Tots trobem natural que un infant aprengui l’abecedari o a sumar. Són els fonaments de la seva educació, les claus que li obriran les portes a coneixements més complexos que, al seu torn, li permetran prendre decisions encertades al llarg de la seva vida. Gràcies a aquests, sabrà com funciona la societat on viu o entendrà per què un objecte cau a terra si el deixa anar. Tanmateix, ens acostuma a resultar més estrany que a aquest mateix infant se li parli de finances, quan en realitat seran una qüestió fonamental en el seu futur.
La qüestió és que l’educació financera d’infants i adolescents és una de les grans assignatures pendents a Espanya. Així ho demostra l’informe PISA de l’OCDE, que en la seva última edició va mesurar el rendiment en competència financera d’alumnes de 4t d’ESO.
L’avaluació de l’OCDE incloïa el coneixement i la comprensió de conceptes i riscos financers, així com l’habilitat i confiança per aplicar-los, per tal de prendre decisions eficaces, millorar el benestar financer dels individus i la societat, així com permetre la participació en la vida econòmica. En el cas dels alumnes espanyols examinats, aquest rendiment és significativament inferior (492 punts) al de la mitjana dels països de l’OCDE (504 punts).
El problema que planteja aquest baix rendiment és que l’educació financera resulta fonamental en la vida dels ciutadans. De fet, està estretament vinculada a l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible núm. 4 (Educació de qualitat) fixat per l’ONU com una de les claus per assegurar la prosperitat de tothom.
Així doncs, si els ciutadans són capaços d’avaluar correctament la seva situació financera i prendre decisions eficaces, tant la seva economia personal com la de l’entorn on viuen funcionaran més bé. I, com més aviat comencin, millor.