De la cartilla al caixer: quatre innovacions que van canviar la història de la banca

“Avui les ciències avancen que és una barbaritat” és una frase de la sarsuela “La verbena de la Paloma”, de Tomás Bretón i Ricardo de la Vega, estrenada l’any 1894. I més de 118 anys després, el fragment no pot descriure millor els temps en què vivim.

La ciència i la tecnologia ens sorprenen cada dia amb innovacions aplicables en múltiples sectors, entre els quals hi ha el bancari. Però abans de l’explosió de la digitalització, el sector financer va anar incorporant algunes novetats que van suposar tota una revolució en aquell moment i que van fer la vida més fàcil al client.
Repassem les quatre innovacions que van revolucionar la història de la banca.

La cartilla o llibreta d’estalvis és el suport físic que expedeixen les entitats bancàries on es van recollint tots els moviments efectuats en un compte. Hi figuren, per tant, operacions d’entrades i sortida, així com el saldo corrent.

Avui dia, encara són molts els clients que estan acostumats a actualitzar la cartilla per estar al dia dels seus moviments i tenir un document en paper que ho acrediti. Generalment, s’actualitza als caixers automàtics.

Però abans de l’aparició dels caixers, eren els empleats de banca els que actualitzaven aquestes llibretes, amb un segell que indicava la data i la conformitat del banc, així com la quantitat i la signatura de l’empleat.

Què aportava la cartilla respecte a mètodes anteriors?

El client tenia una relació detallada i cronològica de tots els seus moviments. A més, podia actualitzar-la quan vulgués i conèixer el seu saldo en un moment d’una manera unificada en una llibreta que unís tota la informació.

Fins llavors, les actualitzacions es feien en fulls independents que es podien perdre, la qual cosa es va remeiar amb la cartilla.

Alguns daten la seva invenció en plena edat mitjana a Itàlia. D’altres, a la darreria del segle XIX a Holanda. Parlem dels xecs, una forma de pagament antany molt popular que ara ha quedat obsoleta.

Què aportaven els xecs respecte a mètodes anteriors?

Un xec consisteix en un document que permet donar una ordre al banc perquè aboni un import de diners a una altra persona, sense recórrer als diners físics. La seva utilitat en aquell moment era evident: permetia fer front a pagaments sense portar grans quantitats de diners a sobre.

Si el xec era nominatiu, només el titular, convenientment identificat, el podia cobrar, amb la qual cosa es garantia la seguretat. Va ser un mètode molt comú de pagament i encara es continuen utilitzant per a abonaments de grans quantitats de diners.

En la dècada del 1950, diverses entitats bancàries nord-americanes van començar a oferir als seus clients les targetes de crèdit, un sistema innovador que permetia pagar sense haver de portar efectiu a sobre i que aguantaven més que els xecs.

Què aportaven les targetes respecte a mètodes anteriors?

El seu ús es va expandir ràpidament arreu del món i va suposar una revolució. Les targetes van ser un avenç davant els xecs, perquè ja no calia portar una xequera damunt per fer pagaments sense efectiu. Hi havia alguns establiments que no acceptaven xecs per dubtes sobre la seva fiabilitat, i la xequera es podia esgotar i deixar el client a l’estacada. Les targetes no només eren fàcils de portar, sinó que a més tenien un ús il·limitat i s’acceptaven àmpliament en la majoria d’establiments. Les targetes aportaven llibertat, i a més eren fàcils d’utilitzar i segures.

A mesura que la tecnologia anava avançant, les targetes van anar incorporant millores: van passar de cartró a plàstic i a materials biodegradables, van incorporar banda magnètica i xip. Cinco Días apunta que a Espanya hi ha actualment 87,63 milions de targetes.

Ha plogut molt des del 1967, especialment a Londres, el lloc on va començar a operar el primer caixer automàtic del món en una sucursal del carrer Enfield. Des de llavors, la tecnologia ha permès anar incorporant noves funcionalitats a aquests terminals, com ara ingressar diners, comprar entrades, actualitzar llibretes o triar idioma.

A Espanya disposem de 47.639 caixers, segons dades del Banc d’Espanya de la darreria de l’any passat. El 2021 es van efectuar 652.850.000 operacions de retirada d’efectiu i es va retirar un volum de 111.131,44 milions d’euros a través d’aquests terminals.

Què aportaven els caixers respecte a mètodes anteriors?

Abans d’existir els caixers, totes les operacions havien de passar per finestreta. No sols augmentaven els temps d’espera per ser atesos, sinó per fer la gestió. A més, només es podien fer operacions durant l’horari d’obertura de les sucursals, de manera que si un client necessitava fer una operació en un dia festiu o a la nit, era impossible. Els caixers, com que funcionen 24 hores tots els dies de l’any, resolen aquest problema.

A més, atès que hi ha caixers no sols a les sucursals, sinó en espais estratègics (centres comercials, estacions i aeroports, etc.), donen servei a clients que no s’han de desplaçar fins a un banc per fer la gestió.

A partir d’aquí, la tecnologia va fer la seva màgia i va permetre la creació dels primers wallets digitals o moneders electrònics, que servien per fer pagaments online, generalment per mitjà d’una aplicació. Poc després, es va fer el salt als pagaments digitals a través de dispositius com smartphones o smartwatches, i al desenvolupament d’apps bancàries amb múltiples funcionalitats que pràcticament permeten portar l’oficina dins la butxaca.