L’estafa dels “m’agrada”: una feina que et pot sortir cara

És possible que hagis rebut fa poc un missatge per WhatsApp en què algú et convida a clicar “m’agrada” a una publicació en xarxes socials o a seguir un perfil determinat a canvi d’uns diners. Si és el cas, para atenció: pots ser una altra víctima de l’estafa dels “m’agrada”. N’hi ha que han arribat a perdre 18.000 euros pensant-se que havien trobat una feina fàcil.

Com aconsegueixen els estafadors que les víctimes acabin per donar-los diners? És veritat que es tracta d’una estafa força elaborada. Sol començar a WhatsApp i normalment es remata a Telegram, una aplicació de missatgeria en què resulta més fàcil desaparèixer en un cert moment sense deixar cap rastre.

Tot i que hi ha diferents variants, el procés sol ser el següent:

1. Reps un missatge inicial d’un contacte desconegut que t’ofereix feina. Es pot presentar com a representant d’una empresa que treballa per a altres companyies que busquen visibilitat a les xarxes socials i et proposa un pagament a canvi de certes feines senzilles, normalment clicar a “m’agrada” en una publicació o seguir un perfil. Fins i tot pot fer servir el nom de companyies de màrqueting reals o de plataformes de treball en línia i suplantar-los la identitat.
2. L’estafador et proposa fer una prova per comprovar que estàs capacitat per a la feina i pagar-te per mitjà de Bizum una petita quantitat.
3. Una vegada acomplert l’encàrrec inicial, has d’enviar una captura de pantalla per demostrar-ho.
4. Immediatament l’estafador fa el pagament promès mitjançant Bizum perquè et creguis que es tracta d’una oferta seriosa i et convencis que és una feina ben fàcil.
5. El delinqüent mira de portar el contacte a Telegram, i per fer-ho sol proporcionar un codi de feina que s’haurà de donar a un altre usuari, que comunicarà les instruccions per fer noves tasques.
6. Una vegada a Telegram, el comptable t’oferirà guanyar quantitats més grans de diners (d’uns 1.000 euros al dia). Per aconseguir-ho t’hauràs d’afegir a un grup de treball. Allà altres suposats treballadors (normalment perfils falsos) comentaran els diners que van guanyant a canvi de completar tasques simples. Una vegada guanyada la teva confiança, arribarà el pas definitiu de l’estafa.
7. Els estafadors t’incitaran a passar al nivell següent i invertir diners per recuperar-los més endavant juntament amb una comissió, amb excuses com ara ajudar altres treballadors a fer la seva feina. Si ho acceptes, hauràs caigut en la trampa: no t’ingressaran mai els diners que els hagis enviat. Et diran que com més hi inverteixis més diners hi guanyaràs, però és mentida. De fet, els ajudaràs a moure els diners d’altres persones que també són estafades.
8. Els estafadors desapareixen sense deixar rastre a partir d’un moment, generalment després que els hagis fet una transferència abundant.

A més de poder perdre una quantitat important de diners, l’estafa dels “m’agrada” pot tenir conseqüències legals per a les víctimes. Per exemple, es poden arribar a considerar cooperadors necessaris en un delicte d’estafa per haver rebut diners procedents d’altres persones que també han estat objecte de l’estafa sense denunciar-ho, o haver enviat diners a altres usuaris enganyats.

Aquesta estafa també té el potencial de perjudicar un bon nombre de persones, perquè els missatges inicials s’envien indiscriminadament des de números d’altres països o fins i tot des de telèfons espanyols. Això comporta que usuaris especialment vulnerables com ara adolescents o gent gran en dificultats econòmiques poden arribar a entrar fàcilment en aquesta roda fraudulenta d’ingressos i pagaments per Bizum.

Sempre que rebem un missatge d’un contacte desconegut, de bon principi hem de malfiar-nos-en. Especialment si ens ofereixen alguna cosa, ens sol·liciten que els facilitem informació o que enviem diners. Per aquesta raó si reps un d’aquests missatges val més que l’ignoris.

En cas que hagis estat víctima d’aquesta estafa, convé que segueixis les indicacions facilitades per l’INCIBE:

• Denuncia a WhatsApp l’usuari que t’ha ofert l’oferta falsa de feina.
• Denuncia a Telegram l’usuari en què t’han dit les indicacions per a les tasques.
• En cas que hagis facilitat informació bancària, contacta immediatament amb la teva entitat perquè prenguin mesures i t’indiquin quins passos has de seguir.
• Recopila totes les evidències possibles, des de converses fins a captures de pantalla o qualsevol altra prova que et pugui ajudar.
• Posa una denúncia davant els cossos policials: els Mossos d’Esquadra, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, o l’Ertzaintza.
• Utilitza Google Dorks per intentar localitzar informació personal que hagis proporcionat a l’estafador i que es pugui usar sense el teu consentiment. Si trobes cap publicació, pots exercir el dret a l’oblit en el cercador en què l’hagis localitzat o contactar amb el web en què apareix la teva informació perquè l’esborrin. Si cal, denuncia davant l’Agència Espanyola de Protecció de Dades.