L’univers literari està ple de xifres i algunes fins i tot maregen, com ara els més de 170 milions de llibres que es calcula que hi ha al món i altres de rècord com les 10 hores i 42 minuts setmanals que dediquen els habitants de l’Índia a la lectura.
Et presentem els llibres que han batut rècords per ser els més cars, els més petits o els més antics del món. Abans de començar amb la llista, t’avancem que la Bíblia encapçala molts dels rànquings com a llibre més venut, més traduït, més llegit o més imprès.
Creus que un dels llibres que fa anys que acumula pols a la prestatgeria podria valer una fortuna? És possible que, pels capricis del destí, tinguis un incunable al costat de la teva col·lecció d’El Vaixell de Vapor, però, en general, les probabilitats que això passi són ben poques.
Tanmateix, revisa bé la teva biblioteca perquè hi ha llibres curiosos que poden arribar a costar unes xifres gens negligibles, com ara el Beat de Liébana, que es pot arribar a vendre per 4.300 €. Naturalment, la venda d’aquest exemplar et resoldria les vacances d’estiu, però no arriba ni de bon tros a les xifres astronòmiques que es paguen pels llibres més cars. I és que Els contes de Canterbury, de Chaucer (1478), o Birds of America, de John James Audoubon (1827), superen els 7 milions d’euros. Però el llibre més car fins al moment és el Còdex Leicester, un manuscrit de Leonardo da Vinci escrit entre els anys 1506 i 1508 pel qual Bill Gates va pagar l’escandalosa quantitat de 25.900.000 euros.
Està molt estesa la creença que el primer llibre imprès per Gutenberg va ser La Bíblia. Tanmateix, aquesta és una de les poques categories en què les sagrades escriptures no ocupen el primer lloc.
La Bíblia de Gutenberg va ser considerat el primer llibre imprès pel nombre de còpies que se’n van fer, però el que ben poca gent sap és que el primer llibre que Gutenberg va imprimir va ser Missal de Constança, amb una tirada molt més petita, això sí, que l’ha fet caure en l’oblit.
Però oblida tot el que et van ensenyar a classe d’Història, perquè Gutenberg no va inventar la impremta. La impremta de tipus mòbils de metall és invenció de Gutenberg (compte amb l’especificació), però hi havia una màquina molt semblant, amb tipus fixos de porcellana, que ja existia molts segles abans a la Xina. De fet, el llibre imprès més antic trobat fins a la data, ocult a les coves de Mogao, és El Sutra del diamant, escrit ni més ni menys que 600 anys abans que Gutenberg sabés ni tan sols escriure.
Aquí no parlem del llibre més venut, sinó del que s’ha traduït a més llengües i, curiosament, els llibres infantils ocupen gran part d’aquest rànquing. Dels famosos contes de fades de Hans Christian Andersen, com ara La Sireneta, La Reina de les Neus o L’aneguet lleig, se n’han fet 160 traduccions. Una mica més amunt en la llista podem trobar Les aventures d’Alícia al País de les Meravelles, de Lewis Carroll, amb 175 traduccions i Les aventures de Pinotxo, amb 300.
Atès el recorregut que tenen els recomanats per a nens, no és gens estrany que l’or se l’endugui un dels més coneguts: El Petit Príncep. L’obra d’Antoine de Saint-Exupéry ha de formar part de l’imaginari col·lectiu de la majoria dels nens del planeta, ja que ha estat traduïda a 382 idiomes.
Deixant de banda els llibres consultius, el llibre més llegit de la història és la joia pàtria Don Quixot de la Manxa. La novel·la de Cervantes té a prop de 400 milions de còpies venudes i constitueix un símbol de la literatura a escala mundial.
Qui no ha escoltat alguna vegada això que el saber no fa cap nosa? Doncs sembla que quan Marcel Proust ho va sentir, va decidir que era hora de rebatre-ho i va posar fil a l’agulla amb la redacció de l’obra A la recerca del temps perdut. No sabem si el títol tenia doble sentit, però Proust va trigar 14 anys a escriure la novel·la i 14 més a comercialitzar-la. I és que l’obra de Proust està formada per set parts que sumen un total de 3.031 pàgines.
La novel·la —i, en especial, la del gènere fantàstic— sembla gaudir de la predilecció del públic a l’hora de triar en una llibreria. A més a més, quan n’han fet una adaptació cinematogràfica, les vendes poden viure un repunt i donar a conèixer una obra a les noves generacions.
Aquest és el cas d‘El lleó, la bruixa i l’armari, amb més de 100 milions de còpies venudes, El Senyor dels Anells, amb més de 150 milions, o la saga de Harry Potter, de la qual se n’han venut més de 400 milions de còpies arreu del món. Tanmateix, el llibre més venut després de La Bíblia no és cap història ambientada en un món fantàstic, sinó Citacions del president Mao Tse-tung. Conegut popularment com a Petit llibre roig o Llibre Roig de Mao, aquest volum recull citacions i discursos pronunciats per l’aleshores president de la Xina. Des de la seva publicació el 1964, se n’han venut més de 820 milions de còpies.
A l’extrem oposat de Proust, hi ha qui creu que, com el perfum, els millors llibres venen en format petit. Aquest és el cas del Museu de Llibres en Miniatura situat a Bakú, l’Azerbaidjan. En aquest curiós museu, que reuneix més de 6.500 llibres procedents de gairebé 70 països, s’hi pot contemplar el llibre més petit del món, que no és cap altre que Flors de les quatre estacions, llibre editat al Japó que té una mida de 0,75 mil·límetres.
Hem vist que el llibre Còdex Leicester és el més car del món, però el rècord de la casa de subhastes Sotheby’s de Nova York el va batre el 2013 The Bay Psalm Book. Aquest llibre de psalms va veure la llum a Massachusetts el 1640 i es considera el primer llibre imprès als Estats Units. En formar part d’una tirada de 1.700 exemplars, de la qual només es conserven 11 còpies, aquest llibre ha esdevingut una autèntica relíquia per la qual el filantrop David Rubenstein va pagar 14.165.000 dòlars.
Veient els títols que hem citat entre els més venuts, llegits i traduïts, podem fer-nos una idea de quins poden ser els més impresos. Al top ten d’aquesta categoria trobem textos sagrats, com els de La Bíblia i L’Alcorà, el Llibre Roig de Mao i Don Quixot de la Manxa. Però d’entre les novel·les, la que té més impressions després de les aventures de l’il·lustre hidalgo manxec és Història de dues ciutats, de Charles Dickens. Aquesta crítica a la societat de l’Anglaterra decimonònica va ser publicada el 1859 i, d’aleshores ençà, se n’han imprès 200 milions d’exemplars per tot el món.
La televisió i el cinema poden donar-li una nova empenta a una novel·la i popularitzar-la. Així, doncs, si atenem a les estadístiques dels llibres més buscats, podem veure que hi ha coincidència entre l’auge d’una sèrie o pel·lícula i l’augment en la popularitat de l’obra literària d’on va sorgir (és el cas, per exemple, de les sagues Cançó de gel i foc o Els jocs de la fam).
Tanmateix, si anem més enllà de les modes, trobarem un lector molt més refinat. Aquest és l’exercici que ha fet Iberlibro.com, el gran mercat de llibres descatalogats per al mercat espanyol que situa La sobirana del camp d’or i El rei dels crancs (tots dos d’Emilio Salgari) entre els llibres més buscats. En aquesta llista també trobem Ràbia, la primera novel·la de Stephen King (1977), signada amb el pseudònim de Richard Bachman, i Els mites de Ctuluh, clàssic del terror de H.P. Lovecraft.
