Quan es parla de sostenibilitat, es recorre a un immens catàleg de grans idees i iniciatives multidisciplinàries. I a vegades, hi ha coses que passen inadvertides i que, tanmateix, alberguen insospitades possibilitats en el respecte envers el nostre entorn.
És el cas de l’humil, insignificant (i molt espanyol) pinyol d’oliva, que s’ha convertit en un singular referent de l’economia circular. Un recurs biosostenible del qual estan naixent sorprenents projectes industrials no invasius, i fins i tot propostes gastronòmiques.
El pinyol d’oliva, que anys enrere es coneixia com la vulgar deixalla de l’oliva, avui és un producte de consum d’interès general. Segons algunes estimacions del Ministeri d’Agricultura, cada any es recullen al nostre país prop de mig milió de tones d’oliva de taula i 1,3 tones d’oliva per elaborar oli.
Aquests són alguns exemples de la seva utilitat i projecció.
El pinyol d’oliva és una magnífica font de combustible gràcies als seus greixos, baixa humitat i capacitat calorífica. Ideal per a les calderes i estufes de calefacció que funcionen amb biomassa, el pinyol d’oliva ha passat de ser un residu a una font d’energia que emet molt menys CO2 que el gas natural o el gasoil i és fins a un 70 % més eficient.
A més, ajuda a aconseguir un son reparador, ja que s’ha experimentat amb èxit en el farcit de coixins, i fins i tot per evitar malalties musculars en forma de sacs tèrmics que apliquen una calor neta.
Una de les peculiaritats del pinyol d’oliva és que és altament resistent als fongs i bacteris. A més, la seva capacitat d’absorció és una eina eficaç per a la descontaminació d’aigües residuals (a través d’un procés dit biosorció). La Universitat de Granada va ser pionera en aquesta tècnica, que va aconseguir utilitzar els ossos fins a nou cicles de descontaminació de residus abocats a l’aigua.
Tècnics de l’Escola Tècnica Superior d’Edificació han dissenyat un sistema per carbonitzar el pinyol d’oliva i utilitzar-lo en la construcció d’edificis. Parlem d’un material lleuger i flexible que s’ajusta com un guant alsexigents patrons tècnics de la construcció, sense oblidar que també és un magnífic aïllant acústic i tèrmic.
Marques d’automoció ja utilitzen pigments del pinyol d’oliva per tintar tapisseries dels vehicles, evitant la generació de residus tòxics en la fabricació de tints, a més d’obtenir un pigment biodegradable.
Una petita explotació de la Sierra Morena de Jaén ha obtingut el premi al millor formatge del món. Un producte artesanal i ecològic cent per cent que té la peculiaritat que utilitza el pinyol d’oliva en el procés de final de maduració.
Un humil negoci que ha donat la volta al món. També s’està experimentant en l’extracció de llavors del pinyol de l’oliva per a l’elaboració de farines, amb un alt contingut en fibra i omega-3.
Aquesta idea d’utilitzar el pinyol d’oliva en la gastronomia ja va passar pel cap d‘Ángel León, conegut com El Xef del Mar, que des de 2008 utilitza el pinyol d’oliva a les seves cuines per al fumat dels seus productes.
Cada vegada són menys els considerats com a deixalles alimentàries dels quals no es pugui treure partit. I el pinyol d’oliva és un exemple claríssim que una cosa tan simple pot convertir-se en un producte d’extraordinàries possibilitats per a la millora de la vida dels ciutadans.
