Temps de Lectura: 5 minuts
09 Desembre, 2024
Regals a clients, sopars d’empresa, paneres o fins i tot dècims de loteria. Comença un període en què els autònoms poden arribar a fer moltes despeses extraordinàries en obsequis. Són deduïbles les despeses de Nadal en els diferents impostos?
Per saber-ho, cal observar detalladament tant l’objecte de despesa com les circumstàncies que l’envolten i l’impost de què es tracti. Vegem-ne alguns dels més habituals i fins a quin punt poden arribar a deduir-se:
El primer que cal tenir en compte respecte de les paneres de Nadal és que no es poden deduir les quotes d’IVA suportades per la seva adquisició.
Les esmenta textualment l’Agència Tributària com un dels exemples de béns que no són deduïbles encara que s’utilitzin en l’activitat de l’autònom o l’empresa, tant si es regalen a empleats com a clients.
Només es podrien deduir d’aquest impost en casos molt excepcionals, com per exemple en el de botigues o distribuïdores que es dediquin a la venda d’aquestes paneres o d’un laboratori que n’adquireixi mostres en el marc d’una investigació.
Així com les paneres de Nadal no són deduïbles des del punt de vista de l’IVA (art. 96 de la LIVA) de l’autònom, no passa el mateix amb l’impost de societats —en cas que aquest mateix autònom tributi per la seva activitat a través d’una societat limitada— o l’IRPF —si el fa com a persona física—.
Efectivament, es consideren despeses deduïbles de l’impost de societats les paneres de Nadal que regali un autònom tant a clients i proveïdors com a empleats, tal com explica la Direcció General de Tributs a la seva consulta vinculant V1905-15.
Aquesta deducció serà possible sempre que aquests regals es justifiquin degudament, es facin en el marc de les relacions públiques amb clients o proveïdors i s’ajustin als usos i costums de l’empresa en el cas dels treballadors.
Què significa això? Que si és el primer any que un autònom o empresa regala una panera de Nadal als seus empleats, no es podrà deduir l’import de l’impost de societats. Només podrà fer-ho si demostra que aquest tipus d’obsequi s’ha convertit en una cosa recurrent.
Per a aquells autònoms que tributin per la seva activitat en l’IRPF, també és possible deduir les despeses per compra de paneres de Nadal per a proveïdors, clients i empleats en aquest impost, en termes similars als de l’impost de societats.
Ara bé, en el cas dels empleats es considera retribució en espècie no exempta, per la qual cosa s’haurà d’incloure en el model 111 que presenti l’autònom de retencions i pagaments a compte de l’IRPF dels seus treballadors. Els treballadors també hauran d’incloure aquests obsequis a la seva declaració de la renda.
Així com passa amb les paneres de Nadal, els dinars o sopars de Nadal que organitzi l’autònom amb clients o empleats no són despeses deduïbles en el cas de l’IVA, tal com estableix la consulta vinculant V3818-15 de la Direcció General de Tributs.
La raó és molt senzilla: si aquests esdeveniments no estan directament relacionats amb l’activitat de l’autònom, la llei que regula aquest impost no els considera despeses deduïbles.
Ara bé, aquesta situació podria canviar aviat si el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) confirma al Tribunal Suprem que aquesta restricció que imposa la legislació espanyola no està emparada per les lleis comunitàries en aquests casos.
Tant en el cas de l’impost de societats com en el de l’IRPF és possible aplicar una deducció pels dinars o sopars de Nadal que organitzi l’autònom per a clients, proveïdors o empleats.
Tal com passa amb les paneres de Nadal, l’autònom haurà de demostrar que és un costum i aportar-ne les factures corresponents.
Hi ha una excepció: en el cas de l’impost de societats, les despeses per atenció a clients tenen un límit anual de l’1 % de la facturació. Així que, si l’autònom va facturar 60.000 euros durant l’any, es podrà deduir fins a 600 euros en dinars i sopars amb els clients. Això inclou els sopars i dinars de Nadal.
La despesa en loteria de Nadal és una despesa deduïble de l’IRPF d’un autònom si s’obsequia amb dècims o participacions un client o els empleats. Es recull així a la pregunta vinculant V2490-17 de la Direcció General de Tributs, que estableix igualment un límit de l’1 % de l’import net corresponent al volum de negoci anual de l’autònom i si tingués la factura de compra corresponent, per complir amb els requisits de l’article 15, apartat e), paràgraf segon de la LIS.
Si es compren els dècims amb la intenció de vendre’ls després als empleats, aquesta deducció no es podrà aplicar.
Si els regals que fa l’autònom als seus clients són targetes de felicitació o petits obsequis, sí que hi ha la possibilitat de deducció a l’IVA, l’IRPF i l’impost de societats, sempre que es pugui demostrar que estan relacionats amb la seva activitat principal i que serveixen per mantenir relacions comercials.
La raó per la qual és possible deduir-los de l’IVA és perquè es poden considerar objectes publicitaris d’escàs valor. Perquè es considerin com a tal, és convenient incloure el nom de l’empresa o de l’autònom a les targetes o els detalls que es lliuren. El límit, en aquest cas, és de 200 euros per client a l’any.
