Alguns diuen que la història mai no es repeteix. Altres, al contrari, sostenen que, amb canvis mínims, la història sempre acaba repetint-se, perquè només l’home ensopega dos cops amb la mateixa pedra. Qui té raó?
A començaments del 1848, quan Califòrnia estava a punt de deixar de pertànyer a Mèxic per incorporar-se als Estats Units —i quan aquestes terres encara eren una zona pràcticament sense llei, conegudes com el «Salvatge Oest»—, va tenir lloc un esdeveniment força important: un fuster anomenat James W. Marshall va descobrir or als rius que envoltaven l’aldea de Colloma, a prop de l’actual Sacramento. Encara que al principi es va intentar amagar la notícia, molt aviat van començar a circular rumors que es van estendre fins a la costa Est i abans de final d’any, el desembre del 1848, el mateix president dels Estats Units, James Knox Polk, va acabar confirmant el descobriment. Va ser l’inici de l’anomenada «febre de l’or», que va provocar l’èxode de milers de persones des d’altres indrets del país (i fins i tot d’altres parts del món) fins a Sacramento, San Francisco i a tota la costa Oest.
Als que van arribar-hi a partir del 1849 se’ls va batejar amb el nom dels «forty-niners». Tan gran va ser l’impacte d’aquest fenomen migratori que San Francisco, fins aleshores una aldea no gaire gran, va veure com s’hi construïen escoles, camins i esglésies, creixent fins a esdevenir tota una ciutat. Mentrestant, Sacramento va passar a ser la capital de Califòrnia, que a partir del 1850 es va constituir oficialment com un estat més de la Unió i que va començar a ser conegut com el «Golden State» (estat daurat).
