Fins fa pocs anys, en els processos tradicionals de disseny, sempre es partia del producte per definir l’experiència del consumidor. Tot va canviar l’any 2008, quan l’empresari Tim Brown va publicar un article en el Harvard Business Review en què establia les bases d’una nova estratègia creativa. Parlem del Design Thinking, un procés de treball que se centra a detectar i entendre les necessitats reals dels usuaris per generar idees innovadores i, així, donar solució als problemes.
El concepte Design Thinking és la suma d’aportacions de molts professionals que, durant gairebé un segle, han cercat una metodologia òptima per resoldre els problemes més complexos. El punt d’inflexió el va marcar David Kelley, que va liderar la creació del Design School (d.school) a la Universitat de Stanford, un centre amb un mètode d’estudi basat en els principis del Design Thinking. A partir d’aquí, Tim Brown es va encarregar d’explicar per tot el món en què consistia aquesta metodologia que havia arribat per revolucionar el món del disseny.
En els darrers anys, nombroses empreses com IBM i CaixaBank han adoptat els principis del Design Thinking creant un framework específic adaptat a les seves situacions. Aquests frameworks permeten resoldre els problemes dels clients a la velocitat i escala necessàries en la transformació digital de les empreses, assegurant la ideació i generació d’idees involucrant totes les parts rellevants. El seu objectiu és evitar invertir grans quantitats de diners en desenvolupament i informació i generar ràpidament solucions mínimes viables (MVP) per centrar-s’hi al màxim i d’aquesta manera reduir els riscos. En altres paraules, no es tracta de construir grans productes, sinó de desenvolupar experiències senzilles amb un baix cost de producció per tal de trobar el producte més adequat per als nostres clients. Són moltes les empreses que en els darrers anys s’han inspirat en aquesta metodologia per dur a terme models de negoci.
Comentaris