El secret de les empreses unicorn

Un unicorn és un animal similar a un cavall, però generalment amb potes d’antílop, barba de segall i una única banya al front. Naturalment, es tracta un animal fruit de la imaginació humana, protagonista de contes i relats mitològics. Doncs bé, el mateix es pensava del fet que una start-up aconseguís un valor de mil milions de dòlars en alguna de les etapes del seu procés d’aixecament de capital, abans de sortir a borsa. La diferència és que aquestes últimes sí que existeixen; ja es compten per centenars… i se les denomina empreses unicorn.

La inventora del terme va ser la inversora nord-americana Aileen Lee, que va encunyar el concepte d’empreses unicorn en referència a la raresa d’aquestes empreses, que aconseguien resultats sorprenents en un període molt reduït de temps. El 2013, Lee parlava del club dels 39 unicorns, que en aquella època encara representaven un percentatge ínfim de les start-ups.

Algunes particularitats d’aquestes empreses són que han sorgit en l’era de les xarxes socials, que utilitzen àmpliament per impulsar-se; que estan formades per equips joves (els fundadors tenen 34 anys de mitjana), o que el 90% té fundadors que ja es coneixien anteriorment, a l’escola o a la feina.

Un article de la consultora Randstad afegeix algunes característiques tècniques més perquè una empresa es pugui denominar unicorn:

• S’han de constituir amb capital 100% privat, atreure talent i diners a un determinat territori i no cotitzar a borsa.
• Experimenten un creixement accelerat del seu valor financer: són start-ups que aconsegueixen una gran acollida per part dels usuaris i que generen un gran valor en molt poc temps.
• I, la característica més important: la seva valoració supera els 1.000 milions de dòlars abans que la compri una altra empresa.

Pel que fa als models de negoci, són principalment quatre: comerç en línia, economia col·laborativa, programari de servei o programari empresarial. En definitiva, les empreses unicorn són un tipus d’empresa principalment tecnològica, que forma part de l’anomenada nova economia, que creix i penetra ràpidament en el mercat, i que a vegades té una capacitat disruptiva per transformar un sector concret.

És el que està passant en els últims anys, tal com hem vist amb els diversos conflictes que hi ha hagut entre empreses unicorn i negocis tradicionals. Per exemple, en els sectors de l’hostaleria, la restauració, el transport o la missatgeria, les empreses tradicionals de les quals van perdent clientela a favor de noves empreses que ofereixen serveis similars, però amb la senzillesa que suposa poder contractar-los des d’una aplicació del telèfon mòbil.

Actualment es calcula que ja no hi ha 39 empreses unicorn, sinó més de 300, algunes tremendament conegudes. Estem davant d’un canvi de paradigma, davant d’un fenomen que ha arribat per quedar-se? Vella economia versus nova economia? O bé els unicorns conviuran amb els dinosaures? La resposta, en els propers anys.