Segons l’informàtic Javier Pastor, “els milions de dispositius d’aquesta Internet de les Coses que ens envolta tenen un problema: recullen informació, però no en fan res. L’envien al núvol, on grans centres de dades la processen per obtenir certes conclusions o activar certs esdeveniments. Aquest funcionament passiu de tots aquests dispositius és el que vol canviar el que es coneix com l’edge computing, un tipus de filosofia aplicable especialment en escenaris empresarials i industrials que aporta molta més autonomia a tots aquests dispositius, ja que fa que siguin una mica més «llestos»”.
Essencialment, l’edge computing permet que les dades produïdes pels dispositius de la Internet de les Coses es processin més a prop d’on s’han creat en comptes d’enviar-les a través de llargs recorreguts perquè arribin a centres de dades i núvols de computació. Es tracta d’una xarxa de malla de microcentres de dades, explica l’empresa IDC, que processa o emmagatzema la informació valuosa de forma local per després enviar les dades rebudes a un centre de dades central o a un repositori d’emmagatzematge en el núvol, però en una àrea inferior als 100 peus quadrats —uns 9,3 metres quadrats—.
Així, doncs, és el que ja fa per exemple Netflix per distribuir els seus continguts. Els arxius digitals que són les pel·lícules o sèries que veiem en els nostres dispositius connectats a Internet no estan allotjats als Estats Units, sinó en servidors situats al més a prop possible de l’usuari final, cosa que proporciona una millor experiència de streaming.
Comentaris