Quant es queda Hisenda si et toca la loteria

Es coneix com “el dia de la loteria”, però també com “el dia de la salut”, sobretot per a aquells a qui no els ha tocat res. El 22 de desembre hi ha pocs espanyols que no escoltin en algun moment els nens de San Ildefonso cantant números i premis.

I sorgeix un dubte recurrent: quant es queda Hisenda si em toca la loteria de Nadal? Ho aclarirem.

És possible que hagis sentit a dir alguna vegada que els premis de la loteria estan exempts de tributar. El fet cert és que això no és exactament així des del 2013, que va ser quan va entrar en vigor la Llei 16/2012, de 27 de desembre, que establia un gravamen especial del 20 % per als premis de les loteries de l’Estat, comunitats autònomes, ONCE, Creu Roja Espanyola i entitats anàlogues de caràcter europeu.

Aquest gravamen s’aplica tant als premis percebuts per residents al país com per espanyols que resideixen a fora i estrangers no residents. Això sí, en aquests últims casos es podria sol·licitar la devolució que els pugui correspondre per aplicació del conveni per evitar la doble imposició internacional que el seu país de residència tingui signat amb Espanya.

Vol dir això que Hisenda es queda l’equivalent al 20 % de qualsevol premi de la loteria? No. De fet, en el sorteig de la loteria de Nadal, el gravamen només afecta el premi gros, el segon i els tercers premis.

Això és així perquè hi ha un mínim exempt de 40.000 euros establert en els pressupostos generals de l’Estat, i només aquests premis el superen. La resta (quarts, cinquens, premis menors…) n’estan exempts.

És més: com que hi ha aquest mínim exempt, el 20 % de gravamen ni tan sols s’aplica a tota la quantia dels grans premis. Ho veurem a continuació amb uns quants exemples.

Pot ser que tinguis la sort de dur a la cartera un dels dècims de la grossa de la loteria de Nadal d’aquest any. Si al final és així, has de saber que no tots els diners aniran a parar a la teva butxaca, ja que aquest premi està sotmès al gravamen que acabem de comentar.

Concretament, rebràs 328.000 euros i l’Agència Tributària es quedarà 72.000 euros. Això és així perquè els primers 40.000 euros del premi estan exempts del gravamen del 20 %. La resta del premi serà la base imposable sobre la qual es retindrà aquest 20 %.

Si et toca el segon premi, dotat amb 125.000 euros el dècim, rebràs un total de 108.000 euros, ja que 17.000 euros aniran a parar a les arques d’Hisenda. I si t’emportes un dels tercers premis, dotats amb 50.000 euros cadascun, et quedaràs amb 48.000 euros i Hisenda només et retindrà 2.000 euros.

És habitual compartir un dècim amb familiars, amics o companys de feina. En aquests casos, cal tenir en compte que la quantia exempta (els 40.000 euros) es prorratejarà entre els cotitulars del dècim en funció del percentatge de participació que correspongui a cadascun. A més, la base imposable del gravamen estarà formada per l’import del premi que excedeixi la quantia exempta.

Imaginem que quatre companys de feina han comprat a parts iguals un dècim de la loteria de Nadal que resulta agraciat amb el segon premi, dotat amb 125.000 euros. En aquest cas, el premi tributarà al 20 % sobre una base imposable de 85.000 euros (125.000 euros – 40.000 euros), per la qual cosa es practicarà una retenció de 17.000 euros (4.250 euros a cada agraciat). Com a resultat, cada company de feina percebrà 27.000 euros.

Hi ha una qüestió clau quan es comparteix un dècim de la loteria: cal assegurar-se de fer els passos correctes perquè l’Agència Tributària no consideri que hi ha hagut una donació.

Això vol dir que no ha de cobrar tot el dècim una sola persona i llavors repartir l’import entre la resta dels agraciats. Si es fa així, aquests últims podrien haver de pagar l’impost de successions i donacions a la comunitat autònoma corresponent.

El millor en aquests casos és anar tots junts a cobrar el dècim premiat a través d’una entitat bancària, que s’ocuparà de gestionar el cobrament. També s’encarregarà de declarar o informar correctament l’Agència Tributària sobre cadascuna de les persones que han compartit el dècim afortunat.

Cal tenir en compte que la retenció del 20 % s’aplica directament en el moment del cobrament del dècim premiat, i que s’exigeix de forma independent pel que fa a cada dècim, fracció o cupó de loteria o aposta premiats. Això vol dir que, quan es va a cobrar cada dècim, Hisenda ja haurà retirat la quantitat que li correspongui.

Això sí, encara que es lliuri directament la quantitat resultant després d’aplicar el gravamen, és obligatori presentar una declaració per aquest gravamen especial, que es fa a través del model 136. Aquest és un tràmit que generalment facilita als agraciats l’entitat bancària mateixa a la qual es va a cobrar els premis. Una vegada presentat el model esmentat, no cal fer més autoliquidacions.

L’Agència Tributària explica que, tant per als contribuents de l’IRPF com per als no residents sense establiment permanent que resultin agraciats i hagin suportat la retenció en el moment del cobrament, el premi no té efectes en la declaració de la renda: només caldrà declarar els possibles rendiments que el premi hagi generat, com ara els interessos bancaris si amb l’import del premi es constitueix un termini fix.

Una altra qüestió seria la relativa a l’impost sobre el patrimoni, ja que en aquest cas sí que comptarà el premi rebut o on el tingui invertit com a saldo; de totes maneres, com que aquest tribut està bonificat en diversos territoris o el seu mínim exempt és molt elevat, no sol tenir cap efecte per a la majoria dels agraciats.