covid-19

28 Maig, 2020

E-commerce, la clau per no parar de vendre ha arribat per quedar-s’hi

Ja fa algunes setmanes que els negocis que no cobrien necessitats essencials van abaixar les reixes després de decretar-se l'estat d'alarma. De mica en mica, i dins de les mesures aprovades pel Govern, n'hi ha alguns que ja comencen a obrir portes. Tanmateix, aquest procés d'obertura encara trigarà diverses setmanes a completar-se, i en molts casos amb un futur incert. Mentre això passa, els comerços estan cercant alternatives per oferir els seus productes i serveis als consumidors. Sense necessitat de contacte físic i sense restriccions en les vendes, el comerç on-line es presenta com una solució per a molts d'aquests negocis, sobretot en el cas dels més petits. Els canvis en els hàbits dels consumidors durant el confinament donaran pas a una nova era per a aquest tipus d'establiments, en què la modalitat on-line tindrà una importància molt rellevant. El mercat de gran consum a Internet es va disparar durant la segona setmana de confinament al nostre país i va registrar un increment rècord de fins al 73,7% en comparació amb el mateix període de l'any anterior, segons dades de Nielsen. Això posa en evidència que fer servir els canals on-line per comunicar-se amb els clients ja no és un fet opcional per a la majoria dels comerços.La importància d'aquest canvi d'hàbits és tal que la situació derivada per la COVID-19 pot ser el detonant definitiu per a la consolidació de l'e-commerce a Espanya, segons asseguren des de The Valley. Entre els motius que esgrimeixen, hi trobem el fet de mantenir el flux de l'activitat comercial i conservar els llocs de treball, a més d'evitar el malbaratament d'articles peribles i possibles pèrdues. Davant el tancament dels comerços físics, les empreses que ofereixen serveis i productes en un entorn on-line poden continuar generant ingressos. N'hi ha que fins i tot estan permetent que els compradors puguin fer ara les seves adquisicions i rebre la comanda, o gaudir del servei, quan la situació torni a la normalitat. Aquesta és una possibilitat que ajuda a mantenir les feines, encara que en alguns sectors —com ara el de l'alimentació o de les empreses de repartiment a domicili— fins i tot han hagut de reforçar les seves plantilles. En mantenir l'activitat en línia, els comerços que aposten pel comerç electrònic tenen capacitat per donar sortida als productes que tenien al magatzem. Si no fos per aquesta via de venda, hi ha moltes les empreses que haurien registrat grans pèrdues per no haver pogut vendre articles que es farien malbé o que quedarien obsolets perquè són estoc de temporada. La venda on-line ja forma part de l'estratègia de la majoria de les grans companyies, però no tant del petit comerç, possiblement el més vulnerable en aquesta crisi. La manca de formació i el desconeixement de les eines necessàries per posar en marxa les vendes on-line són alguns dels motius que explicarien aquesta falta de digitalització.Per establir una relació comercial a través d'Internet amb els clients no és imprescindible tenir una botiga on-line o presència en un marketplace com ara Amazon. Es pot fer perfectament a través de xarxes socials o d'aplicacions com WhatsApp. Es tracta d'una bona opció, sobretot si es té en compte que, segons l'Estudi Anual sobre Xarxes Socials 2019 de l'Asociación de Publicidad, Marketing y Comunicación Digital (IAB Spain), el 72% dels usuaris segueixen les marques en alguna de les xarxes socials i per al 26% genera confiança que hi tinguin un perfil. Treure partit a aquest canal de comunicació pot ser el començament de la digitalització del petit comerç. Comptar amb assessorament extern ajuda a la gestió de tots els tràmits i a deixar les qüestions tècniques i més enutjoses a les mans de tercers. Per això, CaixaBank ha creat la solució SocialCommerce, pensada per facilitar als petits comerços l'obertura de noves modalitats de venda de manera ràpida i segura. La proposta se centra en la gestió de compres on-line a través de xarxes socials i aplicacions de missatgeria. D'aquesta manera, el negoci pot fer vendes a partir d'ofertes llançades des dels seus perfils a Facebook, Twitter, Instagram, WhatsApp, Telegram o qualsevol altra via de comunicació amb el client final, sense necessitat de mantenir una botiga virtual o una pàgina web pròpia. La solució de CaixaBank ajuda el comerç a convertir seguidors en potencials compradors i a cobrar per les comandes rebudes a través de canals de comunicació directes Pel que fa als clients, aquests reben les ofertes a través dels perfils i d'aplicacions de missatgeria del comerç. Si els agrada el producte, el poden comprar a través d'un enllaç que els porta directament a les instruccions de pagament. El comerciant rep la informació de la venda que acaba de fer i pot gestionar-ne l'enviament. El llançament de SocialCommerce es complementa amb PayGold, una solució pensada per rebre pagaments on-line, per correu electrònic o per SMS. Tot això sense necessitat que el comerç hagi de tenir un lloc web propi i preparat per oferir una resposta àgil, la qual cosa pot ser crucial en el moment actual per mantenir un negoci obert. L'e-commerce pot ser un important facilitador d'alguns dels  Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l'ONU, tot un seguit de fites que l'organisme ha fixat per assolir la prosperitat de tothom sense renunciar a la sostenibilitat. En concret, el seu ús, sobretot en la situació actual, pot resultar especialment valuós per a l'objectiu número 8 (Treball digne i creixement econòmic). Estar al costat del petit comerç en aquests moments és necessari i la venda on-line pot ser una eina fonamental perquè molts d'ells continuïn endavant.

INNOVACIÓ
21 Maig, 2020

Empreses responsables per afrontar l’endemà del coronavirus

Com serà el nostre món després de la pandèmia? Aquesta és la pregunta que tots ens fem. Una qüestió força lògica, si tenim en compte que poques persones han viscut abans una situació capaç de provocar canvis tan abruptes, tan globals i tan ràpids. Tot i que encara és aviat per trobar una resposta precisa, les empreses han de tenir clar com més aviat millor com serà la seva tornada i com cal afrontar aquest dia després del coronavirus en què tornaran a la feina en un entorn incert. Per facilitar aquesta «operació tornada» a les companyies, la Càtedra CaixaBank de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) de l'IESE ha publicat el quadern «L'endemà: empreses socialment responsables davant un món postCOVID-19». Elaborat per Philip Muller i Joan Fontrodona, aquest informe proposa tenir en compte l'RSC com a guia, explica com s'han d'adaptar les empreses a un entorn canviant i ofereix algunes claus per comprovar que la tornada a la feina és segura per a tothom.En tant que sigui possible, qualsevol decisió que es prengui —bé sigui fàcil o difícil— ha de ser sempre consistent amb els valors i amb el sentit de la pròpia tasca empresarial. Per fer-ho, el quadern proposa utilitzar la responsabilitat social corporativa com a brúixola i incorporar tres actituds que neixen precisament d'aquesta responsabilitat: reflexió, transparència i creativitat. Per què resulta valuós reflexionar sobre els principis, els valors i les forces de la companyia en aquesta etapa de desescalada? Perquè és fonamental per garantir que cada passa que es faci sigui consistent amb tot allò que l'empresa diu que és. Dit d'una altra manera, per evitar transmetre incoherència als diversos grups d'interès o stakeholders. Partint d'aquesta reflexió, es pot reformar des d'allò més secundari fins al que és més important sense perdre la identitat de l'empresa pel camí. Una actitud reflexiva també fomentarà la creativitat a l'hora de prendre decisions i ajudarà a incorporar al dia a dia de l'empresa totes les lliçons apreses durant l'etapa d'emergència, tant les sanitàries com les econòmiques. Perquè tot aquest exercici sigui efectiu, és imprescindible apostar per una comunicació transparent amb els stakeholders. D'aquesta manera, s'involucrarà els mateixos treballadors i altres grups d'interès a l'hora de resoldre els diversos reptes que apareguin durant l'escenari que arribarà després de la crisi. No hi ha cap mena de dubte que l’epidèmia de la COVID-19 ens ha deixat un entorn en què manen les situacions impredictibles i canviants, quan no són directament desfavorables per a cada empresa. Per adaptar-s'hi i reeixir a l'hora de superar-les, la clau la trobem en la resiliència. És a dir, que la companyia tingui la capacitat —en termes de coneixements, habilitats i actituds— per operar en situacions que es poden complicar en qualsevol moment. El quadern de la Càtedra CaixaBank de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) de l'IESE apunta a sis principis de la resiliència que poden aportar la flexibilitat suficient a les empreses per orientar correctament les seves accions i sobreviure tant en el nou horitzó com en els que vinguin al seu darrere. - Disposar de recursos davant noves emergències: si alguna cosa ens ha ensenyat el confinament i les mesures d'excepció és que les situacions d'emergència demanen disposar de recursos de sobres. Per això és tan important assegurar que cada empresa té prou recursos per garantir la viabilitat del seu negoci en situacions límit, sobretot pel que fa a la cadena de subministraments. - Diversitat en idees i solucions: apostar-hi ajuda a les companyies a assegurar-se que són resilients quan qui governa és la incertesa. La diversitat de recursos i d'idees a l'hora de dissenyar les solucions i estratègies és molt més útil davant dels desafiaments que aniran apareixent que no pas les propostes unidimensionals. De nou, involucrar tots els treballadors en la cerca d'aquestes solucions i dialogar amb uns altres grups d'interès ajuda al fet que aquesta diversitat sigui efectiva, a rebre noves idees i a contrastar les pròpies. - Acció en mòduls: una altra de les lliçons extretes de l'estat d'alarma és que resulta important evitar els contagis a través de l'aïllament. Amb la cadena de subministraments de les empreses passa justament el mateix. De fet, els sistemes molt integrats poden ser especialment vulnerables a situacions d'emergència. Si s'aposta per l'acció modular, diversificada en compartiments estancs i autònoms, serà més senzill protegir les activitats indispensables per a les operacions fonamentals de la companyia i, d'aquesta manera, evitar que s'interrompin. Així, doncs, aquesta acció modular ha de servir com a possible mesura de contenció davant noves situacions d'emergència. - Evolució i aprenentatge constants: els entorns canviants, amb un degoteig de nous desafiaments, exigeixen respostes dinàmiques per part de les empreses. Per generar-les, és imprescindible saber aprofitar al màxim qualsevol nou coneixement i nova oportunitat que aparegui durant l'operació tornada. Només així es podran integrar de veritat els coneixements i les oportunitats que es vagin obrint camí. Al costat dels mateixos departaments, aquesta capacitat d'evolució i d'aprenentatge també s'ha d'estendre a la cadena de subministraments i d'aprovisionament per fomentar-ne l'agilitat i l'adaptació davant possibles situacions d'emergència. - Prevenir contratemps: tenir en compte els pitjors escenaris possibles —com ara la possibilitat que aparegui un nou focus de contagi del virus— és especialment important en un nivell de gestió de les empreses. Encara que faci l'efecte que la propagació del virus s'ha frenat i que s'ha aconseguit controlar la primera onada de contagis, la gestió resilient exigeix també tenir en compte possibles rebrots. - Cooperar amb altres empreses: és molt possible que, en el món després de la pandèmia, la cooperació entre persones i empreses ocupi el càrrec que fins ara ocupava només a la competència. Per aquesta raó, les companyies han d'enfocar la seva tasca de manera holística i generar cooperació en el seu propi ecosistema.En el món després de la pandèmia, les empreses socialment responsables han de garantir que la tornada dels seus empleats sigui segura. L'informe de Càtedra CaixaBank de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) de l’IESE apunta també alguns punts que han d'atendre aquestes companyies: - Salut dels empleats: les empreses han de comprovar que la tornada a l'oficina assegura la salut i la seguretat de tothom, i que es minimitza el risc d'una segona onada de contagis. - Comunicació: la comunicació durant el retorn ha de ser regular i proactiva, a més d'atendre i d'involucrar tots els grups d'interès. - Risc financer: el pla de continuïtat de negoci de les empreses ha de tenir tres característiques: ser sòlid, realista i flexible. S'ha de dissenyar i de mantenir sense perdre'n cap de vista. - Cadenes de subministraments: és important fer un seguiment de les diverses etapes de les cadenes de subministraments, procurar mantenir els contractes amb els proveïdors i cercar alternatives davant possibles disrupcions. - Polítiques de viatges: la salut dels empleats i el medi ambient han de prevaler sobre les polítiques de viatges de les empreses, que s'han de redissenyar i, fins i tot, limitar els desplaçaments, si cal. - Nous hàbits de consum: el confinament i la pandèmia han generat nous hàbits de consum als quals ha de respondre el model de negoci.També s'ha de considerar si la manera d'entendre o de millorar l'activitat ha canviat després d'aquesta experiència. - Serveis: és important dissenyar un pla de retorn amb el qual recuperar, de mica en mica, la normalitat en la distribució de béns i serveis a clients i consumidors. La pandèmia de la COVID-19 ha arribat com un cicló que, molt probablement, canviarà per a sempre el concepte de normalitat. L'escenari que deixa és una oportunitat per implantar un veritable desenvolupament sostenible que no deixi ningú enrere, un interès en el qual les empreses tenen molt a dir. La responsabilitat social corporativa és el far perfecte per emprendre accions conjuntes i coordinades sobre les quals basar aquesta cerca de la sostenibilitat.

CORPORATIU