Farà uns 50 anys, Karen Uhlenbeck, en aquella època una jove matemàtica plena d’il·lusió, va començar a cercar la seva primera feina seriosa després d’un parell de treballs temporals. «Em van dir que ningú contractava dones, perquè les dones havien d’estar a casa i tenir bebès», va recordar el 1997. Mig segle després, l’Acadèmia Noruega ha decidit concedir a Uhlenbeck un premi que, a més de l’evident prestigi que comporta, està dotat amb 6 milions de corones noruegues, uns 600.000 euros.
Nascuda a Cleveland (Ohio) com Karen Keskulla el 1942, les seves contribucions fonamentals s’han produït en tres grans àmbits de les matemàtiques: l’anàlisi geomètrica, l’estudi de sistemes integrables i la física matemàtica.
En el primer, l’anàlisi geomètrica, el seu coneixement de les equacions diferencials i de tècniques geomètriques li va permetre entendre de forma intuïtiva un fenomen conegut com a bubbling (o pompes de sabó), que serveix per reduir al màxim l’energia que es gasta, i que és molt útil en l’estudi dels moviments de robots i satèl·lits. El segon, l’estudi de sistemes integrables, és un àmbit relacionat amb la solució d’equacions diferencials en problemes físics, com ara les trajectòries dels satèl·lits o el control dels seus moviments.
Finalment, Uhlenbeck ha destacat també en la física matemàtica, especialment en la teoria de Yang-Mills, molt relacionada amb Einstein i la seva famosa teoria de la relativitat general. Consisteix a estudiar com una informació va canviant quan existeixen dos observadors diferents, un estudi que es duu a terme utilitzant una tècnica geomètrica denominada «connexions». De fet, el treball teòric d’Uhlenbeck ja va constituir la base del treball posterior del britànic Simon Donaldson, que va rebre l’altre gran premi matemàtic, la Medalla Fields, el 1986.
«Amb prou feines m’ho puc creure. Estic profundament agraïda», ha explicat Uhlenbeck. «Pertanyo a la primera generació de dones que podien esperar una progressió professional. Potser no igual que els homes, però les portes ja no estaven tancades. En les dècades de 1960 i 1970, quan es van eliminar les barreres legals per avançar, esperàvem que les dones i les minories obririen les portes i ocuparien el lloc que els correspon, almenys al món acadèmic».
«Va quedar demostrat que no era tan fàcil, però s’ha aconseguit un progrés molt gran, almenys per a les dones. Les joves matemàtiques d’avui són un grup de talent impressionant i divers. Espero haver contribuït, a la meva manera, al costat d’altres persones, a obrir aquestes portes tancades i mantenir-les obertes de bat a bat», va afegir la premiada.
Ja el 1988, Uhlenbeck denunciava que la discriminació explícita no era l’únic obstacle en la seva disciplina. «Un dels problemes més seriosos que tenen les dones és fer-se a la idea que existeix una subtil falta d’acceptació envers elles i que han d’actuar en conseqüència», va alertar. «No puc pensar en una dona matemàtica per a qui la vida hagi estat fàcil. Els esforços heroics tendeixen a ser la norma».
Trenta-un anys després, Karen Uhlenbeck ha contribuït, per fi, a multiplicar la igualtat en el camp de les matemàtiques.
