Ens pot ajudar la intel·ligència artificial a detenir la desertificació de la península?

Les investigacions de l’enginyer agrònom Rafael González Perea han creat un model que optimitza el consum d’aigua i energia en el sector agrícola, un avenç que podria ajudar a detenir el deteriorament de l’ecosistema | La tesi de González Perea li ha valgut per guanyar la tercera edició del premi a la millor tesi doctoral en el sector agroalimentari, atorgada per la Càtedra AgroBank de la Universitat de Lleida.

Fa prop de 9.000 anys la zona que avui coneixem com Sàhara no era el major desert del món, sinó un immens verger que va poder acollir algunes de les primeres societats de la humanitat. Durant aquell període, la coneguda popularment com a Edat de Gel tot just havia acabat i les grans superfícies gelades havien donat pas a extensos prats i llacs; els investigadors creuen que, en aquell moment, el Sàhara era un gran bosc, potser selva, ple de vida.

Avui el Sàhara és un lloc completament diferent. Aquest canvi radical ens ensenya que el clima i la geografia del planeta estan en una transformació constant, la qual s’ha accelerat com a conseqüència del canvi climàtic produït per l’activitat humana i que ja amenaça greument la nostra forma de vida. I quina relació té tot això amb l’enginyer agrònom Rafael González Perea? Doncs pot ser que aquest jove cordovès, guanyador recent de la tercera edició del premi a la millor tesi doctoral en el sector agroalimentari, que atorga la Càtedra AgroBank de la Universitat de Lleida, tingui una de les claus per evitar que la península ibèrica es converteixi en el proper desert d’Europa.

Des de la Costa del Sol fins a pràcticament les faldes de les muntanyes càntabres; des del cap de São Vicente fins a la Costa Brava, aquesta podria ser l’extensió del desert que durant aquest segle s’anirà expandint per tota la península ibèrica. No és una exageració, és una projecció de la qual es fan ressò cada vegada més membres de la comunitat científica. Alguns estudis, com el del Ministeri del Medi Ambient, fins i tot ja posen una dada sobre la taula: al voltant del 80 % de la superfície d’Espanya està en risc de convertir-se en desert. Per això investigacions com la de Rafael González són claus per pal·liar els efectes del canvi climàtic.

«Això no és tot —explica González en una entrevista concedida a CaixaBank—. A això cal sumar-hi que d’aquí a 2050, segons dades de la FAO, hauríem d’augmentar la producció d’aliments al voltant d’un 50 %. I si a Espanya no tenim suficient sòl per incrementar els cultius, estem davant un paradigma força negatiu». Davant aquesta perspectiva, l’enginyer agrònom i l’equip de la Universitat de Còrdova amb què treballa s’han posat a cercar la manera de traslladar les millors innovacions tecnològiques del moment, com el big data i la intel·ligència artificial, a la producció agrícola. L’objectiu és optimitzar l’agricultura de regadiu sense augmentar la necessitat de superfície cultivable.

«Amb el big data i la intel·ligència artificial el que intentem és avançar-nos a la demanda que tindrà una comunitat de regants en 1 o 2 dies; així adeqüem l’estació de bombament a aquest dia, adeqüem la xarxa de distribució a la demanda, evitem pèrdues en la xarxa…, fins i tot podem arribar a contractar a temps real l’energia per disminuir el consum». És la tesi de Rafael González, que es tradueix en un ús més racional dels recursos, estalvi de costos, increment de producció agrícola i molts altres beneficis derivats de l’anàlisi de les necessitats i comportaments de la comunitat de regants.

Encara que el sector industrial i de serveis sembla ser el que més s’ha beneficiat de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, el món agrícola també ha adoptat amb entusiasme les noves oportunitats que ofereixen els algoritmes i les eines d’anàlisi de dades massives. «Es veu, sobretot, en la nombrosa quantitat de fòrums sobre el tema que ja s’estan organitzant i en el públic que hi acudeix». Per a Rafael González, ja existeix «una gran preocupació perquè se sap o es preveu el que passarà en 20 anys».

El treball de conscienciació sobre els efectes del canvi climàtic, al qual encara li queda molt de recorregut en el conjunt de la societat, no ha estat necessari en el sector agrícola. Els professionals del camp, a tots els nivells, són conscients dels desafiaments que arribaran en les properes dècades i per això ja s’estan prenent mesures. «A totes les baules de la cadena del món agrari s’està intentant utilitzar el big data i la intel·ligència artificial com una eina més».

A aquestes tecnologies s’hi van sumant cada vegada més, com l’ús de drons per a la recollida de dades, una manera molt útil d’entendre què està passant amb les collites en temps real i actuar en conseqüència. Però encara queda molt treball per fer. «Hem de seguir afinant més. Hem creat un model de predicció de demanda d’aigua a un dia a nivell de comunitat de regants; hem fet un model de simulació d’agricultura en què som capaços de predir el 100 % dels esdeveniments de reg i gairebé el 90 % de l’aigua que utilitzarà cada agricultor cada dia. Ara estem intentant predir no només en quin dia sinó en quin moment del dia es regarà».

Per a Espanya, el sector agrícola és clau com un dels exportadors principals d’aliments d’Europa. D’aquí es desprèn que l’interès i l’ús d’aquestes tecnologies «estigui creixent a nivell exponencial. En alguns àmbits costa una mica més introduir-ho per una qüestió tradicional o cultural, però l’important és que la inquietud és aquí i creixerà moltíssim en els propers anys», conclou Rafael González.

Per part seva, la Càtedra AgroBank Qualitat i Innovació en el sector agroalimentari de la UdL, creada el 2016, té entre els seus objectius fonamentals potenciar el reconeixement de la investigació d’excel·lència que s’està desenvolupant en l’àmbit agroalimentari, promoure la transferència de coneixement científic i tècnic entre investigadors, professionals del sector i clients de l’entitat financera, i impulsar la qualitat i la innovació en l’àmbit agroalimentari. AgroBank, la línia de negoci de CaixaBank especialitzada en els sectors agrari i agroalimentari, finança aquesta Càtedra de la Universitat de Lleida (UdL), que obrirà a la tardor el termini per presentar candidatures a la quarta edició d’aquest guardó per a tesis doctorals.

AgroBank, la línia de negoci de CaixaBank dirigida al sector agrari, ha consolidat el seu lideratge en aquest segment i té com a clients un de cada quatre agricultors espanyols. La proposta de valor d’AgroBank combina el desenvolupament dels millors productes i serveis adaptats a les peculiaritats dels agricultors, ramaders o cooperativistes, juntament amb un assessorament pròxim i integral. AgroBank compta amb gairebé 1.000 oficines pròpies, on els clients tenen a la seva disposició 3.000 professionals amb un alt coneixement del sector, i fa accions d’impuls al sector, com ara jornades tècniques, acords amb organitzacions de rellevància i les jornades de la Càtedra AgroBank mateixa.