Digui «A» des de casa seva: és el moment de la telemedicina

Consultar amb un metge a distància no és una novetat, encara que aquest any hagi cobrat un especial protagonisme. La pandèmia del coronavirus ha servit per impulsar de manera general els serveis de telemedicina, en incorporar-se de manera massiva al sector públic. Aquesta pràctica, que ja era habitual en algunes companyies asseguradores, ha passat doncs a formar part del dia a dia de moltes persones.

La declaració de l’estat d’alarma el 14 de març per la crisi del coronavirus va tenir com a principal objectiu evitar el col·lapse del sistema sanitari. En reduir el nombre de contactes entre les persones, es prevenien nous contagis i els centres hospitalaris podrien atendre els que estaven malalts. Molts ciutadans amb símptomes de la COVID-19 ja començaven a acudir als serveis d’urgències dels hospitals i a trucar als números d’atenció telefònica per rebre assistència.

Per descongestionar ambdós serveis, una de les mesures que va posar en marxa el Govern uns dies després, va ser la plataforma gratuïta d’atenció sanitària Assistència COVID-19. Disponible en sis comunitats autònomes (Madrid, Astúries, illes Canàries, Cantàbria, Castella-la Manxa i Extremadura), l’eina pot utilitzar-se a través del mòbil o el web.

Aquest recurs permet dur a terme autodiagnòstics, accedir a recomanacions d’actuació i informació actualitzada, i a rebre recordatoris per fer un seguiment periòdic de l’estat de salut de l’usuari. Si bé, puntualitzen des del mateix Govern, en cap cas constitueix un servei de diagnòstic mèdic.

Aquesta mesura de teleassistència és només un dels exemples de les iniciatives posades en marxa des de la declaració de la pandèmia per seguir oferint serveis sanitaris als pacients. Els seus beneficis no són només assistencials, també són una mostra de com la medicina a distància pot ajudar els sistemes sanitaris de tot el món a atendre més pacients ara, i en el futur.

Malgrat els grans avenços en medicina que s’han produït en els últims anys, no està garantit que tota la població disposi de l’atenció sanitària que necessita. Tant és així que un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’ONU —el número 3— és aconseguir la cobertura sanitària universal. Una meta amb què CaixaBank contribueix des de fa més de deu anys a través de l’Aliança Empresarial per a la Vacunació Infantil desenvolupada en el marc de la iniciativa Gavi, the Vaccine Alliance. La telemedicina també està relacionada amb l’ODS número 9 —Indústria, Innovació i Infraestructura— que promulga l’accés universal a Internet.

L’accés a serveis de salut essencials, de qualitat i assequibles és una mesura que també podria ajudar a reduir la bretxa de gènere en països emergents. Es tracta d’una altra meta recollida dins els ODS establerts per l’ONU —la número 5— i per la qual també treballa CaixaBank mitjançant la seva adhesió als Principis per a l’Empoderament de les Dones a les Nacions Unides, entre altres mesures.

Als països emergents, la taxa de mortalitat materna és encara 14 vegades superior que en les regions desenvolupades. En aquests, a més, les dones i nenes veuen habitualment restringits els seus desplaçaments a causa de les pressions socials, per la qual cosa tenen més difícil accedir a uns serveis mèdics que solen estar a quilòmetres de distància de les seves llars. El telèfon mòbil per fer consultes mèdiques pot marcar la diferència entre gaudir o no d’una vida saludable per a elles.

Aquest dispositiu que un alt percentatge de la població sempre porta a sobre també pot exercir de supervisor del pacient de manera remota controlant, per exemple, que determinats valors es trobin dins la normalitat. Un cas recent en aquest sentit és el de l’Hospital Universitari de Badajoz, un dels primers del món a implantar a pacients de cardiologia un dispositiu que es connecta amb una app al seu smartphone. L’aplicació permet els usuaris mantenir-se en contacte amb l’equip mèdic i accedir a la història de transmissions.

Els metges, per la seva part, poden monitorar els pacients de manera remota i identificar episodis asimptomàtics, així com avisos dels mateixos pacients si detecten que alguna cosa no va bé. D’aquesta manera, els equips mèdics poden intervenir amb més rapidesa davant de qualsevol problema.

El 65% de la població està disposada a utilitzar la telemedicina, encara que només el 8% ho ha fet fins ara, segons recull l’informe, “COVID-19: Telehealth is the New Front Door”, de la firma de consultoria Oliver Wyman. Una altra dada: el 23% dels metges enquestats ofereix aquest servei, però només el 6% dels usuaris creu que aquests professionals estan disponibles a través de mitjans telemàtics.

Des d’aquesta consultora recomanen implantar serveis de telemedicina «amb el propòsit de millorar la seguretat i l’eficiència quan el sistema més ho necessita, ja que pot resultar vital per alliberar professionals sanitaris amb l’objectiu que s’ocupin dels casos més greus en persona», en referència a la situació provocada per l’expansió de la COVID-19. A Espanya, segons la mateixa font, al voltant del 60% dels professionals de la salut ja estan utilitzant eines com WhatsApp per comunicar-se amb pacients o amb altres companys.

Pel que fa als ciutadans, gairebé 6 de cada 10 espanyols desitjarien tenir una app amb què accedir a atenció mèdica a distància, segons recollia fa poc més d’un any l’informe “360^o Wellbeing Survey” elaborat per l’asseguradora Cigna. Entre els principals avantatges que mencionen es troben la possibilitat d’obtenir informació per portar una vida més saludable o mesurar i fer seguiment d’alguns aspectes mèdics.

L’ús d’eines de videoconferència també s’obre pas. A la plataforma Doctoralia està disponible des de finals de març, com a complement al seu servei d’atenció en línia i posat en marxa a l’inici de la pandèmia. Un format que han inclòs després de detectar que la demanda de consultes a distància s’ha multiplicat per vuit durant les últimes setmanes. El seu propòsit és escurçar els temps de resposta i agilitzar els diagnòstics, a més dels tractaments requerits pels pacients, així com alleugerir la càrrega de treball a urgències i a les consultes dels centres mèdics, clíniques i hospitals.

En un moment en què els avenços en telemedicina prometien revolucionar el sector de la salut, l’actual crisi sanitària podria convertir-se en un punt d’inflexió per a la implantació d’aquestes tecnologies d’assistència telemàtica. Les videotrucades o l’ús d’apps de control i seguiment de pacients són només una mostra de les possibilitats de la prestació de serveis sanitaris a distància.