Educació financera, la base de les bones decisions

Tots trobem natural que un infant aprengui l’abecedari o a sumar. Són els fonaments de la seva educació, les claus que li obriran les portes a coneixements més complexos que, al seu torn, li permetran prendre decisions encertades al llarg de la seva vida. Gràcies a aquests, sabrà com funciona la societat on viu o entendrà per què un objecte cau a terra si el deixa anar. Tanmateix, ens acostuma a resultar més estrany que a aquest mateix infant se li parli de finances, quan en realitat seran una qüestió fonamental en el seu futur.

La qüestió és que l’educació financera d’infants i adolescents és una de les grans assignatures pendents a Espanya. Així ho demostra l’informe PISA de l’OCDE, que en la seva última edició va mesurar el rendiment en competència financera d’alumnes de 4t d’ESO.

L’avaluació de l’OCDE incloïa el coneixement i la comprensió de conceptes i riscos financers, així com l’habilitat i confiança per aplicar-los, per tal de prendre decisions eficaces, millorar el benestar financer dels individus i la societat, així com permetre la participació en la vida econòmica. En el cas dels alumnes espanyols examinats, aquest rendiment és significativament inferior (492 punts) al de la mitjana dels països de l’OCDE (504 punts).

El problema que planteja aquest baix rendiment és que l’educació financera resulta fonamental en la vida dels ciutadans. De fet, està estretament vinculada a l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible núm. 4 (Educació de qualitat) fixat per l’ONU com una de les claus per assegurar la prosperitat de tothom.

Així doncs, si els ciutadans són capaços d’avaluar correctament la seva situació financera i prendre decisions eficaces, tant la seva economia personal com la de l’entorn on viuen funcionaran més bé. I, com més aviat comencin, millor.

La mateixa OCDE qualifica l’educació financera com a essencial a l’hora de participar en la societat actual, que planteja als infants un món cada vegada més complex. Així, insisteix que els infants comencin a rebre-la tan aviat com sigui possible. Incloure-la en els currículums educatius des d’una edat primerenca els permetrà adquirir les habilitats necessàries per desenvolupar una conducta responsable en aquest àmbit durant les seves vides.

Precisament aquesta conducta financerament responsable és la que els ajudarà a tirar endavant en moments econòmicament delicats, com el que vivim avui dia a causa de la pandèmia de la COVID-19. De fet, conceptes com l’estalvi o la planificació de despeses resulten especialment útils quan els ingressos disminueixen.

En la comesa d’introduir els petits en els conceptes financers, la família és fonamental. De fet, és la principal font d’informació de què disposen. Tant a Espanya com en la mitjana de l’OCDE, al voltant del 94% dels estudiants avaluats per PISA declara haver obtingut informació relacionada amb les finances dels seus pares o tutors.

Parlar de diners amb els fills com un tema de conversa habitual en família pot ajudar-los a assimilar conceptes que els resultaran molt profitosos en el futur. Des dels més bàsics, com el fet que aconseguir un objecte requereix un esforç, a d’altres més avançats, com la planificació de la despesa de la paga setmanal; es tracta d’adaptar el missatge a la maduresa del nen.

No cal ni tan sols fer servir termes complicats o parlar de xifres. N’hi ha prou de cercar els exemples que els resultin pròxims i animar-los a posar en pràctica el que han après. Disposar de materials addicionals com contes també és una idea excel·lent, així com predicar amb l’exemple: si pretenem ensenyar-los a ser previsors, el nostre esforç serà en va si perceben una manca de responsabilitat i planificació en el seu entorn més pròxim.

Normalitzar aquest tipus de converses també resulta beneficiós en altres àmbits diferents del familiar. És el cas de les parelles que se’n van a viure juntes o fins i tot el d’altres convivents sense vincles de parentesc com poden ser els companys de pis. En aquests casos, arribar a acords des d’un principi, fixar objectius i fins i tot monitorar-ne el compliment pot estalviar maldecaps més endavant.

Encara que l’ideal és començar amb l’educació financera a una edat primerenca, el cert és que molts adults no han tingut l’oportunitat de fer-ho. Tanmateix, no per això han de llançar la tovallola. Ans al contrari: mai no és tard per aprendre a administrar els nostres diners de manera eficient.

De fet, la competència financera forma part de la independència i la seguretat en la vida adulta, tant a l’hora d’independitzar-se com de formar una família o jubilar-se. En aquest sentit, CaixaBank disposa del seu propi Pla de Cultura Financera per impulsar aquest concepte en tota la societat, que inclou materials per ajudar els ciutadans a comprendre diferents conceptes relacionats amb les finances personals.

A través de la seva pròpia pàgina web de Cultura Financera ofereix continguts que expliquen, per exemple, com portar un pressupost, què suposa ser avalador en un crèdit o com utilitzar correctament les targetes bancàries. També disposa d’un canal a YouTube amb una llista específica de cultura financera, entre altres eines, com el seu programa Aula de formació financera en línia per a accionistes.

L’educació financera és capital per a la salut econòmica de tots. També ho és per reduir la desigualtat i evitar l’exclusió. Gràcies a l’educació financera, els ciutadans milloren la seva comprensió sobre els diferents productes al seu abast, sobre els riscos financers i fins i tot sobre les oportunitats que els ofereix el mercat, un coneixement que els ajuda a prendre decisions amb una informació adequada. Del seu encert en dependrà, en darrera instància, la bona marxa de l’economia.