És possible comprar productes assequibles que ajudin el planeta? Cada cop més consumidors estan interessats a desenvolupar un consum responsable o, si més no, amb menys impacte ambiental. En aquest sentit, els productes locals o de proximitat són unes opcions excel·lents.
Tanmateix, el preu o la falta de disponibilitat de certs productes poden ser barreres importants per a aquells que volen afegir sostenibilitat al seu cistell de la compra. Això sí, la realitat és que és possible comprar de manera més sostenible a un preu acceptable per al consumidor mitjà. Només cal saber què buscar i com fer-ho.
Una forma interessant de consumir amb un impacte baix és entendre què provoca més dany ambiental en comparació amb altres alternatives. El gràfic següent, dissenyat per Our World in Data amb dades d’un estudi mundial sobre gasos amb efecte d’hivernacle en el consum, informa sobre el CO2 equivalent (CO2eq) que allibera cada aliment durant la cadena de subministrament.
Reduir el consum dels primers aliments —carn de vacum o de be, formatge, vacum lleter, xocolata, cafè i crustacis, com els llagostins o gambetes— i substituir-los per altres té un impacte enorme en la petjada de carboni de l’alimentació. Una cosa tan senzilla com canviar la meitat dels filets per l’equivalent en ous de pagès suposa un descens enorme en emissions.
A més, fer-ho suposa un estalvi notable. La majoria dels productes més contaminants solen ser més cars que les seves alternatives més sostenibles. Per exemple, les carns blanques solen ser més barates que les vermelles. També la proteïna vegetal sol ser més assequible que l’animal. Això implica que es pot estalviar i gaudir d’una dieta saludable.
Bona part del menjar que adquirim ve de lluny o molt lluny, sovint de milers de quilòmetres. Per bé que és cert que la petjada de carboni del transport és «baixa» comparada amb l’ús del sòl, les emissions de metà de les vaques o l’alimentació per a animals, la realitat és que tot suma, especialment en sostenibilitat econòmica local: comprar a prop ajuda la regió.
En l’aspecte ambiental, a Espanya el gruix del menjar es transporta en camió, que és molt més contaminant que el tren o el transport marítim. Per això convé triar bé d’on ve el menjar. Una proposta interessant consisteix a agafar un mapa d’autonomies mut, marcar-hi la ubicació del nostre habitatge com a centre i traçar al seu voltant diversos cercles concèntrics.
Per tal que la transició sigui viable i no abandonem aquesta «dieta local», el primer any l’objectiu consistiria a prioritzar els productes del primer cercle concèntric. És a dir, si hi ha dues alternatives, és millor triar la que quedi dins d’aquest, tot i que ens permetrem adquirir productes que vinguin d’altres cercles més allunyats. Al cap d’un temps, el repte es pot arribar a complicar fins al punt d’adquirir només aquells productes que es cultivin o criïn a l’interior d’aquest primer cercle, encara que és recomanable fer-ho de manera gradual.
Els segells ecològics són una ajuda interessant per al consumidor. Per si sols no garanteixen que el seu cicle tingui menys impacte —un aliment amb l’etiqueta ecològica de la UE que vingui de l’altra punta del món garanteix només un cultiu ecològic, però ignora l’impacte del seu transport—, però almenys sí que marquen unes directrius mínimes de producció.
Les ecoetiquetes han estat molt criticades i, sens dubte, poden millorar. Serien encara més interessants si marquessin, per exemple, consum d’aigua, CO2 alliberat o energia en kWh. Tanmateix, un dels avantatges clau d’aquests etiquetatges és que presenten índexs de transparència, cura del sòl i comerç just molt superiors als d’altres productes.
Com es poden utilitzar amb esperit crític? Per exemple, en consonància amb la compra local que hem vist abans. És a dir, es tracta de prioritzar l’ecològic, però que sigui ecològic local. Si no es pot adquirir ecològic per preu, que almenys sigui local. I aquest «local» no només implica que vingui de prop, sinó que el cultiu estigui adaptat al clima.
Consumir a Espanya menjar tropical, tant si ve de fora o de dins el país, té un impacte ambiental considerable. Per això, prioritzar menjar adaptat al clima local és imprescindible per a la sostenibilitat.
Prioritzar els aliments de temporada implica, per una banda, el concepte de proximitat física. Però, per una altra, també la proximitat temporal i l’existència de cultius adaptats al clima. Menjar de temporada és una forma de complir molts dels objectius marcats més amunt i, a més, és molt més simple. Però, com podem saber si un aliment és de temporada a Espanya?
Hi ha guies molt interessants, com Soy de temporada, un projecte de codi lliure de Medialab Prado que, per bé que només tracta la península —les illes, especialment les Canàries, tenen una petjada ambiental especial—, sens dubte ofereix informació interessant al consumidor mitjà. I ho fa mitjançant una presentació visual i interactiva, tant per mesos com per productes concrets.
Afegir sostenibilitat a la nostra compra setmanal o diària és senzill si sabem en què ens hem de fixar abans d’adquirir un producte. A poc a poc, anirem creant hàbits de priorització que convertiran el nostre carret de la compra en un ferm aliat del planeta i els seus recursos.
