INNOVACIÓ

Coronavirus i ciberatacs, no abaixis la guàrdia

Temps de Lectura: 5 minuts

Coronavirus i ciberatacs, no abaixis la guàrdia
Avatar

CaixaBank

16 Abril, 2020


“En temps de sobreinformació, la creativitat desapareix”. Així definia el neuropsicòleg Andrey Kurpatov alguns dels efectes de la sobrecàrrega d’informació durant l’últim Fòrum Econòmic Mundial de Davos. El que no preveia l’expert és la capacitat dels ciberdelinqüents per idear formes noves d’atacar les seves víctimes. Una creativitat que s’ha disparat enmig de la pandèmia del coronavirus, quan ciutadans i empreses demanen més informació del que és habitual.

Aquestes últimes setmanes han començat a proliferar ciberatacs relacionats amb la crisi del coronavirus. El fet cert és que l’escenari és propici per a aquesta mena de delinqüència: el consum d’internet s’ha disparat, amb increments de trànsit pròxims al 40%, igual que el teletreball.

L’elevada demanda d’informació sobre la pandèmia per part de ciutadans i professionals ha obert noves oportunitats per als ciberdelinqüents. Mentre que alguns han promès no actuar en certs casos mentre duri la pandèmia, altres han decidit aprofitar la situació per difondre els seus atacs. En qualsevol cas, mai no s’ha d’abaixar la guàrdia davant la possibilitat de ser un dels seus objectius. I menys en una situació tan excepcional com l’actual.

Ransomware, un clàssic renovat

Els atacs de segrest d’informació, o ransomware, no han trigat a aparèixer. El que passa és que, aquest cop, ho fan adaptats a la situació actual de pandèmia. És a dir, aprofiten la tirada informativa que té aquests dies la temàtica del coronavirus per accedir als nostres arxius, encriptar-los i sol·licitar després el pagament d’un rescat si els volem recuperar. Si a tot això hi sumen la sobrecàrrega de feina que pateixen els professionals de certs sectors, com els de la sanitat, els ciberdelinqüents troben l’ocasió perfecta per intentar segrestar informació sensible.

Aquest va ser precisament el cas d’un enviament de ransomware reportat per la Policia Nacional. Consistia en l’enviament de correus electrònics a personal sanitari de diferents hospitals espanyols relacionats amb la temàtica del coronavirus. Incloïen arxius adjunts amb els quals els ciberdelinqüents pretenien corrompre la informació del centre mèdic per demanar després un rescat.

Aquesta mena d’atacs de segrest d’informació també s’han detectat en altres països. Un exemple és el del ransomware que utilitzava el domini coronavirusapp[.]site per assolir el seu objectiu. Contenia un mapa de calor dels Estats Units en què es mostraven els focus de més contagi per captar l’atenció de l’internauta. En concret, aquesta pàgina sol·licitava que es baixés una app mòbil per continuar informat. En fer-ho, s’instal·lava un ransomware anomenat Covidlock, amb el seu consegüent missatge d’infecció i sol·licitud de rescat.

Ciberestafes, a l'ordre del dia

La ruptura de la normalitat també deixa exposada la població davant les ciberestafes. Com que en aquests moments cerquem constantment informació relacionada amb el coronavirus, els ciutadans estem més exposats a patir aquesta mena d’enganys.

De fet, les xifres d’ús de la temàtica del coronavirus com a ganxo per estendre ciberatacs entre la població s’han disparat el març, coincidint amb la declaració del coronavirus com a pandèmia global. A més, s’ha detectat un increment de fins al 70% de correus amb atacs de phishing que fan ús d’aquesta temàtica per recopilar informació personal de manera fraudulenta. L’FBI mateix alerta sobre una onada sense precedents d’aquesta mena de delictes, en aquest cas relacionats amb la pandèmia.

A Espanya, els últims informes del Centre Nacional de Protecció d’Infraestructures i Ciberseguretat (CNPIC, dependent del Ministeri de l’Interior) alerten sobre una quinzena de ciberestafes amb l’esquer del coronavirus. Per perpetrar-les, els delinqüents aprofiten el sentiment de vulnerabilitat que empeny molts ciutadans a cercar informació sobre la pandèmia.

Més enllà dels correus electrònics

Cal tenir en compte que aquestes ciberestafes no arriben exclusivament a través de correus electrònics. També es fan servir aplicacions, webs i fins i tot missatges de text per comprometre la seguretat de les persones i la seva privacitat.

Un exemple n’és l’ús de missatges de text per oferir una aplicació que ajuda a aconseguir mascaretes sanitàries. Quan es baixa l’aplicació, s’instal·la un virus que reenvia el missatge a tots els contactes de l’agenda del telèfon infectat. Un altre atac detectat utilitzava un missatge de WhatsApp per suplantar el Ministeri de Sanitat i redirigir a un web de venda de mascaretes.

També proliferen estafes amb troians, com el conegut Cerberus, que afecten dispositius Android. Aquest atac té com a objectiu principal el robatori de credencials bancàries o tipus RAT, amb el focus posat en la distribució i el robatori de dades sensibles de la víctima.

Consells per evitar els ciberatacs

En un moment en què ens veiem bombardejats constantment per la difusió d’informació per mitjans electrònics, el sentit comú és més necessari que mai. Protegir-nos de ciberestafes en un moment especialment vulnerable com el que vivim ens evitarà més d’un disgust.

Algunes recomanacions per mantenir-se fora de perill d’aquesta mena d’atacs són les següents:

– Eliminar, sense obrir-los, els correus electrònics sospitosos o amb un origen del qual no tinguem constància.

– Evitar les cadenes de missatges, que moltes vegades es fan servir per recopilar dades de contacte, així com els missatges que rebem de coneguts amb enllaços o adjunts i que semblin fora de context o no encaixin en la conversa.

– No fer clic ni prémer sobre enllaços dubtosos, ja que ens poden redirigir a webs fraudulents.

– Davant del dubte, contrastar sempre amb persones de confiança i fonts oficials qualsevol informació que rebem i ens resulti sospitosa.

– Extremar les precaucions en les compres en línia, sobretot les de productes relacionats amb la pandèmia, com mascaretes o guants.

– Mantenir actualitzats els sistemes dels dispositius electrònics, inclosos els antivirus.

– No facilitar mai claus ni contrasenyes sol·licitades a través de correu electrònic, missatges de text o qualsevol altre canal.

– Que un web comenci per https i mostri un cadenat a la barra del navegador no garanteix que sigui segur. De fet, pot tractar-se d’un web fraudulent. Convé fixar-se bé en si l’enllaç es correspon realment amb el del lloc web al qual ens volem connectar. Sempre serà més segur teclejar l’adreça web autèntica a la barra de navegació que accedir-hi des d’un enllaç obtingut d’una altra font.

Mantenir a ratlla els ciberatacs no és només un acte de protecció individual. En moments com els actuals, la responsabilitat ciutadana és especialment important, per la qual cosa també s’ha d’evitar al màxim la seva propagació a altres persones. La calma i el sentit comú són, un cop més, les millors eines que tenim al nostre abast per aconseguir-ho.

Accepto les condicions d'ús.