el Big Data pot ajudar a conèixer concretament en quines àrees geogràfiques hi ha determinats problemes i emprendre polítiques socials més efectives per abordar-los. Tal és el potencial de les grans dades que, el 2017, l’ONU ja va dedicar un fòrum per abordar-ne els avantatges en la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030.

Avui dia ja hi ha diverses institucions i iniciatives que defensen que les dades podrien acabar amb la pobresa. Una d’aquestes és el Rellotge Mundial de la Pobresa, promogut per Wolfgang Fengler, economista del Banc Mundial. Es tracta d’una eina desenvolupada per la companyia australiana World Data Lab (WDL), que es basa en les enquestes de llars d’àmbit nacional, disponibles públicament i utilitzades per organismes com el Banc Mundial i projeccions de creixement econòmic del Fons Monetari Internacional.

Gràcies als algoritmes, es mostra en temps real la pobresa estimada fins al 2030 per a cadascun dels països del món. Aquestes prediccions també permeten analitzar com canvien els ingressos de les persones al llarg del temps a cada país, utilitzant pronòstics del creixement econòmic i escenaris de llarg abast, que donen compte d’esdeveniments globals com el canvi climàtic o la pobresa. Segons el projecte, avui dia la taxa actual de reducció de la pobresa se situa en unes 0,5 persones per segon.

Posar fi a la pobresa en totes les seves formes és el principal i primer repte dels Objectius de Desenvolupament Sostenible definits per les Nacions Unides per al 2030. Malgrat que la taxa de pobresa mundial s’ha reduït a la meitat des de l’any 2000, als països en via de desenvolupament encara una de cada deu persones i les seves famílies continua vivint en una situació de pobresa.

Sens dubte, es tracta d’una problemàtica que va més enllà de la manca d’ingressos i recursos per garantir uns mitjans de vida sostenibles, ja que entre les seves diferents manifestacions figuren la fam, la malnutrició, la manca d’un habitatge digne  i l’accés limitat a altres serveis bàsics com l’educació o la salut.