Què passa quan un producte que fa anys que compres baixa en quantitat o qualitat, però manté el preu? I quan se’t presenta un producte amb qualitats millorades, que potser no necessites però que et veus obligat que cal pagar, i el preu és elevat? Aquests dos supòsits es produeixen en l’economia real i reben els noms de reduflació i inflació hedònica.
El terme hedònic prové del grec i fa referència al concepte de plaer. Per tant, darrere de la inflació hedònica hi ha determinar quant de plaer extra ens pot generar una millora en un producte o servei a un preu més alt.
Vegem-ne un exemple.
Tenim un telèfon mòbil que ens dona un servei perfecte, però s’avaria i optem per comprar-ne un de nou semblant. Tanmateix, aquest model ja no es comercialitza perquè s’han introduït noves gammes en el mercat amb moltes més prestacions. Quin és el problema? Que tenint en compte l’ús que fem del nostre terminal, no traurem partit a aquestes millores. I, fins i tot així, hem de pagar per elles perquè necessitem el producte.
Per veure l’impacte real d’aquest fenomen al cistell de la compra, es fan servir mètodes de regressió hedònica. Per poder dur-los a terme és necessari un coneixement molt especialitzat del producte, i per això se sol aplicar a un nombre reduït de béns. A Espanya, per exemple, l’Institut Nacional d’Estadística (INE) aplica models de regressió hedònica per fer ajustos en rentadores i televisors.
