Des del 1812, el sorteig de la loteria de Nadal capta l’atenció dels espanyols, que esperem amb il·lusió acabar el dia amb un premi per celebrar. Però els efectes de guanyar la grossa de Nadal van més enllà d’un impacte positiu en el nostre compte corrent.
Un estudi del Banc d’Espanya, fet per les investigadores Isabel Micó-Millán, Morteza Ghomi i Evi Pappa, que utilitza la loteria de Nadal espanyola com a experiment revela que els seus efectes tenen rèplica en la comunitat.
El document The sentimental propagation of lottery winnings: Evidence from the Spanish Christmas lottery (La propagació sentimental dels premis de loteria: la loteria de Nadal a Espanya) conclou que “els consumidors de les províncies guanyadores es mostren significativament més optimistes sobre les condicions macroeconòmiques espanyoles que els que viuen en altres llocs” i que aquest optimisme condueix a un augment en les intencions de despesa a les zones que han resultat agraciades amb algun premi.
“De mitjana, les províncies guanyadores reben uns ingressos equivalents al 0,2% del seu PIB, xifra que puja fins al 3,4% a les províncies que reben el premi més alt per capita”, assenyala l’informe.
A més, els premis de loteria “canvien significativament el sentiment individual dels consumidors”. “Les llars es tornen temporalment més optimistes sobre els seus ingressos i la seva ocupació actuals i futurs. A més, milloren les seves expectatives sobre l’evolució de l’economia espanyola si viuen en una província agraciada amb la loteria”, afegeix.
“Les llars que viuen en regions premiades amb la loteria són més propenses a declarar un augment de les seves futures compres de béns duradors en relació amb les llars que no resideixen en aquestes províncies”, reflecteix l’estudi.
En aquesta línia, l’estudi arriba a una altra conclusió significativa. Examinant dades regionals sobre noves llicències de trànsit com a indicador de compra de vehicles, els premis de loteria també estimulen l’adquisició d’aquesta mena de productes a les províncies guanyadores. “La taxa de creixement de les llicències d’automòbils augmenta 10 punts percentuals a les províncies guanyadores”, detalla el text.
L’estudi recull que quan una província guanya una loteria de 1.000 euros per capita, la taxa d’atur cau lentament, arriba a la seva caiguda màxima (-0,3 punts percentuals) durant els 12 mesos posteriors i es manté significativament més baixa 20 mesos després de l’impacte inicial.
També s’observa que els preus a la província guanyadora pugen persistentment fins a assolir el seu màxim 17 mesos després del sorteig, i mostren una lenta reversió a la mitjana fins a tornar al seu valor anterior al sorteig al cap d’uns dos anys.
Aquest any, els dècims de la loteria de Nadal reprodueixen una obra d’art seleccionada en col·laboració amb el Museu del Prado de Madrid. Es tracta de La Nativitat del Mestre de Sopetrán, d’estil flamenc.
Amb aquesta obra, Loterías y Apuestas del Estado ha volgut reconèixer “les milers de persones anònimes que treballen cada dia de manera excel·lent i que, tot i no ser conegudes, aporten un valor incalculable a tota la societat i fan d’Espanya un país que progressa i avança”. A més, els dècims inclouen per primera vegada el logotip de la presidència espanyola del Consell de la Unió Europea.
El sorteig té 185 sèries de 100.000 números cadascuna, amb una emissió de 3.700 milions d’euros, dels quals el 70% es destina a premis, uns 2.590 milions d’euros, fet que suposa 70 milions més que en l’edició anterior.
Segons El Periódico, cada espanyol es gastarà 71,67 euros en la loteria de Nadal, superant els 69,36 euros del sorteig del 2022.
