La bretxa digital, una assignatura pendent

A Espanya, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística corresponents a 2017, el 84,6% de la població d’entre 16 i 74 anys va utilitzar Internet en els últims tres mesos, quatre punts més que durant el 2016. Un percentatge que se situa en la línia de les xifres europees: a tot el Vell Continent, la taxa de penetració d’Internet era del 85,2% a finals de 2017, segons Internet World Stats. El mateix organisme indica que l’única zona geogràfica que supera Europa en accés a Internet és l’Amèrica del Nord, amb un esplèndid 95,0%. La resta de zones se situa per sota: Oceania en un 68,9%, Llatinoamèrica i el Carib un 67,0%, Orient Mitjà un 64,5%, la resta d’Àsia un 48,1%, i en últim lloc, Àfrica, amb un 35,2%.

Aquestes són les macroxifres, però si baixem a nivell de ciutat, també es poden trobar desigualtats, fins i tot a grans ciutats com Barcelona. Per exemple, el 84% dels barcelonins disposen de connexió a Internet al seu domicili, segons l’informe “La bretxa digital a la ciutat de Barcelona” de Mobile World Capital. Però si mirem barri per barri, el percentatge oscil·la entre el 96% de les llars al districte de les Corts fins a tot just el 62% a Torre Baró.

És per això que l’Ajuntament de Barcelona ha llançat el projecte ‘Ciberalfabetització’, per combatre la bretxa digital a la ciutat i millorar les competències tecnològiques de la població. Són tres programes de formació gratuïts emmarcats en el ‘Pla Barcelona Ciutat Digital 2017-2020’, impulsats per Barcelona Activa i el Consorci de Biblioteques de la ciutat.

Aquest interès per alfabetitzar la població en competències digitals radica en bona part a crear una societat més igualitària amb les mateixes oportunitats. L’economista Adrià Morron explicava en l’article “Ensenyar a aprendre: l’educació davant el canvi tecnològic” de CaixaBank Research que “la formació digital és clau per a qualsevol treballador perquè Internet es converteix en la porta d’entrada a un nou mercat laboral”. Afegeix: “Un factor obvi és que les tecnologies digitals han passat a formar part del nostre dia a dia, per la qual cosa requereixen que tots tinguem almenys un domini bàsic de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC)”.

Iniciatives similars a la de Barcelona se succeeixen per tot el món, però reduir la bretxa digital no és una tasca exclusiva de les institucions públiques. Microsoft, que ja va detectar el problema cap a l’any 2000, inverteix centenars de milions de dòlars en programes filantròpics com “Jo puc programar” o el nou Pla destinat a les àrees rurals dels Estats Units. I no és l’únic gegant tecnològic que ho fa: Google ha donat suport, per exemple, al projecte Loon, que utilitza globus aerostàtics com a punts de connexió a Internet, i Facebook també compta amb el projecte Aries, d’idèntic objectiu, però que per a això preveu la instal·lació de torres de telecomunicacions i estacions base.

La veritable bretxa digital es troba probablement en l’àrea geogràfica, en el major o menor grau de desenvolupament de la regió o del país en qüestió. És per això que Telefónica i Fundació “la Caixa” han impulsat el Projecte ProFuturo, amb l’objectiu de promoure la igualtat d’oportunitats a través d’una educació de qualitat i equitativa als països emergents.

Després de l’experiència d’un projecte pilot a Angola, la Fundación ProFuturo duu a terme operacions en altres països de l’Àfrica subsahariana, Amèrica Llatina i Àsia. Per proporcionar una educació equitativa i de qualitat a joves dels sectors més desafavorits, la Fundación ProFuturo els facilitarà eines digitals que els permetin adquirir competències a través de les tecnologies, contribuint així al progrés de les societats.

S’espera que iniciatives com aquesta permetin augmentar l’ús d’Internet a l’Àsia (on els seus més de 2.000 milions d’usuaris ja suposen el 48,7% dels internautes de tot el món), l’Àfrica (453 milions, només el 10,9%) i Llatinoamèrica (437 milions, un 10,5%), sempre segons dades d’Internet World Stats.

“Les tecnologies de la informació i la comunicació no són una fórmula màgica, però poden millorar la vida de tots els habitants del planeta. Disposem d’eines per assolir els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, d’instruments que faran avançar la causa de la llibertat i la democràcia, i dels mitjans necessaris per propagar els coneixements i facilitar la comprensió mútua”, va dir el 2003 Kofi Annan, llavors secretari general de l’ONU. El camí estava indicat.