Espanya té una taxa d’atur del 16 % i, tanmateix, hi ha ofertes de feina que no aconsegueixen cobrir-se, especialment en els sectors de l’hostaleria i de la construcció. A què es deu aquest fenomen?
Segons expliquen Nuria Bustamante i Sergio Díaz Valverde, de CaixaBank Research, a l’article “El desajust entre l’oferta i la demanda de mà d’obra”, és habitual que en una economia hi hagi certs nivells de vacants i d’atur, “ja que és necessari un període d’adaptació o cerca per aconseguir un treball i cobrir una vacant”.
Però, en les circumstàncies actuals, la demanda insatisfeta de mà d’obra està augmentant i això es deu a diversos factors:
• La frenada de la immigració lligada a la limitació dels moviments transfronterers a causa de la pandèmia, que podria estar afectant especialment sectors com l’agricultura, l’hostaleria, l’oci, la neteja o les cures personals.
• El creixent desacoblament entre la formació i la qualificació dels demandants d’ocupació i els perfils que cerquen les empreses.
Aquestes dues circumstàncies es poden observar, precisament, en els sectors de l’hostaleria i la construcció. Analitzem cada cas.
El problema en el sector de la construcció es remunta al 2008, quan va esclatar la bombolla immobiliària i molts professionals van perdre la feina i es van veure obligats a reciclar-se. Tretze anys després, les noves generacions no se senten atretes per aquest tipus de treball i, en aquest àmbit, l’experiència és un grau.
Atès que els més joves no estan interessats a treballar en la construcció i un bon nombre de professionals veterans va canviar de sector, hi ha carències evidents. Falten encofradors, maquinistes d’obra pública, gruistes, ferrallistes, fusters, instal·ladors, enrajoladors, lampistes i electricistes, entre altres especialistes.
Posem com a exemple Aragó. Amb un total d’1.331.280 habitants, necessita actualment entre 8.000 i 10.000 professionals de la construcció, segons l‘Heraldo de Aragón. Només així es podrà atendre tota la demanda en obra nova.
Les perspectives per al sector són positives. Segons la Confederació Nacional de la Construcció, la previsió és que el sector recuperi els nivells anteriors a la COVID-19 el 2023 i es vegi dinamitzat per l’arribada dels fons europeus Next Generation.
En l’hostaleria passa una cosa similar. Amb la irrupció de la COVID-19 i la clausura de bars i restaurants, els professionals d’aquest sector van haver de cercar sortida laboral en un altre àmbit. Molts d’aquests treballadors es van reciclar i van trobar el seu aliment en altres sectors, com el logístic.
Avui dia, és difícil trobar professionals disponibles, especialment tenint en compte la vigència de molts ERTO, encara, en aquest àmbit. El rebuig generacional a un estil de vida tan exigent augmenta la dificultat.
El resultat és evident: els hostalers tenen dificultats per contractar les persones que precisen. Com a dada, l’agost de 2021 el portal de treball Infojobs tenia més d’11.000 vacants en la categoria de turisme i restauració, un 40 % més que el maig.
Per reduir la intensitat i la durada d’aquests desajustos, Bustamante i Díaz Valverde advoquen per “millorar l’ocupabilitat dels treballadors, adequant l’oferta acadèmica a les necessitats del mercat, potenciant la Formació Professional i reorientant les polítiques actives d’ocupació”. “També ens hem d’assegurar que els incentius a la cerca de treball són sempre els adequats”, indiquen.
Segons l’Observatori de CaixaBank Dualiza, la Formació Professional es perfila com la clau per capacitar i formar la majoria de persones que hauran de cobrir els prop de 10 milions de treballs que sorgiran fins al 2030, la major part dels quals en el sector serveis.
